Vauban i la Catalunya Nord

Diumenge passat vam viatjar fins a la Catalunya Nord per a participar a la Universitat Catalana d’Estiu. Al dia següent del concert ens vam aturar a Vilafranca de Conflent. Ens va sorprendre la seua ciutat emmurallada i un gran cartell en francès: ‘Villefranche de Conflent au patrimoine de l’Unesco’. Vaig arribar a casa i em vaig disposar a investigar el perquè d’aquella fortificació i el gran cartell. I a tot arreu m’he topat amb un nom: Vauban.

Recapitulem. Com sabeu al Tractat dels Pirineus del 1659, Espanya entregà a França el Rosselló i part de la Cerdanya com a compensació pel suport prestat en la Guerra dels Segadors. Les conseqüències foren immediates: abolició de la Diputació Catalana, prohibició del català, imposició de les lleis i costums franceses i creació d’un impost especial.

Tot això, com us imagineu, significà un autèntic trauma que derivà en un exili massiu de catalans a l’altra part de la frontera. Altres però, no ho feren. Una guerrilla de voluntaris s’organitzà sota el nom d’Angelets de la Terra. Plantaren batalla i estengueren el combat per les comarques del Vallespir i el Conflent. França necessità una columna de 3.000 soldats per a derrotar-los. Els caps dels seus líders foren exposats dins una gàbia de ferro a les portes de ciutats com Arles o Perpinyà. Altres foren esquarterats. Els que tingueren sort, fugiren cap al sud.

En aquell context aparegué el mariscal de guerra Le Preste, més conegut com Marquès de Vauban. Lluís XIV, rei de França, tenia plena confiança en ell. Els seus mètodes sanguinaris i expeditius l’havien creat fama a tot França i la seua forma de reprimir les resistències a base d’enderrocar pobles sencers i construir sobre ells sofisticades fortificacions, encara li atorguen una aureola de prestigi.

És això el que féu a Catalunya Nord. Davant la resistència dels Angelets, Vauban enderrocà centenars de cases a desenes de pobles catalans. Només a Cotlliure derruí un terç de la ciutat amb l’església i l’ajuntament inclòs. A Rià, ni més ni menys que el castell de Guifré el Pilós i a Vilafranca l’església de la vila amb el seu claustre i l’antic campanar. En aquesta darrera, igual que a Montlluís, Vaubau ordenà construir una fortificació moderna encerclant la vila. Un càstig i un recordatori d’obediència.

Ara, tres cents anys després, l’estat francès està treballant per a que la Unesco reconega aquelles construccions com a Patrimoni de la Humanitat. Com ho sentiu. Aquells murs erigits sobre el terror i la destrucció seran glorificats per una institució que segons la seua pròpia web vetlla per ‘construir la pau en la ment dels homes’. I pitjor encara, la Unescocat, la seua federació catalana, els ha donat suport. Quina vergonya…

Llegeix: Campanya No a Vauban

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *