4 de maig de 2013
Sense categoria
1 comentari

Honor a la Nit Canallesca


Fa dies que no escrivia al bloc. Però avui no me’n puc estar de compartir amb vosaltres una gran alegria. Perquè no cal que tot siguin males notícies, punyeta!

Tinc l’autoestima molt recuperada de les òsties que de tant en tant li dona el “mundo, el demonio y la carne” i en bona part és gràcies a la “canallesca” del meu poble, als joves (perquè ho són la majoria) periodistes de la comarca del Garraf que ahir van obsequiar-me amb el Premi d’Honor de la Nit Canallesca , la festa anual que organitza l’Associació de Periodistes del Garraf, per la meva trajectòria professional.

No vull afegir gaires coses a les paraules que ja vaig dir en l’acte i que us les reprodueixo aquí a sota. Si que vull adreçar-vos a alguns enllaços i afegir alguns ítems més, molt personals i íntims:

– Si no estava prou tou, només  em va faltar que el premi me’l lliurès la Maria, la meva neboda periodista, que ni ella sap com me l’estimo (hi ha foto a sota).

– Em va agradar la coincidència que la mateixa NC’2013  premiès els meus Bordegassos pels seus 40 anys i la magnífica temporada de l’any passat

– També compartir guardons amb l’Òscar Ruíz, capità del hoquei del Vendrell que va guanyar la Copa del Rei, amb l’entranyable Celler de Can Solà, amb la combativa i necessària Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i amb el prestigiós Festival Internacional de Cinema de Sitges.

– Em va fer il·lusió que m’acompanyessin al sopar el Jofre (no cal donar motius) i el Sixte, de la mà del qual vaig donar els meus primers passos pel periodisme i les corresponsalies.

– M’agrada que en mig de la nova i juvenil fornada canallesca, també s’hi sentin bé entranyables amics periodistes veterans com el Ramon Farré, el Francesc Marc Àlvaro o el Mima Ràfols. Vaig trobar-ne a faltar alguns altres que aquest any ens van fallar. 

– Haig de dir també que a última hora volien venir al sopar la Rosa i el Josep Maria, dos dels meus grans amics de professió i de vida. Vaig convence`ls de que no calia per no incrementar i diversificar els nervis de la nit.

– Estic profundament orgullòs de la feina que en un any ha fet l’Associació de Periodistes del Garraf i crec que una entitat així és avui més necessària que mai; deixeu-me personalitzar el meu agraiment al Javi Polinario, el nostre president, ell sap que té un bon equip. Encoratjo als companys de la comarca que encara no s’hi han apuntat que ho facin i que s’hi impliquin.    

 – Estic profundament agrait, no només del premi sinó de les moltes felicitacions que he rebut personalment o al Facebook i al Twitter i les retwttehjades que s’hi han fet de trocets del meu discurs.

Malgrat la crisi, alguns companys s’espavilen amb projectes engrescadors com l’Eix Diari o  el Surtdecasa

Auguro un gran futur al grup de músicaMareta Bufona”  que va debutar ahir a la NC’13

     

   

Aquí els enllaços promesos:

Fantàstica crònica multimèdia de la Nit a l’EIX DIARI :

El Sixte fa el seu comentari “A les verdes i a les madures“, també a l’Eix Diari i al seu bloc.

Al bloc del Sixte , ja s’havia avançat  fa uns dies a parlar del Premi Honorífic

I repercussió exterior. El portal Comunicació 21 també en parla.

La revista de la Nit Canallesca 2013 on sortim tots els premiats i s’explica els perquès 

Els vídeos que van fer per anunciar cada premi

Piulades i fotos enviades al Twitter en  #LNC13

La nota de premsa de l’APG sobre el desenvolupament de la Nit Canallesca amb més fotos 

Maneres de conectar amb l’APG
info@periodistesgarraf.org

www.facebook.com/periodistesgarraf

El “sermó” d’agraiment:

Bé, d’entrada moltes gràcies.

No sé si m’ho mereixo o no aquest premi, però sí que us vull dir que m’ha provocat una gran il·lusió i també un cert aclaparament… Premi a la trajectòria?  Vol dir que ja ho he fet tot en aquesta vida? Vol dir que ja m’haig de jubilar?

En tot cas, sí que em serveix per reiterar  un convenciment que ja tenia de fa temps.  La professió , i el món,  està en les vostres mans, en la de la gent jove, en la gent que empeny amb noves idees i amb enginy, encara que sigui l’enginy que s’aguditza per la gana, o la necessitat. M’agrada que la nostra Associació de Periodistes del Garraf l’esteu impulsant la gent jove.

Els grans no cal que ens retirem del tot però com deia el president Pujol, és bo que ens enretirem una mica, per deixar espai. I la nostra tasca prioritària jo crec que és transmetre l’experiència, amb els èxits i els errors, perquè l’aprofiteu, la transformeu i la milloreu.

El Periodisme és una feina apassionant  que només entenc des de la vocació (sense horaris ni prebendes)  i la voluntat de servei públic. La professió, ara, està més fotuda que mai però, ara més que mai, la societat necessita  el bon Periodisme, l’únic que jo entenc, el que fa bandera d’aquests valors de testimoni , de denúncia, de crítica constructiva  al servei  de la comunitat.

I en temps difícils, és quan més floreixen els conformistes, els mediocres o els  pilotes que busquen el triomf o la supervivència, en la passivitat i l’assentiment al poder, quan no en el cop de colze o la ganivetada.

L’era de la comunicació globalitzada en la que vivim, té molt de soroll i en ell s’hi cola de tot. Els bons periodistes som els qui hem d’endreçar el soroll perquè la gent s’entengui.

És per això que us encoratjo a lluitar pels valors del bon Periodisme, a ser crítics i inconformistes, a ser radicals en la qualitat (no val fer la feina malament només perquè ens paguen poc, o els jefes són uns ineptes), radicals en el contrast i en la missió de servei públic que té aquesta  professió . Des del terreny, des del poble, o des dels grans mitjans d’abast nacional; a tot arreu es pot i s’ha de fer bon Periodisme.

I potser els èxits o la fama se’ls emportaran els altres. Però no us rendiu. El millor premi és dormir amb la consciència tranquil·la, sabent que els teus principis no es venen i  amb el convenciment que aquesta és una feina per la que encara val la pena lluitar.

I en tot cas, si ha d’haver-hi altres premis, que siguin com aquest , un premi senzill, però molt sentit i emotiu, que et dóna la gent de casa, la que més t’estima, però també la que més et coneix i  la que millor pot jutjar-te.

Moltes gràcies.

   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!