Blog d'en Xavier Mir

El dia 28 d’agost vaig publicar un apunt a Facebook amb l’etiqueta #ParaulesRomaneses que no tenia intenció de ser cap anunci programàtic, sinó que responia al mer desig de compartir gustos i interessos amb aquella comunitat virtual. Veient la bona acollida que va tenir, però (més de 40 persones van clicar “m’agrada”), l’endemà em vaig decidir a presentar una altra paraula i des d’aleshores n’he anat presentant periòdicament, de manera irregular. La continuïtat o no d’aquests apunts dependrà de la resposta de la gent, però com que en tot cas ja n’acumulo uns quants, m’ha semblat que estaria bé reproduir-los també aquí, d’una banda perquè hi tingueu accés els qui no teniu compte a Facebook, i de l’altra, perquè mai no se sap si en un futur proper seran gaire fàcils de recuperar. Bona part dels apunts han estat gratament enriquits amb diversos comentaris tant de romanesos com de catalans. Si teniu compte a Facebook els podreu llegir clicant a la data de publicació.

28 d’agost (pământ)

El torcebraç entre Vladimir Plahotniuc i el poble moldau es du a terme en diversos àmbits. En altres apunts ja he fet referència a la conquesta del Parlament que va dur a terme al gener com a punt d’inflexió claríssim o a la lluita per mantenir un espai de comunicació lliure, una qüestió que espero poder-vos ampliar aviat. Al costat del poder legislatiu i de l’anomenat quart poder, però, n’hi ha un altre que és clau: el judicial.

Aquests darrers dies ha estat notícia la jutgessa Domnica Manole perquè li han obert un expedient. El motiu, deixant de banda ara altres qüestions, ve de la lluita de la Plataforma Dignitat i Veritat, que es va passar mesos recollint signatures arreu del país perquè es pogués fer un referèndum per canviar la Constitució i que el president de la República pogués ser escollit directament pel poble i no pel Parlament, com passa ara. Al final de la recollida, la Comissió Electoral Central els va denegar la petició amb una lectura de la llei bastant controvertida. I va ser precisament aquest el punt en què la jutgessa Manole va intervenir per emetre una sentència contrària a la decisió [la notícia, en anglès]. Per entendre’ns, i tot i que ella ho explica com un simple exercici professional, imparcial i honest de la seva feina, es va enfrontar al sistema oligàrquic controlat per Plahotniuc. I és en aquest context que es produeix aquest expedient. El 31 de maig, a proposta del fiscal general, el Consell General de la Magistratura aprova iniciar un procés penal contra la magistrada.

En aquest context, acaba de llançar-se una campanya ben singular. Coincidint amb l’Eurocopa de futbol, els ambaixadors de diversos estats de la Unió Europea, encapçalats pel cap de la Delegació de la UE a la República Moldava, Pirkka Tapiola, ensenyen targeta vermella a la corrupció. Ho han fet, primer, a través de fotografies que van penjar ahir al Facebook de la Delegació, i després, a través d’un vídeo en què un àrbitre professional explica la importància d’aplicar les regles del joc deixant de banda les amistats.

Tot i tractar-se d’un gest simbòlic que no tothom percep de la mateixa manera, ja està començant a tenir repercussió. D’una banda, l’equip del partit de Maia Sandu, el PAS, també s’ha fet una fotografia amb la targeta vermella i l’ha penjat a Facebook. De l’altra, a la sessió del Parlament d’aquesta tarda, en què precisament s’ha de votar un paquet de lleis sobre la integritat, el president del Parlament, Andrian Candu, també del PD de Plahotniuc, ha proposat que es fes servir la cartolina vermella de la campanya per votar, en un gest que alguns s’han pres en broma i que probablement obeeix a un intent de mostrar cintura i humor, ja que la campanya, impulsada per diplomàtics, posa una mica més de pressió al govern i al parlament moldau.

Si en el cas de Romania el tema de l’emigració té un gran pes en qualsevol aproximació social i econòmica al país, en el cas de l’estat veí la qüestió encara és més pronunciada. La migració moldava està escampada per tot el planeta i constitueix, com en el cas de Romania, un col·lectiu molt important per al país, tant pels diners que envien a casa com pel potencial en recursos humans que, si algun dia s’arriba a aplegar, donarà un impuls molt potent.

Lligat a aquesta realitat hi ha el tema dels infants. Si els pares els han de deixar amb els avis quan marxen, el problema és un (i és greu i té conseqüències psicològiques, sobretot a mesura que es produeix l’envelliment dels avis), però si se’ls poden endur amb ells i donar-los una vida millor, amb més futur, o si els tenen directament a la terra d’acollida, el problema és un altre: la identitat. Algunes persones d’aquestes terres d’acollida pensen que s’han d’integrar i punt, és a dir, que han de renunciar a la identitat d’origen. Altres pensem que això de les identitats no és de blanc o negre ni d’exclusivitats, que se’n pot tenir més d’una.

