Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

1 de novembre de 2016
0 comentaris

Paraules romaneses (octubre)

1 d’octubre (găleată)

L’altre dia, escrivint sobre #ParaulesRomaneses, algú me’n va proposar una que tard o d’hora havia de sortir. Ahir, anant cap a l’acte de la UAB, vaig fer servir aquesta paraula parlant amb la persona amb qui anava. I avui en Francesc Parcerisas, amb un comentari sobre els falsos amics que ha fet a La Memòria Llibreria a propòsit de la parella “întotdeauna” – “tot d’una”, m’hi ha abocat de manera definitiva i inexcusable. Som-hi doncs.

Si aneu a Romania i us ofereixen una “găleată”, no caigueu en pecat de gola, no us penseu pas que us estan oferint una de tantes delicioses galetes que podeu trobar-hi, no digueu que sí amb cara que us ve salivera perquè us haureu ficat de peus a la… GALLEDA!

És això que en llatí es deia “galleta”, el que us estan oferint. En català és habitual el pas de T a D i en romanès és habitual que apareguin diftongs com aquest EA.

I arribats fins aquí també és inevitable esmentar l’expressió “a ploua cu găleata”, que seria l’equivalent del nostre “ploure a bots i barrals”. Ells, doncs, ni bots ni barrals. Ells, galledes.

Alerta, per tant, amb els coneguts com a falsos amics, aquelles paraules que sembla que volen dir una cosa però que en volen dir una altra. I per cert, “întotdeauna” és “sempre”. Per dir “tot d’una”… Bé, que siguin els romanesos i romaneses que llegeixin aquest apunt els qui us diguin com és “tot d’una” en romanès.

Que acabeu de passar un bon cap de setmana.

 

2 d’octubre (a începe)

A vegades hi ha #ParaulesRomaneses que sorprenen pel seu caràcter conservador, perquè han canviat poc respecte de la seva etimologia llatina. Saber una mica de llatí, és clar, sempre ajuda a aprendre qualsevol llengua romànica. Però a vegades hi ha mots llatins tan populars, tan emprats, que fins i tot sense saber-ne ni un borrall ens faciliten les coses.

Estic pensant en mots com “incipere”. Nosaltres diem més sovint “començar” i tant el francès com l’italià comparteixen aquesta etimologia, però alhora fem servir “incipient” per parlar d’una cosa que tot just comença. Per tant, no ens és del tot desconegut.

I això facilita identificar la paraula romanesa d’avui, que és el verb “a începe”. Podríeu dir “Am început să învăţ limba română”, per exemple (‘he començat a estudiar romanès’). El substantiu que se’n deriva “început(ul)” (‘(el) principi’, ‘(l’)inici’) també es fa servir molt: “De la început”, per exemple, voldria dir ‘des de l’inici’.

I avui, si us ve de gust, se m’acut que podem il·lustrar l’apunt amb una cançoneta ben alegre que es diu “Primăvara începe cu tine” (‘la primavera comença amb tu’):

https://www.youtube.com/watch?v=CfQ2MbnkbYA

PS: compte amb la cançoneta, que s’enganxa molt!

 

8 d’octubre (încet)

Si en lloc de #ParaulesRomaneses escrigués sobre paraules italianes, avui us explicaria allò de “piano piano” i potser em contestaríeu que “si va lontano”. En italià, doncs, ja sabeu acompanyar amb alguna expressió aquell gest amb les mans que invita a la calma. També deveu saber com en són de dolços els francesos per dir això mateix (doucement, oi?). I si us sembla que dient “a poc a poc” no n’hi ha prou, segurament us agrada arrodonir-ho dient “i bona lletra”. Doncs bé, a la vostra col·lecció hi falta l’equivalent romanès!

La paraula en qüestió, que tant pot ser adjectiu com adverbi, és “încet”. La podeu sentir molt sovint en expressions com “Încet-încet” o “încetul cu încetul”, totes dues equivalents del nostre “a poc a poc”. I, un cop més, us deveu estar preguntant d’on coi ve això que no s’assembla ni als pianos ni als dolços ni als pocs ni a res. La resposta a la vostra pregunta és la forma llatina “quietus”, en la qual reconeixem sense esforç l’origen del nostre “quiet”.

Voleu sentir-ho enmig d’una cançó?  https://soundcloud.com/dan-r-byron/incet-incet

 

10 d’octubre (cumsecade)

Em sembla que les #ParaulesRomaneses comencen a acabar-se. Bé, no les paraules sinó els meus apunts a Facebook sobre les paraules. A mi m’agrada explicar-vos-en, però falta que també us agradi a vosaltres llegir-ne. I veig que les reaccions van a la baixa. Per tant, no dic pas que aquesta sigui l’última, però en funció del que em feu arribar continuaré presentant-vos-en més o menys.

La d’avui és “cumsecade”. S’escriu com una sola paraula i tant pot ser un adjectiu com un adverbi, però en realitat està formada per tres mots: cum (‘com’) + se (el mateix que el nostre pronom reflexiu) + cade (del verb “a cădea”, ‘caure’). Sentireu, per exemple, coses com “este un om cumsecade”, que traduiríem per “és una persona com cal” i, per tant, no amb el verb “caure” sinó amb “caldre”. El que passa és que aquests dos verbs tampoc semblen tan llunyans.

Segons el diccionari DEX, el verb romanès “a cădea” ve del llatí “cadere”, mentre que la forma catalana “caldre o caler” vindria del llatí “calere”. Val a dir, però, que en català també tenim el verb “escaure”, que vindria del llatí “ex-cadere”. Si una cosa és “escaient” també és “com cal”, oi?

En resum, conèixer aquesta paraula romanesa fa que fins i tot et miris amb uns altres ulls moltes paraules catalanes.

 

11 d’octubre (mic)

A les #ParaulesRomaneses d’avui us diré ben poca cosa. De fet, la paraula que us proposo és un adjectiu ben curt: tres lletres per al masculí i quatre per al femení: “mic, mica”. Podeu trobar-la dins l’expressió “mic dejun” quan toca fer el primer àpat del dia o definint un dels cinc dits que tenim a cada mà: “degetul mic” (“deget” donaria per una altra entrada, però per no fer-la ara us diré que és “dit” i ja ho relacionareu amb les coses digitals i amb els dígits).

Quan l’adjectiu és en plural té una única forma, “mici”, que es pronuncia com “mig” en català. Sentireu a parlar, per exemple, de “cei mici” (la canalla, la quitxalla, la mainada…). Per recuperar la “copilărie” que ens va sortir fa uns dies, per dir “quan era petit” o “de petit”, podríem dir “de mic/a”. I també hi ha l’expressió “cu mic cu mare” que vindria a ser “grans i petits”.

L’etimologia no s’ha pogut documentar, però sembla que vindria d’una probable paraula del llatí: “miccus”. És curiós perquè el francès fa servir “pétit”, l’italià fa servir “piccolo” i el castellà, “pequeño”; i nosaltres, és clar, “petit”. Però, com sabeu, nosaltres també diem “una mica”. Si un romanès sent que un català diu això, es pensarà que està dient “una de petita” (“una” substituiria alguna cosa femenina i comptable que el context permetria sobreentendre).

Així, doncs, potser sí que Romania ens queda una mica lluny, però certes petites paraules ens l’acosten una mica.

 

12 d’octubre (lună)

A la sèrie #ParaulesRomaneses ja n’hem vist unes quantes: mulţumesc, a aminţi, mic/mica, încet, cumsecade, a începe, găleăta, zi, a sughiţa… Avui descobrireu que els romanesos són uns llunàtics. Però que ningú no s’ofengui abans d’hora i anem a pams.

D’entrada, sapigueu que de la lluna en diuen “lună”. Que si nosaltres som capaços de “demanar la lluna en un cove”, ells poden “a cere luna de pe cer” (“cer” és el cel). Que si nosaltres, a algú que està molt distret, li diem que és a la lluna de València, ells diuen “a trăi în lună” (viure a la lluna) o “a fi căzut din lună” (haver caigut de la lluna). Llunàtics, doncs, com nosaltres, si fa no fa. O potser una mica més…

Perquè si en una altra ocasió us explicava que del dia en diuen “zi”, podríem ampliar la unitat de mesura i aniríem a la “săptămâna”, que no necessita cap aclariment, oi?, però després, per arribar al mes, què trobaríem? Efectivament! La lluna!

Si en un lloc anuncien que “platim cu luna” no us estan dient que després de fer la feina us pagaran amb la lluna (per cert, “a plati” és ‘pagar’; ja en parlarem un altre dia) sinó que ho faran mensualment.

I acabo amb una referència cultural, concretament de cinema, perquè ja sabeu que fa anys que el cinema romanès gaudeix de força prestigi. Doncs bé, un dels directors de més renom, Cristian Mungiu, que va ser a la Filmoteca de Catalunya el 2013, té una pel·lícula sobre l’avortament en temps de Ceauşescu que es diu “4 mesos, 3 setmanes i 2 dies”. El nom de la pel·lícula va bé per repassar la lliçó d’avui. I si la podeu veure, fa angúnia, però val la pena.

 

18 d’octubre (după)

#ParaulesRomaneses Avui he decidit escriure sobre una preposició: după. D’entrada, us suggereix alguna cosa? Els qui sabeu una mica d’italià la relacioneu amb “dopo”? No us equivoqueu, doncs, perquè efectivament té el sentit de “després de”, però com que les preposicions tenen molt de joc i estan plenes de matisos, vegem-la integrada dins d’uns quants exemples.

“Unul după altul”, per exemple, seria ‘un rere l’altre’, com en una filera. “După dumneavoastră” és allò que us diuen quan us donen preferència a l’hora de passar per una porta: ‘darrere de vostè’. “După dealuri” seria ‘darrere dels turons’ i també és el títol d’una altra pel·lícula de Cristian Mungiu que espero que ja hàgiu vist (i si no, no us la perdeu). També es poden fer compostos com “după-amiază” o “după-masă” que seria la tarda, després de dinar.

Aquesta paraula també pot funcionar com a locució adverbial, i de fet és molt habitual sentir “după aceea” (‘després d’això’) o “după care…” (literalment, ‘després de la qual cosa’), o com a locució conjuntiva: “după ce ai plecat…” (després que has marxat…).

També seria la preposició que faríem servir si volguéssim dir en romanès “al cap de deu mesos” (după zece luni) o si volguéssim dir “tal com tothom sap…” (după cum toata lumea ştie…).

I si al principi us apuntava a l’italià, acabaré apuntant al francès per veure el darrer ús d’aquesta riquíssima i tan habitual preposició. Un exemple que trobem al diccionari DEX, “A preda o limbă după o anumită metodă” (‘ensenyar una llengua segons un determinat mètode’) ens permet veure com n’és de propera a l'”après”, que també vol dir ‘després’, però que té aquest sentit que nosaltres traduïm com a “segons”.

Va, ho deixo aquí, que avui m’ha quedat més llarguet. Com sempre, els vostres comentaris són benvinguts i celebrats. Els vostres likes i shares també. I si sou dels qui en gaudiu des del silenci i la discreció, espero que us hagi aprofitat igualment.

 

20 d’octubre (fereastră)

#ParaulesRomaneses Una de curteta, avui: “fereastră”. És una cosa que es pot obrir (a deschide) o tancar (a închide). Els catalans, quan fem una despesa extraordinària, hi tirem la casa, per aquí. Els romanesos, quan “arunca banii pe fereastră”, gasten de manera exagerada, que si no és la mateixa idea s’hi acosta molt. Ja ho teniu?

Exacte! Del llatí “fenestra”, nosaltres n’hem fet la “finestra” i ells, la “fereastră”, com els francesos n’han fet la “fenêtre” i els italians, com nosaltres, la “finestra”. El més espavilat ha estat en Bill Gates, que ha fet Windows i s’ha fet d’or. I els més rarets, els castellans, que surten amb això de la “ventana” que no s’assembla a res. Perquè vegeu, estimats romanesos i romaneses, que el català s’assembla més al romanès que no l’espanyol… 😉

Per no deixar cap serrell (com seria això en romanès, amants de la paremiologia i de la comparació d’expressions?), deixeu-me explicar per acabar que “a deschide” ve del llatí “descludere” i que “a închide” ve de “includere”. “A arunca” seria ‘llençar o tirar una cosa’ i els “banii” són els diners (en plural i amb l’article determinat, com sempre, enganxat al darrere; en singular i sense article és “ban”).

Si us ha agradat, daţi un like sau un share. I si no, aruncaţi-mă pe fereastra!

 

23 d’octubre (sarmale, habar nu am i bacşiş)

Avui, tres #ParaulesRomaneses al preu d’una. I, a més, diferents, perquè avui tinc ganes de fer una incursió en les paraules del romanès que vénen d’altres llengües amb les quals han tingut contacte. Crec que aquest aspecte de les llengües també és interessant i el romanès, per variar, resulta un dels exemples més atractius. Som-hi doncs.

Com que he vist que el tema de la gastronomia tira molt (l’altre dia vaig compartir un apunt de l’amic Toni Hermoso Pulido sobre les bombes romaneses), comencem pels “sarmale”, un deliciós i elaborat àpat que he tingut el plaer de degustar en més d’una ocasió gràcies a la generositat de diverses cuineres, a les quals aprofito per donar les gràcies. Doncs bé, resulta que la paraula ve del turc “sarma”.

Però la influència del turc en el romanès va més enllà de la cuina i arriba a expressions com “habar nu am”, que seria l’equivalent del nostre “no en tinc ni idea” i que es fa servir moltíssim, conjugant el verb d’acord amb la persona i el temps verbal. En el turc actual, la paraula “haber” és la que es fa servir per a les notícies. Literalment, doncs, és com dir que no en tens notícia, o sigui, que no ho saps.

I per acabar, “bacşiş”, que cal pronunciar amb dues xeix i com si fos un mot agut i que també ve del turc “bahşiş”, que vol dir ‘propina’. Si abans, a “habar”, hi havia un lleu canvi vocàlic, ara hi ha un lleu canvi consonàntic, però la paraula és ben vigent. Si sabeu turc m’ho podreu corroborar.

O sigui, que una frase com “habar nu am dacă trebuie dat bacşiş pentru sarmalele” voldria dir ‘no tinc ni idea si cal donar propina pels sarmale”.

I com que ja he fet altres referències a pel·lícules, avui n’hi ha una que ens ve que ni pintada i que es va projectar al darrer cicle de cinema romanès de la Filmoteca de Catalunya: “Aferim!”, ambientada en l’època de dominació turca. Es tracta d’una pel·lícula que els qui poden veure en versió original gaudeixen molt més perquè es veu que els diàlegs són fantàstics, però en tot cas, si l’heu de veure amb subtítols, també val la pena.

 

25 d’octubre (scaun)

#ParaulesRomaneses Quan totes les llengües fan servir la mateixa paraula, francament, no hi trobes la gràcia. Quan de la “cadira” en castellà en diuen “silla”, en francès “chaise”, en anglès “chair”, en alemany “Stuhl”, en italià “sedia”, etc., jo ja em frego les mans per saber com ho diuen en romanès. Ho sabeu?

Scaun! Amb un diftong que fa que la a sigui la vocal forta. O sigui, que hem d’anar fins a l’altra punta de la romanitat, dins d’un illot envoltat d’eslaus i altres famílies lingüístiques, per trobar-li un cosinet al nostre conegut “escó”. Perquè resulta que l’etimologia és comuna: el llatí “scamnum”.

No sé si m’omplen més les paraules que són idèntiques en català i en romanès (que no en són poques) o les que, com aquesta, et fan trobar cosinets on menys t’ho esperes.

Bona nit, bona gent!

PS: Una de les coses que més m’agrada de fer aquests breus apunts lingüístics és veure com ens barregem catalans i romanesos. “Catalans i romanesos, com més paraules, més entesos!”

 

26 d’octubre (laş)

#ParaulesRomaneses de tres en tres, darrerament. Si diumenge us en donava tres que venien del turc, avui us en proposo tres que vénen del francès perquè vegeu com en saben, d’adaptar-les fonèticament.

La primera, via actualitat política, és “laş”. És un adjectiu. En femení és “laşă” i en plural, “laşi, laşe”. La candidata a les presidencials moldaves de diumenge Maia Sandu l’ha fet servir darrerament per referir-se als seus contrincants, sigui perquè no anaven als debats o sigui perquè es retiren de la cursa: “Sunt nişte laşi”, deia. (Si no sabeu de què va, ho explico una mica als darrers apunts del blog: http://blocs.mesvilaweb.cat/xaviermir/?cat=7). Doncs bé, com que el diacrític de sota de la essa fa que es pronunciï com una xeix, els qui sabeu francès potser ja hi heu identificat el “lâche”, ‘covard’.

La segona és “trotuar”, que és la part del carrer dedicada als vianants (no “peatons”, eh?, que això és una interferència del castellà) i que també és una fidelíssima adaptació fonètica del “trottoir”, però sense doblar la lletra t, que a ells no els fa cap falta. Nosaltres en diem “vorera” (però confesso que durant anys en vaig dir “acera”, pronunciat amb essa!).

I la tercera i última, de fet, ja us l’he avançada perquè és la manera com anomenen els vianants: “pieton”, exactament com el francès, però n’eliminen l’accent (piéton). Un cop tenen la paraula adaptada, fan el plural d’acord amb les seves regles, amb la qual cosa el resultat és “pietoni”.

Us n’he triat només tres, però la quantitat de gal·licismes que té el romanès és impressionant. Per tant, si ja sabeu francès, feu el favor, no sigueu laşi i poseu-vos a aprendre el romanès, que ja teniu part del camí fet! 😉

PS: Pot produir certa confusió el fet que una de les ciutats més importants de Romania es digui Iaşi, amb i llatina inicial, però majúscula. Amb segons quina tipografia no hi ha diferència entre el nom de la ciutat i la paraula “covards”. Quin mal rotllo, no? Ara es pensaran que els estic dient covards, pobres! Buf!

 

29 d’octubre (ruşine)

M’imagino que en ple pont de Tots Sants poc que estareu per #ParaulesRomaneses, però podem provar-ho, encara que sigui només per als qui us quedeu a casa. Si és el cas, us proposo la paraula “ruşine”. Recordeu que el diacrític de sota de la essa la converteix en xeix. Per tant, sona “ruixine” (però els del català oriental no hem de neutralitzar la e).

És tendre quan una criatura diu “mi-e ruşine”. Per animar-la, li podem dir “fără ruşine!”. Si ens trobem en una situació comprometedora, podem “muri de ruşine”. I segur que a tots, en algun moment de la nostra infantesa ens van esbroncar dient-nos “nu-ţi e ruşine?!”. Si encara no ho heu endevinat, començaré a enfadar-me i potser us hauré de dir “ruşine să vă fie!” o, per dir-ho com sembla que va dir-ho Jaume I i després ho han popularitzat Al
tall (https://www.youtube.com/watch?v=IFRAyTLQGXg) “vergonya, cavallers, vergonya”.

Efectivament, “ruşine” és ‘vergonya’. I què passa quan passem molta vergonya? Que ens posem vermells com un tomàquet, oi? I sabeu com es diu un “tomàquet” en romanès? O roşie! I “roşie” és també el color vermell (o roig, que així s’assemblen més totes dues llengües). És com si diguéssim “em va agafar una tomaquera…!”

Però tranquils, que ja callo, que ja sé que ara no és temps de tomàquets, sinó de castanyes. El que passa és que quan veig tant de Halloween i tanta collonada americana per aquí em ve de gust etzibar-los: “ruşine să vă fie!”

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!