Hereu se la fot en diagonal


La victòria aclaparadora de l’opció “C” en l’anomenat Referèndum de la Diagonal sembla cantada a meitat de la convocatòria d’aquesta insòlita consulta que ha convocat l’Ajuntament de Barcelona. Si un miracle no ho evita, el rebuig a la reforma que proposa el govern municipal, serà tan gran que les conseqüències polítiques es faran inevitables. Ho han fet tan malament que sembla que tot plegat ho hagin muntat els pitjors enemics de l’alcalde Hereu, convertint la iniciativa més vistosa de tota la legislatura en la tomba política de l’alcalde i del partit que ha governat la ciutat durant els 30 anys de democràcia municipal.

Em sap greu per Jordi Hereu, un polític jove i nou, que semblava fa quatre anys que havia d’imprimir un aire diferent a un ajuntament necessitat de canvi; algú deia que era com un “pujolet” planer i despentinat que savia parlar amb la gent. Les alternatives (Trias, Portabella, Albertito o Gomà) no eren ni són ni noves ni engrescadores. Però Hereu i el seu equip s’han guanyat a pols aquest rebuig ciutadà que es palpa al carrer i als col·legis electorals. Han aconseguit que dues coses tant positives, com una iniciativa de participació ciutadana i una proposta valenta a favor dels vianants i el transport públic, acabarà passant a  la història com una enganyifa inútil que ha costat un munt de milions.

No sé si, al final, el govern municipal sabrà  sortir-se’n  per la tangent,  si reaccionarà en paral·lel o si li vindrà una clarividència meridiana, però el que sí és evident és que a l’Hereu se l’han clavat en diagonal.

Reduir els cotxes de la Diagonal, fer les voreres més amples, unificar les dues línies del tramvia des del Llobregat al Besós són propostes positives que un ajuntament amb visió de futur fa bé de plantejar-se. Obrir sistemes de consulta per incentivar la participació i buscar noves maneres de mobilitzar la democràcia
davant la desafecció general hauria de ser una iniciativa aplaudible…

¿Com és doncs que el referèndum de la Diagonal acabarà en una crisi política sense precedents a la ciutat de Barcelona?

Doncs perquè ho han fet tot molt malament. Només alguns exemples:

– Un projecte tant car amb una campanya prèvia tant luxosa no pot plantejar-se en una situació de crisi, d’atur desbocat, de retall de sous i pensions i de necessitats imperioses més urgents i populars.

– Un canvi que afecta allò que és més privat i insolidari (el cotxe i la dona no es deixen a ningú) no és el millor tema per estrenar referèndums que, com ja se sap, els carrega el diable i no són l’única eina (ni la millor) que té la democràcia.

– Una modificació d’usos urbanístics d’aquesta dimensió necessita d’un ampli consens polític, en primer lloc entre els partits que composen l’Ajuntament que és qui convoca la consulta i que és qui ha d’executar la transformació, més enllà d’un govern circumstancial. També entre els tècnics i els urbanistes reconeguts que -al menys els que s’han expressat en públic- diuen que les dues opcions de reforma són un nyap.

– Un nou sistema de votació electrònica s’ha de provar si funciona abans de que el ridícul més espantós doni la raó als detractors de la modernitat. Si l’alcalde no pot votar, al del PP li consta que ja ho havia fet i Trias prova a 7 llocs i no ho aconsegueix,… que deu estar passant amb els ciutadans d’a peu que intenten exercir el seu dret?

– La campanya institucional ha estat barruera. És normal que els promotors d’un referèndum promoguin l’opció que defensen però no poden amagar l’opció contrària, tant que quasi no se sap si existeix. De fet, la “C” que guanyarà no existeix com a tal; hi ha l’opció A (bulevard) la B (rambla) i la “cap de les dues” que no especifica massa què significa.

– I quan tot plegat deriva en aquest guirigai, el que no es pot fer és mentir i no sortir a donar explicacions fins que t’han enxampat amb la mentida:
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100512/53926797520/hereu-admite-que-le-fallo-el-sistema-de-votacion.html

Jo passo cada dia per la Diagonal, hi passo en moto, a peu o en transport públic, per tant soc un usuari amb criteri. Però no puc votar perquè estic empadronat a Vilanova. En canvi poden votar els menors d’edat o els immigrants sense papers, com en aquells altres referèndums on els organitzadors volen que el cens s’infli una mica.
Està clar que si avui anés a votar, també em decantaria per l’opció majoritària, la que guanyarà, la que no existeix.

Només cal repassar els diaris i tots els foros d’opinió per saber com acabarà la cosa. Ahir els alumnes de la meva Facultat van fer una enquesta d’urgència a peu d’urna i van copsar que un 86 % dels votants es decidien per la tercera opció; la resta es repartien a parts iguales entre l’ “A” i la “B”.
I si us quedava algun dubte, feu una ullada a la web oficial de la consulta http://www.bcn.es/diagonal/. Segur que, a part d’ingignar-vos, quedareu ben convençuts i, si podeu votar, també us decantareu per la “C”.

Afegeix un comentari

Respon a Pau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *