Una cançó a Xirinacs

Mentre qui escriga la història
siga només el poder

alçarem en la memòria
barricades de paper
Companys que ja no estan

però sempre estaran
No podran esquivar

l’embat del seu esguard
amb llàgrimes de sang
No podran esquivar

l’embat del seu esguard
l’orgull d’haver lluitat

(Feliu Ventura)



Barricades de Paper

Pels carrers de l’experiència
em trobava foraster
d’una nafra per herència
com metralla de morter
El vell parlà amb urgència
perquè no acabés amb ell
el desig de resistència
després d’una guerra cruel
Companys que ja no estan
però sempre estaran
records que només fan
una ferida al front
amb llàgrimes de sang
Alguns notaren l’absència
però no digueren res
i callaren la violència
que els havia fet silents
Traïdors per la prudència
democràcia…francament?
feren una reverència
i callaren novament
Silencis que fan mal
i oblits que van matant
no podran esquivar
l’embat del seu esguard
l’orgull d’haver lluitat
Mentre qui escriga la història
siga només el poder

alçarem en la memòria
barricades de paper.
Companys que ja no estan

però que sempre estaran
No podran esquivar

l’embat del seu esguard
amb llàgrimes de sang
No podran esquivar

l’embat del seu esguard

(Barricades de Paper, Feliu Ventura)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *