23 de desembre de 2009
1 comentari

Copenhaguen: cinc conclusions

La 15a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions
Unides ha resultat tan farragosa com el nom que porta. Ací teniu cinc
conclusions personals que intenten d’explicar-la:

1. L’acord amb què es va cloure la cimera significa un nou fracàs.
Entre més raons perquè va arribar després d’una reunió limitada a un
grup exclusiu de persones i en forma de tres folis plens de paraules
amb compromisos voluntaris i, per tant, poc creïbles, ben allunyats del
tractat vinculant que es necessitava. Tot i així, n’hi ha que encara
afirmen que l’acord és un primer pas. Però, no eren ja un primer pas
les cimeres de Rio del 1992 i de Kyoto del 1997? A la pràctica, doncs,
aquesta cimera certifica una nova estocada als milions d’ànimes que
viuen exposades a les inundacions, les sequeres, les gelades, l’erosió,
i l’augment de la temperatura planetària.

2. El món actual ja és multipolar. Els deliris imperials del Nou
Segle Americà
ideat per Bush, Cheney i companyia s’han acabat
d’esquerdar. La nova diplomàcia nord-americana ha deixat en un segon
pla la Unió Europea i ha negociat directament amb les potències
emergents, i també contaminants, capitanejades per la Xina, mentre
esquivava les exigències dels països empobrits. Però alguns d’aquests
països no s’han mostrat disposats a passar per l’adreçador: ‘No
resoldrem els problemes del canvi climàtic, si abans no resolem els
problemes del sistema que els ha causat’, ha dit el president bolivià,
i bolivarià, Evo Morales.

3.Els moviments socials de resistència global s’han enfortit amb
els anys. A Copenhaguen s’ha comprovat que, a diferència d’allò que
pronosticaven alguns, la màxima ‘We are everywhere’ continua viva en
els rostres joves, anònims i militants que sempre apareixen quan el
discurs oficial ressona dins la cuirassa buida de la hipocresia. Al
costat d’ells, s’hi han alineat els milers de representants acreditats
de les ONG, plataformes ecologistes i delegacions de pobles indígenes
que han estat expulsats de la cimera sense cap més explicació que un
absurd ‘aforament complet’.

4. ‘Els danesos tenen dues obsessions: el disseny i l’ordre.’ Com
ha assenyalat irònicament Naomi Klein, aquesta ha estat la política del
govern amfitrió. Quant al disseny, els publicistes contractats per a
l’ocasió van vestir amb lletres llampants les expectatives del seu
govern: Hopenhaguen,
un concepte que ara, vistos els resultats de la cimera, fa pujar els
colors a les galtes. Respecte a l’ordre, n’hi ha prou d’assenyalar que
l’operació desplegada per la policia danesa ha estat la més potent i
costosa de la història del país. S’hi ha registrat la xifra rècord de
1.200 manifestants detinguts, que foren immobilitzats a la intempèrie
durant hores, abans de ser traslladats a naus industrials reconvertides
en rigorosos magatzems humans.

5. El Premi Nobel de la Pau d’Obama cada cop fa més pudor. De
primer foren les excuses per a enviar més tropes a l’Afganistan i ara
tot allò que ha envoltat aquesta cimera. Als carrers de Copenhaguen,
entre els manifestants, hi havia l’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu,
també Premi Nobel de la Pau, encarregat d’esbroncar el president
nord-americà i la resta de dirigents mundials amb aquestes paraules:
‘Només tenim un món! I si els poderosos es pensen que s’escaparan del
desastre protegint-se amb porres, s’equivoquen! O nadem ara o ens
enfonsarem junts!’ Més raó, costa de tenir-ne.

[Publicat el 22 de desembre del 2009 a Vilaweb]

  1. Molt interessants les 5 reflexions. Em quede amb l’esperança de la tercera i amb la preocupació de la quarta.
    L’altre dia, a una conferència, Endika Zulueta deia que possiblement la detenció preventiva (sense fer res!) de més de mil 1000 persones el 12 de desembre era la manifestació amb més detinguts de tota la història de la UE!

Respon a Andr Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!