6 d'octubre de 2014
4 comentaris

El millor Concurs de la vida

Quan ja han passat 24 hores del final, tornat a la normalitat quotidiana i reposat de tantes emocions, escric un balanç personal del grandiós Concurs de Castells de Tarragona que es va tancar aquest diumenge, després de 3 jornades, la participació de 41 colles i milers de seguidors en directe a les places, o a les ràdios i a les televisions de tot el país. Tres castells de 10 pisos i 12 construccions de gamma extra. Majoria absoluta de colles que igualen o superen la seva millor actuació, incloses alguna de les colles més antigues. Només amb aquestes xifres ja n’hi hauria prou per qualificar el Concurs d’aquest any com el millor de la Història, el més important de les 25 edicions que se n’han fet des dels anys 30 del segle XX.

Ahir al vespre o avui eren per no parar de contemplar, enviar i reenviar, fotos, cròniques, articles, twits, entrades a les xarxes socials i informacions  d’allò més diverses i per a tots els gustos. N’intentaré fer una selecció al final. Aquí no pretenc fer una crònica de continguts sinó un llistat d’impressions -i també d’opinions- molt i molt personals.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona és la gran campiona d’aquest Concurs. No el va guanyar per punts, va quedar tercera, però ningú pot discutir que és la colla que més contenta en va sortir i la que més novetats va donar. Va coronar el 3 de 10 amb folre i manilles i va intentar un 3 de 9 amb folre i l’agulla amb bones possibilitats de futur; al cap i a la fi el 3 de 10 va ser el castell més gran de la jornada (carregat també per la Vella i Vilafranca)  i el 3 amb l’agulla, que només  va fer Vilafranca, va ser el castell que els va  donar el triomf. Tot això ho va fer la Jove després de descarregar el 5 de 9 amb folre (l’11è consecutiu) i el 9 de 8, en una sortida que els comentaristes vàrem qualificar de “conservadora”…

La Vella de Valls va fer la millor actuació de la seva història, va ser valenta i arriscada des del primer castell  i va marcar la pauta als vilafranquins (per sorteig actuava primer)  lluitant  fins l’última ronda. Quan van veure que no podien amb el 4 de 9 sense folre, que pretenia arrabassar el triomf als vilafranquins, van desmuntar el castell i es van girar a aplaudir els campions, en un gest de noblesa que els honora. Això sí, el cap de colla es va enfilar a la grada per conjurar els seus castellers a descarregar aquells reptes pendents el dia de Santa Úrsula. L’any 2.000 amb el 3 de 10 carregat van guanyar el Concurs, 14 anys després amb allò no n’hi havia prou; la Vella tornava a ser la Vella però els temps estan canviant.

Vilafranca va sortir de la plaça malhumorada tot i aconseguir el seu 10è  Concurs, el 7è consequtiu. El seu president -segons vaig sentir a la ràdio- va comentar que la colla podria plantejar-se no tornar a la Tarraco Arena en futures edicions. Van guanyar amb tot el mèrit, contestant el ritme que marcava la Vella però ensopegant, com ella,  en les descarregades del 3 de 10 i  la torre de 8 sense folre; el 3 de 9 amb l’agulla els va marcar la diferència. No era, però,  la millor actuació dels Castellers de Vilafranca, n’han fet de més glorioses.  Van ser els millors sense discusió, els que tenien més efectius  i també els que van arrossegar més aficionats a la plaça (no sé com s’ho fan amb el que costa d’aconseguir una entrada). I, en canvi, el del desè triomf, no va ser el seu millor Concurs.

Segurament els xiulets hi tenen molt a veure. Uns xiulets excessius que van començar en el moment en que entraven a la plaça i que s’aguditzaven quan la seva afició desplegava una gran pancarta, la més gran de tota la grada, uns xiulets que fins i tot -menys, però sí- se sentien quan els hi queia un castell després de carregar-se. Molts aficionats i també molts castellers d’altres colles consideren que els Verds són poc modestos, que no administren el seu lideratge amb generositat; n’hi ha que eleven el to d’aquests qualificatius i ho justifiquen amb detalls que van de les pancartes de dimensions excessives, al nombre excessiu de pilars de comiat o a aquesta barreja poc definida d’orgull i de superioritat, que provoca en els altres reaccions barrejades d’admiració i enveja. El xiulet anònim és una vàlvula d’escap d’aquestes reaccions. Però la grada i la plaça (i alguns castellers uniformats) haurien de ser més repectuosos amb una colla que tant ha contribuït al prestigi i al nivell d’aquest fantàstic Concurs, més enllà d’un pilar de més o d’una pancarta de menys. La ciutat de Tarragona -crec modestament-  sempre ha girat més les simpaties castelleres cap a Valls que cap a Vilafranca; i una prova n’és que ahir  no pocs aficionats i castellers d’algunes colles tarragonines cridessin “I Vella i Vella i Vella, Vella, Vella” en els moments de la pugna final entre vallencs i Vilafranca; això no obstant la noblesa hauria d’imposar-se quan el rival guanya d’una manera tan inequívoca.

Diuen que quan la Vella va forta, la Joves fracassa. No sé si sempre és així però ahir va passar. I l’altra colla vallenca, que arribava a Tarragona amb ganes de guanyar, es va ensorrar amb els seus intents de 4 de 9 net i de pilar de 8, quedant-se en un discretíssim 7è lloc.

L’altra colla de Tarragona, els Xiquets, es van acostar al podi en un merescut quart lloc, després de tornar a carregar la seva torre de 9 amb folre i manilles, valenta i decidida després de caure en el primer intent. Els matalassers -que aquest any s’havien estrenat en la gamma extra descarregant la torre al primer intent- mai abans havien aconseguit carregar un castell de nou al seu concurs. I ahir en van fer 3, un dels quals també tenia manilles.

Jo havia dit mig de broma que Gràcia -la Colla del Meu Carrer- aspirava al podi… bé al podi ampliat dels 5 primers. I així va ser, encara que costés de creure-ho perquè els graciencs havien quedat els últims a la jornada de diumenge del Concurs del 2012; els Castellers de la Vila de Gràcia, repetint l’actuació de la Mercè, es van emportar el derby particular de les tres grans colles barcelonines. Darrera i amb molt poca diferència (un 3 de 8 amb l’agulla val més que un 4 de 8 amb l’agulla) els Castellers de Barcelona, contents d’haver igualat també els seus millors registres .

Els de Sants van ser els més atrevits de les tres colles de la capital, portant els seus màxims castells i, sobretot, estrenant un intent de torre de 9 amb folre  i manilles que potser encara no està prou madura. La gosadia i una caiguda imprevista del 4 de 9 abans de descarregar-se, els va fer baixar al lloc 8è. Una cosa semblant va passar a Mataró; el 3 de 9 dels Capgrossos es va quedar en carregat i la torre de 9 que tornaven a intentar es va tornar a resistir.

I amb alegria de campions van sortir de la plaça els 3 darrers classificats.   Reus amb els màxims castells de la seva història junts, Sabadell estrenant-se com a colla de 9, amb un 3 de 9 carregat i els Nens del Vendrell rememorant la seva victòria de 1970 amb la torre de 8 amb folre i el pilar de 6, a més del 3 i del 4 de 8; amb la mateixa actuació,  primers el 1970 i últims el 2014. I és que els temps han canviat, i molt!

A l’edició de dissabte no va haver-hi xiulets ni malsrotllos, però sí rivalitat i competició, això sí, sense grans sorpreses i amb moltes camises solidàries a totes les pinyes. Les colles no van arriscar més enllà de les seves possibilitats, però totes van provar els seus màxims, centrats en el 3 , el 4 i la torre de 8. Els Xicots de Vilafranca volien guanyar i van ser els més atrevits amb un intent de 5 de 8, que no va arribar a carregar-se, els Castellers de Sant Cugat, empatats a punts amb els Xicots però lliures de penalitzacions,  van esperar l’aposta dels vilafranquins sense replicar-lis i van guanyar amb el 3, el 4 i la torre. Els Muixiganguers d’Igualada, també estaven empatats a punts, però degut a les penalitzacions es van quedar els tercers. Les penalitzacions venen de repetir peus, repetir intents, o no executar correctament algun detall de la construcció.

Els Marrecs de Salt també volien guanyar, però la seva torre es va quedar només en carregada. Pitjor els va anar als Xics de Granollers, la seva torre de 8 es va haver de desmuntar i la van canviar per una de 7.

Els Bordegassos van quedar sisens (18ens en la classificació general que aplega les 3 jornades del Concurs) i van sortir de la plaça quasi tant contents com el 2012 quan van guanyar la jornada de dissabte també amb els tres castells de 8 protagonistes d’aquest any. Aquest dissabte els de Vilanova anaven a fer el 4 de 8 i la torre de 7 , i a estrenar el 9 de 7 ; però com que tot els va sortir la mar de bé, s’animaren a provar el 3 de 8 (el primer des del Concurs del 2012) i també l’aconseguiren descarregar. L’eufòria groc-terrosa era gran pel resultat i també per haver convocat unes 300 camises, entre les quals hi havia l’alcaldessa Neus Lloveras.

La torre de 8 només carregada va marcar també la classificació dels de Lleida o els de Vic que mereixien més sort. De la resta de colles es pot destacar el primer 3 de 8 descarregat de Sant Pere i Sant Pau que amb els Xiquets del Serrallo competien per primer cop per mèrits propis i no pas com a colles tarragonines co-organitzadores del Concurs. Alguna de les colles més modestes igualaven les seves millors actuacions, com els Castellers d’Esparreguera carregant la torre de 7,  i altres s’hi quedaven una mica per sota. A la cua del dissabte, els Salats de Súria (última colla en classificar-se per la jornada de dissabte i això ja era per ells una victòria) amb un meritori intent de torre de 7, la Jove de Sitges (algú em discutirà encara quina colla és la bona a la comarca del Garraf ? ) i els Nois de la Torre que tot i organitzar el Concurs7 a la seva vila, aquest any havien guanyat plaça a la Tarraco Arena, però es van quedar amb menys punts que els guanyadors del diumenge anterior.

I és que el diumenge 28, el Concurs7 de Torredembarra es va convertir en la primera jornada del Concurs de Castells 2014. No hi actuaven els Nois, però sí 11 colles mitjanes que tenen en els castells de 7 el seu sostre. Poc públic i poca expectació, però molts castellers, molt bon ambient,  pinyes compartides i molta qualitat en les execucions dels castells.

La pluja va  obligar a susprendre la competició quan tot just començava la tercera ronda. La colla Jove de Vilafranca que aspirava a guanyar es va quedar sense poder intentar una torre de 7 que guardava per al final. Van guanyar els Tirallongues de Manresa, seguits dels de Berga i els de Badalona. Les noves fornades, de les comarques amb menys tradició castellera, demanen pas.

Tot i el nombre insòlit de colles, la complexitat de les rondes conjuntes i l’alt nivell d’intents que les colles van fer, l’organització del Concurs va funcionar molt bé, fins i tot en els temps; les jornades no es van allargar molt més del previst, tot i les maratonianes sessions de 6 i de 8 hores. Segur que queden coses per millorar, com els wiffis o les cobertures telefòniques que no acabaven de funcionar, però la Biennal Castellera de Tarragona i el model organitzatiu de que s’ha dotat en les últimes edicions segueix sent motiu de felicitació.

I ,més enllà dels resultats a la plaça, del bon nivell dels tres dies,  de l’espectacularitat  i l’emoció viscudes, el que més m’ha agradar del Concurs és passar-lo treballant. Com tantes altres vegades.

Els amics de la Xarxa i de TAC 12 van tornar-me a proposar fer de comentarista del Concurs en les retransmissions íntegres que feren de les 3 jornades.  I m’ho vaig passar… , ens ho vam passar, d’allò més bé.  I mal m’està el dir-ho jo, però tothom que ens va seguir  va coincidir en que els tres dies, però sobretot -per la lògica magnitud- al Concurs del diumenge,  la transmissió de la Xarxa va estar molt i molt bé. La bateria del mòbil es va esgotar vàries vegades de tants whatsapps de felicitació que m’arribaven i amb un munt de fotografies (que encara no sé penjar en aquest bloc),  com una d’una festa d’aniversari a un restaurant de Vilanova on ens seguien des d’una pantalla gegant, gràcies a l’amplíssima difusió que van fer les teles locals i també a la transmissió per internet, que va fer que ens escribissin i opinessin en el programa espectadors des de Tailandia, Amèrica, Irlanda… o Florència (aquest era Jofre que va vibrar i es va delir de valent).

Va ser un plaer i un honor retrobar-nos i fer una bona feina amb el Xavier Abelló, el Toni Comas, el Carles Cortés, el Jordi Sacristan, el Quico Domènech, l’Efren Garcia, el Pep Bargalló, la Roser Marqués, la Cinta Olivan, l’Àlex Alonso,… o  el Jordi Lluís, el Carles Castro i altres companys de Canal Blau que coproduia amb TAC 12 la transmissió.

A la nit, i ja amb la veu força afònica, encara vaig compartir una hora de tertúlia a Ràdio Vilafranca al “Va de Csastells” de l’amic Pep Ribes.

I un darrer detall: el cartell del XXV Concurs de Castells de Tarragona reproduïa una foto antiga de dos enxanetes dels Bordegassos de l’any 1972. Eren el Licu i l’Albert Maffioli, el cosí i el tiet de la meva fillola Laia Contreras. L’Albert, la Laia, el Ferran i la Monte també eren a la grada de la Tarraco Arena Plaça aquest diumenge, convidats per l’organització; les llàgrimes que em va confessar la Montse Soler a la nit, recordant el Jesús Contreras i  les crítiques als vells i tronats concursos dels anys 70 que res tenen a veure amb l’actual, van ser l’última gran emoció del dia.

Els enllaços promesos:

 

La classificació final

Els vídeos de les transmissions de les 3 jornades a la Xarxa de Comunicació Local

Un fantàstic resum dels millors castells de la retransmissió al “Finet i pel mig” de TAC 12

El programa “Dosos amunt!” de la Xarxa d’aquesta setmana. Una hora condensant  el Concurs de la mà de Carles Cortès i Toni Comas.

La transmissió de diumenge a Canal Blau

S’han escrit coses molt interessants soble l’ambient a la plaça, els xiulets i les aficions de la grada, us en destaco algunes:

A la revista Castells, una assenyada i completíssima anàlisi del gran Miquel Botella.

La reflexió del Joan Ignasi Txatxi Gómez

Aquí la que fa l’Efren Garcia

I la contracrònica del Marc Ortiz amb una foto de la Maite Gumà impressionant.

En Cugat Comas també fa una bona anàlisi sobre les reflexions què cal fer després del Concurs.

El recull d’informacions i vídeos del Diari Casteller.cat

L’actualitat catalana present al Concurs: Pinya per votar el 9-N

Fotos espectaculars al International Business Times ,  

 al   The Guardian  

a la Repubblica.it

i també al  The Telegraph

 

 

 

 

 

 

  1. Vaig seguir la transmitió per la tele. Va ser emocionant i fantàstic. Ara bé, els xiulets van estar fora de lloc i cada vegada més crec que els Minyons de Terrassa tenen raó de no participar-hi. Felicitats per la transmissió Xavier.

  2. Arran dels comentaris sobre els xiulets i també del comentari d’en rginer, ahir vaig fer un tweet en la mateixa direcció. El concurs està derivant a un holiganisme més propi del futbol que no pas de l’essència castellera. com a Minyò de sempre, això no ho he vist ara, ho veig(ho veiem a Terrassa) sempre i potser ara hi ha gent que se’n comença a adonar. Al concurs s’hi poden veure els més grans castells. és cert. Però al concurs és deixa de banda sovint el “seny”, la col:laboració entre les colles… es va a guanyar, per damunt de tot.Potser no tothom, però si més d’un. I això , amics meus, us ha de fer pensar…no us quedeu amb la imatge plàstica dels grans castells, mireu més enllà.

    1. Benvolguts amics.
      Gràcies pels vostres comentaris. Però em sembla una mica excessiu que aprofiteu uns xiulets als vostres grans rivals per reivindicar les tronades posicions anticoncurs dels Minyons, amb les que ja fa temps us heu quedat sols.
      El Concurs va ser una meravella i els xiulets de quatre maleducats no li treuen cap brillantor. Al marge de les actituts més o menys orgulloses o modestes dels que guanyen, cal una mica de pedagogia entre les colles (i a les aficions) per respectar els rivals. Estic segur que si un cap de colla fa callar als seus castellers s’acaben els xiulets fins i tot a la grada; i això no costa gaire i això estic segur que s’aconseguirà.

  3. No puc estar mes d’acord amb el company Capdevila, si hi ha comportaments “antiesportius” en el concurs son minoritaris , a tots en algun moment ens pot sortir la bestia de dins, però en canvi, les actituds solidàries son mes nombroses, en el concurs de dissabte, en el qual vaig ser present, els ajuts entre colles van ser constants i el diumenge els membres de la colla de Vilafranca , un cop van assolir el primer lloc, van aplaudir als seus contrincants de la Vella de Valls per la seva gran actuació que els va posar contra les cordes, fins a la cinquena ronda!!. A mes les actituds incíviques no son ni de bon tros patrimoni del Concurs.
    No es massa elegant aprofitar aquestes incidències per desacreditar un concurs que avui per avui es la màxima expressió del mon casteller, on moltes colles encara que no hi hagin destacat per la seva puntuació, han assolit les seves màximes fites, com per exemple aquest any els Bordegassos de Vilanova.
    Els Minyons de Terrassa s’ho haurien de fer mirar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!