Castells a la Xina en nom de la Cultura Catalana

Els castells protagonistes, al costat de Dalí, Miró i Gaudí. La Barcelona-Catalonia Cultura Week celebrada aquests dies a Xangai, la capital econòmica i financera de la Xina, ha convidat els Castellers de Vilafranca com a expressió viva i genuïna de la cultura catalana, per a commemorar el 10 aniversari de la creació del Catalan Institute of China, una institució potent que deriva de l’antic casal català de Xangai i que aplega els catalans que són a la Xina per motius de feina, estudis o negocis; el seu president Alexis Roig és un jove emprenedor convençut de que el gegant asiàtic és una gran oportunitat per als catalans amb ganes d’obrir nous camins comercials o simplement relacionals.

La setmana cultural catalana ha coincidit també amb el 15 aniversari de l’agermanament entre Barcelona i Xangai i ha estat per tot això que els actes, festes i exposicions han tingut una dimensió molt més gran que altres anys; també en pressupost, uns 400.000 € , que -segons els organitzadors- han pagat bàsicament empreses i entitats privades , amb una aportació de les institucions (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) de només el 8 %.  I grans també les previsions d’assistència als actes organitzats, alguns dels quals -com les exposicions- s’allargaran fins el gener: pensen que arribaran a unes 700.000 persones.

Tot és gran a la Xina i les avingudes de Xangai, amb gratacels enormes de dissenys i construcció molt recent,  recorden Nova York o els centres de negocis de les principals ciutats europees; també en quan a grans superfícies comercials i botigues de luxe amb les marques més afamades i cares del món en un país que, sorprenentment, encara és l’última gran potència comunista del planeta.

Passar una setmana a Xangai ha estat una experiència curiosa i sorprenent per als Castellers de Vilafranca i representar la Cultura Catalana, en la seva expressió popular i festiva, un honor i un orgull per una colla que ja porta molts anys obrint “nous mercats castellers” . El  periple viatger dels Verds els ha portat a moltes capitals europees, a Xile, a Nova York o a l’Índia, on van ser la primera colla en visitar i agermanar-se amb els govindes de Mumbai i Thane; després hi han anat els Castellers de Sants i els Capgrossos de Mataró. També en passejades internacionals, els Castellers de Vilafranca són els primers.

I en alguns d’aquests viatges, els vilafranquins no nomès fan turisme casteller i es retraten davant els símbols emblemàtics de les ciutats que visiten, com aquí el Bund de Xangai amb el famòs sky-line de fons, sinó que també es posen reptes castellers;   i si els hi suposa algun rècord,  millor.  El de la Xina era fer un 3 de 9 amb folre, un repte difícil ja que en el viatge hi han participat encara no 200 castellers. No seria el primer castell de nou pisos a la Xina, perquè en això els ha precedit la Colla Vella dels Xiquets de Valls que també hi ha fet el 3 de 9 i en dues ocasions, l’any 2010 i el passat mes de juny, però no precisament a Xangai sinó a la ciutat de Deqing, a uns 250 km d’aquí, i en les dues ocasions amb la notable ajuda dels Xiquets de Hangzou, la colla de castellers xinesos, apadrinats per la Vella, que es va formar a la primavera del 2010, coincidint amb la visita dels vallencs a l’ Exposició Universal de Xangai. El repte dels vilafranquins era fer-lo a Xangai i, en principi, també havien previst tenir l’ajuda dels castellers xinesos, però finalment l’han ajornat per l’últim dia i l’han hagut de fer sols, això sí amb la presència a la pinya dels membres i els voluntaris del Catalan Institute of China i d’uns quants estudiants espanyols que aquest dissabte han anat a aplaudir-los al centre comercial on es feia la cloenda de la Setmana Cultural Catalana.

Al llarg de 4 dies, els Castellers de Vilafranca han alçat també diverses torres de 8 amb folre,  castells de 8 i de 7 i pilars amb senyeres, alguna vegada estelades, a diversos punts de Xangai,  incloent-hi la prestigiosa universitat de Jiaotong. També van fer-ne a una eclusiva escola de Hangzhou que te una catalana de professora d’espanyol i convenis d’intercanvi amb l’escola barcelonina Betània-Patmos. Entre la pila d’anècdotes: l’obligació d’actuar encerclats en unes tanques, perquè el públic no s’acostès als castells o les actuacions “clandestines” en llocs emblemàtics, sense disposar de permisos i on els policies van acabar fent fotos dels castells amb els seus mòbils.

