13 de febrer de 2018
0 comentaris

Pas enrere en la igualtat de gènere

Un segle. És el que es trigarà, al ritme actual, en fulminar la bretxa de gènere global. Cent anys a aconseguir que homes i dones tinguin la mateixa participació política, accés a l’educació, a la salut i igualtat econòmica i laboral. És la conclusió de l’últim informe del Fòrum Econòmic Mundial sobre la bretxa de gènere, que alerta que, després d’una dècada de progressos lents però constants, aquest any diversos indicadors de paritat no només s’han estancat sinó que han empitjorat. Una caiguda que es deu fonamentalment a l’increment de la desigualtat en la representació política i en el lloc de treball. És aquí, en els entorns laborals i en l’economia on la bretxa de gènere és més desafiant i on la igualtat no s’assolirà fins a l’any 2234. Més de dos segles, segons la institució, organitzadora del Fòrum de Davos.

La desigualtat de gènere priva el món d’un enorme recurs de talent sense explotar en un moment en què és tan important per abordar els enormes desafiaments i les forces disruptives que tenim “, diu Klaus Schwab, fundador i president del Fòrum Econòmic, en l’informe que s’ha difós avui i que mesura indicadors de 144 països. el document situa la bretxa de gènere en un 68%. els nòrdics, com és tradició, encapçalen el rànquing dels països amb menor desigualtat: Islàndia (un 87% de bretxa, la més prima), Noruega i Finlàndia.

Els segueixen de prop Rwanda i Nicaragua. Sobretot a causa de la representació femenina en l’espectre polític: el 61% al país africà i 46% en el centreamericà, que escala quatre llocs des de l’any passat a causa de la reducció de la bretxa salarial -encara que ha empitjorat en els èxits educatius- Que hi hagi més dones en política garanteix que es tractin i prioritzin problemes socials, l’educació, la sanitat. Una cosa que té un impacte positiu en la igualtat. Encara que l’indicador de la participació política, assenyala Laura Nuño, directora de la Càtedra de Gènere de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, no sempre ofereix una radiografia realista. “Un Govern paritari, que és el desitjable i legítim, no garanteix una igualtat real en la política ni en la societat”, apunta.

Iemen, Pakistan, Síria i el Txad són els països amb major desigualtat, segons el Fòrum. L’informe ressalta que els Estats Units (el 49 de la llista) baixa quatre llocs des de l’any passat. I ho fa perquè ha empitjorat el que el Fòrum diu “empoderament polític”, que es troba en el seu nivell més baix des de 2007. Espanya escala del lloc 29 al 24, però segueix suspenent en matèria d’igualtat. Sobretot si es té en compte que el 2006 ocupava el lloc 11 del rànquing.

mereixen el mateix accés a la salut, l’educació, la participació econòmica i un mateix salari per un treball d’igual valor és bàsicament justícia social. Però no només això la paritat de gènere també és fonamental per saber si les economies prosperen i com. “Garantir el desenvolupament saludable i l’ús adequat de la meitat del conjunt de talents del món té un gran influència en el creixement, la competitivitat i el futur de les economies i les empreses de tot el món”, apunta l’informe del Fòrum.

Incrementar l’accés igualitari a l’educació redueix les taxes de mortalitat maternoinfantil, incrementa la força laboral i també els salaris. Estudis del Banc Mundial exposen, per exemple, que invertir en que les nenes completin la seva educació en les mateixes taxes que els nens incrementaria els ingressos de les que avui són nenes entre un 54% i un 68%.

Informes que aprofundeixen en l’evidència que invertir en igualtat és rendible no en falten. Cada vegada són més els estudis que demostren l’efecte positiu d’augmentar la paritat de gènere en l’economia dels països. Anàlisi recents de l’Organització Internacional del Treball (OIT) estimen que la paritat de gènere podria afegir 250.000 milions addicionals al PIB del Regne Unit, 1,7 bilions al dels Estats Units, 550.000 milions al del Japó o 320.000 milions al de França.

Una de les més persistents desigualtats, malgrat totes les trucades d’alerta dels experts és la salarial. Els estudis que constaten que les dones reben menys salari per un treball d’igual valor es compten per centenars. El Fòrum de Davos dóna les seves pròpies xifres: 21.000 dòlars a l’any, de mitjana, per als homes enfront de 12.000 per a les dones. Una bretxa que és clau per aturar la resta. “Si es cobra menys es té una pensió més baixa. També pitjor accés a tots els serveis que no siguin universals i gratuïts. El problema de les oportunitats econòmiques és que és una clau per a molts altres serveis “.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!