14 de desembre de 2008
14 comentaris

SUPORT A LES INDÚSTRIES CULTURALS

72
1024×768

Normal
0
21

false
false
false





Ajudar als més necessitats, no és penalitzar als que menys ho necessiten.


72
1024×768

Normal
0
21

false
false
false






Hi han dos aspectes de discusió subjacent, relatius a
l’equilibri territorial i a la normalització lingüística. Es basen en
afirmacions com la següent:

Es penalitzen les programacions de
Barcelona ciutat. Això significa no entendre que un país necessita disposar
d’una capital cultural que faci de locomotora.”

Em sap greu no estar gens
d’acord, i sobretot, perquè és una afirmació massa demagògica. Ajudar més a un
no vol dir penalitzar als altres. Si es vol equilibrar territorialment, s’ha
d’ajudar més als que més ho necessiten, com suposo estarà d’acord la majoria,
que per equilibrar socialment s’ha de donar més suport a les classes menys
afavorides. De què serveix una locomotora tant potent, si no hi ha uns vagons a
l’alçada de la locomotora ? El que s’ha de tenir és un bon tren, a l’alçada de
la via i dels seus usuaris. Potser és millor tenir més d’un motor.

La
llengua catalana mereix tot el suport perquè estigui en igualtat de condicions
que el castellà. El que passa és que Catalunya és mestissa i centenars de milers
de catalans tenim les dues llengües com pròpies. Hauríem d’acabar amb el
conflicte lingüístic acceptant que una gran part del poble català no està
disposat a renunciar a cap de les seves dues llengües principals
.

No puc
estar més d’acord. Precisament, el que passa és que la llengua catalana, que
com el seu nom indica, és pròpia de l’àmbit territorial i administratiu del que
estem parlant, no està en igualtat d’oportunitats respecte al castellà, ni de
broma. El dia en que les dues llengües tinguin els mateixos mitjans de
comunicació pels quals difondre la seva música. Aleshores no hi haurà cap
polèmica. Mentrestant, i per corregir aquest dèficit, s’ha de considerar de
forma diferent les dues llengües.

            Aquí
aprofitaré per denunciar la discriminació que es fa a iCAt Fm, emissora
pública, respecte de determinats estils, que curiosament són el referent de la
majoria de ciutadans del nostre país. I respecte a la “quota” catalana, tant de
bo seguís un criteri empíric com els dels ajuts a festivals, perquè el que es
programa a la fórmula està sotmès a la subjectivitat més personalitzada, discriminant els artistes considerats més “comercials”. és com si TV3 deixés de parlar del Barça perquè no ho necessita, i fes programaes especials sobre el Sant Andreu. No te sentit. Els “cap de cartell” fan de motor de l’afició. El Barça fa de motor del fútbol, Fernando Alonso, incentiva l’afició pels cotxes, i els artistes amb més projecció pública fomenten l’afició per la música. Com és que iCat Fm no segueix el criteri lògic?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!