Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Un atracament

Els dimecres, l’arallegim és un pou ple fins dalt de literatura, poesia, articles, tot el món de l’escriptura en aquestes pàgines. I avui permeteu-me transcriure un fragment de la pàgina de na Eva Piquer – He llegit no sé on: Au, va: riguem per no plorar.

—  Deixeu-me que us expliqui una història de lladres i serenos: 

Martí Gómez és un periodista autèntic. En llegeixo una entrevista que li fa Enric González i que publica Jot Down, una revista digital de cultura contemporània (quina descoberta, per cert). Gómez, amic de trepitjar el carrer, troba que al periodisme actual li sobren dades i li falta suor. Entre els seus contactes hi ha policies i atracadors. Recorda un robatori surrealista que va cometre un delinqüent ja jubilat:

Va anar al banc a fer una gestió. La caixera li va comunicar que li cobraria una comissió i ell, que la trobava excessiva, va dir cridant que allò era un atracament. Tothom es va tirar a terra i la caixera li va començar a donar diners. Quan li vaig preguntar què en va fer, em va dir: ” Cony, què havia de fer-ne si me’ls donaven? No duia cap bossa, em vaig ficar els bitllets dintre la camisa i me’n vaig anar”. —

Cal ser atracador per cridar amb una bona veu que aquestes comissions i despeses bancàries són un veritable atracament !!! A mí no em farien ni cas, com tampoc en tots els atracaments que estem patim últimament.

M’afegisc: Au va, riguem per no plorar !! 

El dibuix d’un comic … Molt encertat: El senyor Bernard Madoff omplint-se les butxaques de diners. És el principi de ‘la crisi’ …… i al seu darrera, quants Madoff viuen encara arreu del món ?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.