I l’altre aspecte destacat del viatge ha estat la visita als Xiquets de Hangzhou, una visita que va costar de concretar però que finalment es va fer, convertint-se en un dels moments més emotius de la gira, per la gran cordialitat amb que els castellers xinesos van rebre als vilafranquins a la seu de l’empresa Antex. Uns i altres no només van compartir un castell de germanor -modalitat que no s’estila massa en l’actualitat castellera local- sinó també un sopar ple de riures i anècdotes, tot i la dificultat idiomàtica per entendre’s.

El fenomen dels castellers xinesos és un tema a seguir d’a prop i no només perquè ja assagen castells de vuit pisos; després de l’actuació, van demanar consells als castellers de Vilafranca sobre alguns detalls del peu d’un 3 de 8 i en van fer una prova fins a dosos amb aixecador inclòs, desmuntant-la sense cap entrebanc.  La colla està impulsada per Qian Anhua, un empresari tèxtil que fabrica roba interior femenina per a cèlebres marques italianes que també es ven a Catalunya,  i el seu representant a Espanya,  David Yuan, que viu prop de Barcelona i que va buscar l’apadrinament d’una colla catalana, en aquest cas de la Vella dels Xiquets de Valls.  L’argument de l’empresari és que vol l’harmonia i el màxim de felicitat per als seus treballadors i creu que els castells i el seu esperit contribueixen a trobar-les. L’empresa Antex té uns 1.500 treballadors a la factoria de Deqing, dels quals 200 són castellers, i el seu propietari no només els hi ha construït un monument a la porta de la fàbrica amb un 3 de 8 de terracota de mida real, sinó també un local d’assaig d’unes dimensions com no té cap colla a Catalunya. Tot això en una colònia tèxtil on viuen i treballen aquests castellers, que recorda d’alguna manera les colònies catalanes dels segles XIX i XX a la riba del Llobregat, això sí amb un luxe asiàtic molt més evident.  Tot l’equipament i tota l’activitat dels Xiquets de Hangzhou està patrocinada per l’empresari, llueixen el nom d’Antex a la camisa -rosada com la de la Vella de Valls- i les actuacions són remunerades si formen part de la jornada laboral i se solapen amb la feina a la fàbrica. Aquests són alguns elements força diferents al concepte amateur i festiu que tenen els castells catalans, encara que en tècnica -amb una pulcritud d’imitació total- i en simbologia vulguin ser-ne idèntics. El progrés de la colla xinesa en només 5 anys és incomparable amb el que han fet altres experiments castellers a l’estranger, com els Castellers de Xile o els de Montreal.

La gran il·lusió dels Xiquets de Hangzhou és participar algun dia en el Concurs de Castells de Tarragona; molts dels seus components  ja hi van ser presents el 2012 formant part de la pinya de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Els seus patrocinadors reconeixen que “potser algun dia, però si no és l’any que ve serà un altre any”;  no tenen pressa. En tot cas, la globalització dels castells catalans, més enllà dels intents anteriors, està començant a prendre força i justament en el marc d’una cultura tan allunyada i diferent de la nostra com la cultura xinesa i en una realitat política i social tant canviant com contradictòria. És per això que es fa difícil i seria injust fer-ne judicis a priori.

M’ha agradat compartir aquests dies a la Xina amb els Castellers de Vilafranca, com també havia compartit el seu viatge a Xile el 2008 i a Nova York el 2012; en aquest bloc hi ha testimonis amplis d’aquelles experiències. M’hi sento ben acollit i hi tinc bons amics des de fa molts anys a la colla vilafranquina, als quals agraeixo sempre la seva generositat cap a mi, tot i ser un bordegàs irreductible i més ara quan ja no soc director de cap programa casteller televisiu.

A la revista “CASTELLS” he publicat una crònica diària, amb més detalls del viatge dels Castellers de Vilafranca a la Xina.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *