Xavier Capdevila, en bloc

El seu pare se m’ha avançat, però jo com a tiet una mica lent i poc puntual ho explico ara. Aquesta setmana vaig estar al Palau de la Música sentint i gaudint la interpretació de Carmina Burana a càrrec del Cor Jove de l’Orfeo i de l’Ensemble Vocal Pro Musica, una coral portuguesa que ha assajat aquesta obra de manera conjunta amb la coral catalana per interpretar-la a Barcelona i a Oporto.

Era un concert especial -al menys per a nosaltres- perquè en ell la Txell Partal i Maresma s’acomiadava de l’Orfeó, 19 anys després que hi comencés a cantar quan els seus pares la van apuntar a la coral infantil amb 5 anys. La Txell té nous projectes acadèmics i personals i les hores de dedicació que exigeix la coral li feien difícil assumir-los, més ara que se li acabava l’estada al Cor Jove i havia de passar aviat al primer equip de l’Orfeó Català. Mentre cantava una peça tant complexa, popular i brillant com la Carmina Burana,  a la Txell  se li va escapar alguna llagrimeta i en acabar va penjar a les xarxes socials una foto i una frase significativa: “el Palau serà sempre casa”, amb una velada referència a que potser no serà aquest un adéu per sempre.

Els 19 anys de la Txell a les corals de l’Orfeó han estat la meva manera de vincular-me al Palau de la Música Catalana i a tot el que ell representa. En aquests 19 anys hem compartit creixement, aprenentatge i evolució i també moltes emocions sobretot al Palau (el Concert de Sant Esteve ha estat una cita gairebé ineludible, cada 26 de desembre) amb l’ambient entranyable que sempre ha unit la meva família i la seva, tant ara com en els anys feliços quan hi havia la Núria, la padrina de la Txell, o en els més tristos quan ella acabava de marxar. Però també en altres escenaris, com quan vam viatjar una bona colla a Perpinya per sentir les Germanies del Lluis Llach, sobretot perquè l’acompanyament el feia el cor aleshores infantil, on cantava la Txell. M’ha agradat que l’aplaudíssim junts, una vegada més, amb el Vicent, l’Assumpció, la Montse, el Pep, el Jem, la Natàlia i el Josep Maria, que també formen part d’aquesta família àmplia compartida des de fa tants anys.

(Seguiu que n’hi ha més a sota) 

Us passo aquí l’apunt que ha escrit el Vicent sobre la Carmina Burana i que -evidentment- no es pot comparar amb aquesta modesta contribució meva; a més té un vídeo i tot: http://blocs.mesvilaweb.cat/partal  Ara que els Blocs de Vilaweb es renoven (a partir de la setmana que ve) jo també penjaré videos.

La Txell i la seva família m’han fet sentir el Palau i l’Orfeo com una cosa també meva. I per això m’he indignat amb ells quan la institució ha estat saquejada per l’impresentable Fèlix Millet,  que ja intuiem que era un pàjaru perillós molt abans de que saltés l’escàndol. I per això seguim indignats perquè encara campi, en comptes d’estar engabiat.

La Txell ho deixa, però l’Orfeó i el Palau seguiran sent nostres per moltes coses. I entre elles, una de molt important: la Júlia Partal Maresma, que aquest any s’ha estrenat al Cor Jove i també va cantar Carmina Burana, no plega i seguirà convocant-nos al concert de Sant Esteve i a tots els concerts que vulgui.

Al Facebook de la Txell (16 de juliol)  també hi ha un escrit molt bonic d’ella mateixa parlant de la seva experiència a l’Orfeo: https://www.facebook.com/txell.partal?hc_location=timeline 

No és la primera vegada que dedico un apunt a la Txell. Recordo que també ho vaig fer el dia que complia 18 anys i aquest Bloc feia poc que a’havia estrenat,…. uff com passa el temps: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/74768