Lluitar, crear, construir!

Saragossa em sorprèn. Sempre em sorprèn. Hi he anat dues vegades però avui ho he fet per presentar Històries del Paradís. No, no hi ha traducció. M’han demanat que presente l’única versió que hi ha, de moment. El motiu, el sisè aniversari del programa de ràdio en aragonès Fendo Orella.

L’acte és fa a local que té A Enrestida, organització independentista aragonesa, al barri de La Madalena de la ciutat. Una quinzena de persones s’esperen. El Rubén, de Fendo Orella, em fa la presentació en aragonès, la llengua que fins fa quatre segles es parlava a tot Aragó i que avui es conserva gràcies a la protecció dels Pirineus i de la gent que, a la resta del país, l’ha recuperada per voluntat pròpia. Allí tots la parlen. Fa goig escoltar gent jove parlant una llengua tan propera a la nostra. Se’m fa estrany. Però encara més  quan em demane que jo els parle del llibre en català. Diuen que la nostra llengua també és un patrimoni de la seua terra i que els agrada practicar-la.

Parle del llibre i ells em pregunten sobre les històries i la realitat polñitca de València. L’aragonès em sembla proper, una llengua germana d’un país germà. Acabem la xerrada i s’enduen un grapat de llibres en català (van comprar 10 llibres!). ‘Charrem’ sobre els problemes comuns, sobre la història comuna i sobre els reptes comuns sota l’estrelada‘ d’aquest país que penja d’una de les parets del local.

Sopem tots junts i acabem la nit a la festa de les quatre escoles que a Saragossa ensenyen aragonès. Mocadors i banderes quatribarrades. Als altavaues sonen Ixo Rai!, Mallacan i Prau. Música d’arrel i combat. Saragossa em torna a sorprendre. Aragó ja m’és una terra familiar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!