Kosovë? Quanta hipocresia!


Confeso que no havia sentit mai parlar de Kosovo -o de Kosovë- abans de que un tal Milosevic intentés eliminar la població majoritària d’origen albanès d’aquesta província sèrbia,  amb l’ intent de genocidi més recent de la història europea. Aleshores els EEUU i l’OTAN van bombardejar Sèrbia i alguns varen pensar que encara hi havia "bombardejos justos" o "intervencionisme bèl·lic humanitari". Confeso també que aquests dies no he llegit massa articles, comentaris i anàlisis, més enllà dels titulars i alguns leads, del que està passant en el penúltim capítol de la desmembració d’aquella antiga Iugoslàvia de Tito, a la que alguns progres dels 70 atribuien envejables principis autogestionaris. No sé si hauria d’opinar amb tant poca informació però, com que el bloc és meu, opino.


I opino que no entenc com els Estats Units de Bush corren a aplaudir el nou estat, mentre a Palestina encara no en tenen o a l’Iraq estan destrossant el que un dia va ser-ho. O com també ho fa la França jacobina que aniquil·la el català a Perpinyà o que nega la realitat nacional de Còrcega. O la Gran Bretanya que es fa la sorda quan Escòcia comença a parlar clar d’independència. I no entenc l’oposició de la Rúsia de Putin que, mentre continua reprimint Txetxènia, recolça la secesió de Abjasia i Osetia del Sud de l’antiga república soviètica de Georgia. Com tampoc entenc el paperot d’Espanya que, en l’estat europeu amb el grau d’autogovern regional més alt, en comptes de donar una lliçó de pluralitat -o al menys de sintonia occidental- retorna a les pors casposes més unitaristes i es posa en ridícul davant una Unió Europea que, amb Javier Solana al davant,  ja ha anat a Pristina a beneïr el nou estat de Kosovë.
No entenc res, més enllà de mirades curtes i interessos mesquins i d’una gran explosió d’hipocresia internacional. Tampoc sé massa qui té la "raó històrica" sobre un territori que Serbia considera el seu bressol i a on avui hi viu una majoria de població procedent d’Albània.
I l’ òscar a la barra més generalitzada de tot aquest festival de la hipocresia se l’emporta la frase corejada per tots, tant els partidaris com els detractors, de que Kosovo no és cap precedent ni poden fer-se paral·lelismes amb cap altra situació d’una nació sense estat a Europa. Res a veure doncs amb Catalunya, ni amb el País Basc, ni amb Escòcia, ni amb Còrcega, noi amb Txetxènia, ni…

Si una cosa té bona tot aques joc dels disbarats és que, en ple segle XXI, encara neixen estats nous a Europa i encara es poden canviar fronteres per decisió d’un parlament nacional democràticament elegit, fronteres que tothom s’afanya a dir que vol veure reunificades però dins de la Unió Europea.

Això és bo per a Catalunya i per al futur democràtic i europeu d’alló que s’anomena Espanya, encara que els espanyols no s’ho acabin de creure i encara que els catalans no ens assemblem gens ni mica als albano-kosovars.  Com tampoc ens assemblàvem amb aquells lituans amb els que un dia alguns volien enmirallar-se… i que mai ens han donat ni les gràcies.

Afegeix un comentari