Demà dimarts participaré al Congrés Internacional País Basc-Països Catalans: camins de trobada, que organitza el lectorat de català, amb Agnès Toda al capdavant, de la Universitat del País Basc i Vitoria. El congrés s’aplega, d’avui a dimecres, a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres d’aquesta universitat, amb seu a Vitòria. Amb un comitè assessor,
Demà dijous, participarem a l’acte Llengua, Música i país que organitza la Facultat de Filologia de la Uv (on vaig estudiar, i el Màster d’Assessorament Língüístic i cultura literària (que estudia ara). En concret, actuarem amb Botifarra i Pau Alabajos a l’auditori del Collegi Major Lluís Vives de l’avinguda Blasco Ibañez. Així vos deixe tota
Dimarts dia 4 de maig farem la presentació a Barcelona del documental ‘Més enllà del mur’ que vam gravar en la primera brigada de músics que realitzàrem a Palestina. El documental que ha realitzat Josep Pitarch de La Taca Produccions per a la Xarxa d’Enllaç amb Palestina i que anirà encartat amb la revista Enderrock
No m’ho haguera imaginat mai, però Històries del Paradís ha arribat a la 3a edició. En total són uns 6.000 llibres repartits arreu del país. Històries que s’han fet grans i que m’han acompanyat al voltant d’un centenar de xerrades arreu del país. Per celebrar-ho, hem obert una pàgina al Facebook del llibre on podreu
Sí, ja sé que érem molt joves. Però ens sentíem lliures. A la València de principi dels noranta això ho era tot. Sentir-se lliures, somniar, imaginar una altra realitat. Érem pocs, ho sé, i encara recorde aquelles manifestacions del Nou d’Octubre. No sumàvem ni un un miler! La policia espanyola ens encerclava. Te’n recordes? Nosaltres
[L‘Isma, dels mítics Gramaxone i Malajunça Ska Band, em va demanar una col·laboració de per a la revista de la Falla El Raconet de Cullera (Ribera Baixa). Volia que els parlara sobre com decidirem incorporar la dolçaina al grup. Aquest n’és el resultat] Sempre hem dit que nosaltres no som un grup de folc, sinó
Saragossa em sorprèn. Sempre em sorprèn. Hi he anat dues vegades però avui ho he fet per presentar Històries del Paradís. No, no hi ha traducció. M’han demanat que presente l’única versió que hi ha, de moment. El motiu, el sisè aniversari del programa de ràdio en aragonès Fendo Orella. L’acte és fa a local
Sense paraules. Així ens quedem davant un auditori de Burjassot a rebentar. 4000 persones i una pressió al ventre. Abans del concert repassem els detalls. Feia tant de temps que no sentia aquella sensació de nervis a l’estomac! M’estan matant des de fa setmanes. Però ha arribat l’hora de tornar. Diego Gómez ix a l’escenari.
Dimecres passat vaig estar a a les II Jornades d’Actualitat Crítica que organitzà l’l’Associació d’Estudiants de Comunicació. En concret, vaig parlar de la importància des mitjans alternatius al País Valencià, per raons òbvies, i de la meua experiència en porjectes com el programa de música en català ‘El Celobert’ que feia l’any 1992 a Ràdio
L’endemà del viatge llampec a Elx i Almoradí, vaig tornar a la carretera en direcció sud. En concret vaig anar fins a Muro a parlar del llibre. L’acte fou a la biblioteca d’aquest actiu poble del Comtat i vaig tindre la sort d’estar acompanyat, a banda del regidor de cultura Àlex Llopis, per Marc Pérez,
L’altre dia vaig estar visitant dos centres de secundària de les terres del sud. El primer fou a Elx (Baix Vinalopó), a l’IES Montserrat Roig, on a primera hora del matí em vaig trobar amb professors amics, com Minerva, i una aula plena d’adolescents que havien llegit Històries del Paradís i que em sotemeren a
Llig indignat els atacs que rep aquests dies el món del teatre valencià arran del manifest que féu públic la setmana passada el sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians. ‘Los actores están mordiendo la mano que les da de comer’ ha dit la prepotent senyora Isabel Bonig, coordinadora del PP valencià. Uns atacs que han
Benimaclet està més viu que mai. Les reunions, taules rodones, presentacions, activitats i sopars són una constant per celebrar que les escoles públiques, l’institut de secundària, l’assemblea de veïns, l’associació de veïns i el Terra així com persones ànonimes del barri s’han unit en una entitat que il·lusiona: Benimaclet Viu. Primer objectiu, l’organització de les
L’Andrés, amic i company de batalles, se n’ha anat a l’Argentina a realitzar un treball d’investigació amb les comunitats indígenes de l’interior d’aquest país enorme. Si voleu seguir les seues aventures només cal que entreu al seu bloc Abya Yala que ha creat especialment per a l’ocasió. Una bona manera de descobrir l’altra cara de
Aquesta ha estat una setmana intensa. Bé, de fet ja fa setmanes que ho són, però ara ha començat. Tal i com hem anunicat al bloc del grup, enguany tornem a casa. I ho farem en uns quants concerts puntuals i especials que començaran el dia 17 de març a València, per Falles. La veritat