12 de març de 2008
18 comentaris

15 anys sense Guillem

[El proper 11 d’abril farà 15 anys de l’asassinat de Guillem Agulló. Aquest apunt vol ser una crida més a la mobilització i el record]

Dissabte 26 de gener del 2008. València. Un grup de neonazis que estan de cacera per la ciutat agredeix un grup de joves de Benimaclet i després es dirigeix a la Plaça del Cedre. Allí ataquen un bar on hi ha un altre grup de joves. Un d’ells rep una punyalada amb un ganivet a les primeres de canvi. El jove és operat amb gravetat i li han d’extirpar la melsa. Divendres 8 de febrer del 2008. Castelló. Un grup de neonazis ataca un local proper a l’esquerra antifeixista de la ciutat amb pedres i objectes contundents. Al dia següent el mateix grup assalta un jove quan tornava sol a casa, el colpegen, l’amenacen de mort i li graven una esvàstica a la cara.

Però això no és tot, ni molt menys. Només són dos exemples. La punta de l’iceberg del que està passant avui dia al País València. En el darrer any s’han compatibilitzat prop de 600 agressions de l’extrema dreta neonazi o regionalista. Al voltant de dues cada dia en una espiral que no deixa de créixer. El perquè ja el sabem. No és difícil d’esbrinar si ens fixem en les repercussions judicials que han tingut totes aquestes agressions: cap. L’estat i els seues mitjans oficials estan més preocupats mirant cap a una altra banda. Cap allà on electoralment més els interessa. De les pallisses, els ganivets, la crema de locals, les bombes, els assalts a llibreries o les amenaces de mort que rebem a València, res de res.

Enguany, en el 15è aniversari de la mort de Guillem Agulló aquesta és la trista realitat a la què ens hem d’enfrontar: la impunitat no només perdura, creix. Però encara ens queda la ràbia, l’organització, la mobilització. Perquè no podem permetre que, 15 anys després d’aquell assassinat, totes aquelles manifestacions i denuncies que en el seu moment es van fer ara queden en va. No, no ho podem permetre. Per la seua memòria i per la llarga llista dels altres que han caigut i que ens recorda que demà podríem ser qualsevol de nosaltres. No, enguany no ho podem permetre. Hem de multiplicar les forces, els actes, els concerts, les manifestacions. Pel seu record i pel projecte polític que li va costar la vida. Perquè enguany, 15 anys després, el millor homenatge continua sent el nostre empeny. ‘Ni oblit ni perdó’ vam dir aleshores, ‘ni oblit ni perdó’ continuarem dient.

[Publicat a L’Accent]

  1. Xavi,
    Gràcies per recordar-nos aquest trist esdeveniment. Jo li vaig posar Guillem al meu fill, en record de Guillem Agulló.
    salut
    emigdi

  2. Salut!
    Hi ha gent que està rumiant de fer unes jornades antifes (11 i 12 d’abril) en homenatge a Guillem.
    A veure si ens juntem prou gent i organitzem unes jornades ben guapes! 

    Parlem?

    1 abraçada!

     

  3. eiiS Xavii!!!

    Ets un crack escrivint!
    Paso per aqui sempre que puc i m’encanta tot el que dius!!!

    Avuree si ens veiem aviat en el concert de Burjassot!!!
    Sino pot ser haurem d’esperar al Vila-Rock…que ja tinc les entradees!!!

    =)

    jejejeee

    Petoneeets!!!

  4. Hola, Xavi! 🙂

    Es muy triste lo q has escrito..Pero escribes muuuuy bien!!
    Lo q pasa es q a esa gente nadie le va a castigar de verdad, pq a nadie le importa lo q està pasando..Hoy en dia, lo unico q importa es el dinero..da asco, pero es la verdad…No hay justicia..ademàs, la gente cierra los ojos, no quiere ver..hace 2 meses, durante la clase de historia vi un documental sobre gente q todavìa niega la existencia del holocausto…vaya!! este es nuestro mundo..
    Pero si luchamos juntos, las cosas van a cambiar!

    Un abrazo,
    Catalina (Ita)

    P.S.: Muchìsimas gracias por contestarme!tu correo me puso muy, pero muy feliz!:-)
    Los chicos q escriben los comentarios hablan de vuestros conciertos..vaya!q envidia sana q me ponen!!:-)

  5. Els feixistes no surten com bolets, els alimenta el poder i s’amparen en ell com s’està demostrant en el País Valencià.

    Guillem, ni oblidem ni perdonem!!!

    La lluita és l’únic camí i el millor homenatge serà la victòria!!

  6. Hola Xavi!
    T’escric com a membre de La Llançadora, una entitat de Sallent (Bages). Et volem proposar fer la presentació del llibre Del Sud a Sallent. Estem muntant un calendari de xerrades i activitats i ens agradaria poder fer aquesta xerrada.
    Què et sembla?
    Si vols, envia’m un mail i en parlem.
    Salut!

    Guillem Cabra

    P.D. Per cert, vam tocar plegats en un concert a Prats de Lluçanès ara farà un any, no sé si te’n recordes. Sóc el cantant de Kòdul 😉

Respon a anneta ||*|| Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!