13 de setembre de 2007
18 comentaris

Felicitat

La felicitat és un sentiment difícil d’explicar. La sents, la palpes i se’n va. És veloç i efímera però capaç de copsar-te en un segon. Jo ahir la vaig sentir en un escenari de Barcelona durant uns quants moments fugaços. Vaig veure-la arribar i com em calava tots els nervis. A vegades inclús t’afecta el sistema respiratori i tens ganes de plorar. Com un xiquet allà dalt entre els teus amics i amb centenars d’espurnes espetegant-te al cos. La felicitat ha de ser això, un moment de vida, un instant de pau.

  1. Quin plaer tornar-vos a sentir, sobretot en un dia com aquest, quina llastima haver tingut de marxar un poc massa d’hora (…cal tornar cap a casa…) i no haver disfrutat del tot d’aquest ambient màgic…
    Gràcies per tot lo que doneu i totes aquestes emocions compartides des de baix de l’escenari!!

    Una abraça ben forta des del nord del país!

    A Perpinyà, cap a València, perseguint l’última llum, la meua terra comença i es dibuixa dins els ulls….

  2. Una definició ben encertada. Un sentiment ben compartit. Crec que la gran majoria del qui vam compartir aquella nit en vam sentir, de moments de felicitat com els que dius.
    I crec que és important saber que encara us emocioneu.
    Molta felicitat, Xavi!

  3. Jo no se si va ser exactament felicitat lo que vai sentir akella nit, que ara mateix ya em sembla molt llunyana en el temps, moments de felicictat? potser en akells moments tenvaeix una sesacio deuforia comaprtida dalegria unes ganes de viure… una nit magica dificil doblidar gracies per aquest moments sou els millors

  4. Ei Xavi! Només un petit aclariment, si em permets, els habitants del poble on suposadament hi ha el riu que separa Catalunya del País Valencià diem La Sénia, amb accent tancat a la "e".

    És una lluita que tenim bastant perduda ja que de tots els papers que ens arriben de la capital, ens ho escriuen segons la seua pronunciació, però si mai vens al poble, podràs vore que ho escribim amb accent tancat.

    A banda d’això, felicitar-te pel bloc, el trobo molt interessant.

    Records, d’aquell xic amb qui vas estar parlant de Tarragona i Reus a l’Aplec dels ports de Cinctorres

    Salut!;)

  5. No sé si us heu parat mai a pensar que vosaltres podeu fer feliç a gent que ni us coneix ni coneixeu…. és una sensació, jo crec, una mica injusta, per què… quin dret teniu vosaltres a provocar-me totes les sansacions que experimento enmig d’una cançó vostra? però vosaltres sou un moment de vida, un instant de pau…

  6. Jo, que no hi vaig ser-hi, em fa molta ràbia veient les conseqüències i sobretot, sense poder veure a Botifarra amb vosaltres. Serà qüestiô de demanar-vos un World Tour amb ell. 

  7. Des de baix va ser similar…

    Veure aparèixer l’espurna, com va prenent vida, com s’infla i manté el foc constant… I de cop flamerades, i entre les flames, l’impacte. Això sí: sempre se’n va deixant aquell regust de continuar fruint, de continuar entre les flames…

    PS: Mestre, ets un artistàs de cap a peus, però sobretot em sorprèn la teva humanitat. És un plaer que la comparteixis amb nosaltres.

  8. Estic convençut que la ferlicitat plena, la col3lectiva, la que esperem, està més a prop que mai. Es nota a l’ambient, oi? Gràcies per posar-hi la teva part, Xavi.

    Ah, i felicita al "Botifarra" de part meva. Quina força, quina veu!

  9. Inevitablement, els qui compartim escenari i treball dia a dia estem lligats amb aquestes coses. Crec que Xavi parla també una mica de tots nosaltres quan descriu aquest sentiment. Una alegria infinita que ens espenta a continuar dia a dia amb el cap ben alt i estimar tot el que tenim i  tot el que ens envolta. I que la cosa continue així, lluitant, creant, somiant, construint…i sent feliços, aquesta és la gran revolució, el nostre somriure. 

  10. Dóna gust sentir-te (i sentir-vos!) parlar així…
    També veig la felicitat com algo així, que t’impacta i que tal i com ve, de sobte, pot marxar…
    Pel que he llegit, els videos que heu penjat, i tot…va ser un grandíssim concert, quina llàstima no poder estar per allí…però que hi farem, potser un altre any puc pujar…

    Bé, res, simplement que m’ha encantat el que has escrit, mil gràcies a tots per ser com sou…i que la felicitat que hem feu sentir quan creuem dues paraules amb algun de vosaltres, o quan sóc a un concert…o simplement escoltant una de les vostres cançons, no té nom…

    Salut i una abraçada!

    Ingrid

  11. felicitat l’has definida molt bè però no cal oblidar la ràbia que ens fa lluitar per tot perquè l’11 va ser un dia de felicitat però el 12 un dia de ràbia despres de tot el que es va viure l’11 en els mitjans de comunicació no va sortir ni brot la manifestació va ser inkreible molt plena l’acte politic també increible l’homenatge a xirinacs mès del mateix l’acte polític pels empresonat encara mes i el dia seguent sol trobem la manifestació d’aquells que es fan anomenar "independentistes" que son ERC i a una altra banda en petit <<<los radicales fueron por otra parte>>  jo està desde les 10 del mati i l’ambient va ser increible.

    salut! i gran bloc!

  12. Ei hola xavi!!!!
    Jo no vaig poder estar perk al dia seguent tenia classe i no podia falta en el meu primer dia !! jajaja jo la felicitat la definiria com l’amor.
    "l’amor no es pot busca ella arriba com sen va sense avisar"" canço de pept i marieta "AMOR" xalera.

    el que passa es k lamor pot tenir mes duracio k no pas la felicitat. En el mon on vivim la felicitat són com xispasos k en segons desapareixen… el que si k puc dir esque els vostres concerts son hores de felicitat, dalegria i de ganes de seguir lluitan!!!

    Salut i força al canut!!!! Segiu aixi!!!! avore si un dia destos em puc escapa a un altre concert!!!!!

    Per cert, pals que diguen que el valencia no es catala!!! al meu institut (poble de catalunya) tots los profes son de valencia i mos entenem tots. sera perk es una mateixa llengua? esque ganes de discutir k te la gent… entre tots podriem fer un gran pais..,.

  13. No vaig poder anar a dir-vos res l’11…
    Hi ha qui treballa el dia 12 i la diada d’ací (i totes, ja ho sabem) és un no parar! Em va agradar molt el Botifarra cantant…

    Xiic, havia escrit un supercomentari a l’últim post i no em deixa comentar, a vore que has trencat!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!