Per això té sentit plantejar-se si un infant fill de moldaus i nascut als Països Catalans, per exemple, a banda de l’educació pròpia del país d’acollida i en la llengua de la nova identitat, ha d’aprofitar la identitat dels pares perquè la pugui transmetre també en el futur i que no es trenqui la cadena. Des del meu punt de vista, tant el rebuig a la nova identitat com l’oblit de la vella són un error i una llàstima. I, aclarit això, l’únic dubte que queda és qui finança l’educació “extra” d’aquest infant perquè pugui mantenir aquesta identitat doble o múltiple, si ho pot fer l’Administració del país d’acollida o si ho ha de fer la comunitat autofinançant-se, que crec que és el més habitual.

En aquest sentit hi ha una proposta per a les comunitats moldaves escampades per Itàlia, la Gran Bretanya i Canadà. Es tracta d’un projecte de micromecenatge que vol aplegar 4.500 euros en un mes per fer una sèrie de tallers, tal com explica la pàgina del projecte a Guvern24, que podeu llegir en anglès i que per això mateix m’estalvio d’explicar amb gaire més detall. El projecte està ben pensat per aprofitar sinergies i si s’aconsegueix el finançament suficient pot servir d’experiència pilot perquè es pugui implementar a més llocs en el futur. I es recorre al micromecenatge perquè ni els recursos del govern del país ni els de les comunitats aïllades són suficients per assegurar-ne la continuïtat i l’èxit.

El projecte s’ha anomenat “Albinuța călătoare”, és a dir, l’abelleta viatgera. “Albinuța” és el mètode d’aprenentatge de les escoles moldaves i una font de records per a qualsevol moldau. I ara l’han fet viatjar perquè arribi a altres països un hi ha moldaus. Forma part de la campanya “Diaspora Contează” (la diàspora compta, importa) del partit de Maia Sandu, el PAS. Qui ho impulsa és Dan Perciun, una jove promesa que després d’estudiar a la Gran Bretanya va decidir tornar a la República Moldava per treballar amb Maia Sandu quan era ministra i amb qui continua treballant ara des del nou partit. Ell representa força bé el potencial d’aquesta diàspora que, sigui per estudiar o sigui per treballar, va marxar del país, però que qualsevol dia hi pot tornar amb un bagatge, una formació i una capacitat de treball que són el millor tresor del país.

Si us agrada el projecte, podeu fer-hi una petita contribució.

Vladimir Plahotniuc, sobre el qual ja he escrit diversos apunts en aquest blog, continua fent gestions per intentar que el govern que ell dirigeix des de l’ombra sigui reconegut per la comunitat internacional. Fa deu dies va viatjar als Estats Units i, ja aleshores, tant la premsa moldava [article de Jurnal en anglès] com, per exemple, l’analista Kamil Całus del Centre for Eastern Studies polonès [article també en anglès], van alertar de les seves intencions i dels riscos de legitimar-lo.

Avui ha forçat una compareixença al costat de l’expresident de la Comissió Europea José Manuel Durão Barroso arran d’un acte de l’Associació d’Empresaris de Moldàvia que Plahotniuc mateix ha organitzat  a Chișinău, ja que presideix aquesta associació. Novament, tot i no tenir cap càrrec públic, ha tornat a parlar com si fos el cap del govern. Mitjans com ProTV o molts altres se n’han fet ressò, però són molts els qui saben de quin peu calça i ho expliquen en anglès per avisar qui vulgui ser avisat.

Aquesta tarda mateix, Andrei Curararu ja ho explicava en aquest apunt en anglès. Vitalie Călugăreanu, periodista de la Deutsche Welle, també ho explicava [en aquest cas, article en romanès] amb un titular ben clar: “Ex-președintele Comisiei Europene, José Manuel Barroso, a pozat miercuri, la Chișinău, alături de cel mai controversat politician din Republica Moldova” [L’expresident de la Comissió Europea, s’ha fotografiat aquest dimecres, a Chișinău, al costat del polític més controvertit de la República Moldava]. I també entitats que segueixen l’evolució política del país, com la Moldova Foundation, hi han dedicat aquest article en anglès, cap al final del qual podem llegir: “Plahotniuc, who indirectly controls the government in Moldova, made the statement at the Forum, saying that he would take “a personal responsibility to ensure the stability” in the country.”

Els mitjans del país estan reaccionant i aprofitant les declaracions que ha fet Barroso, que ha expressat la seva decepció davant la corrupció creixent i la manca de reformes ni d’actuacions en aquest sentit. I ho ha fet al costat de qui per a molts n’és el màxim responsable i beneficiari. A Europa Libera, que publica la notícia en romanès, també hi ha escrit un excel·lent article d’opinió Vitalie Ciobanu, on explica que “Numai în 2015, un an în care țara a vuit de proteste pe tema miliardului furat și toată lumea până la cel mai umil portar de sediu vorbea despre „jaful secolului”, s-au spălat alte 10,6 miliarde de dolari prin intermediul instanțelor judecătorești din Moldova și al unor companii off-shore, fără ca instituțiile antifraudă și Banca Națională să se sesizeze” [Només el 2015, un any en què el país ha bullit de protestes pel tema del bilió robat i tothom parlava del robatori del segle, encara s’han blanquejat 10,6 bilions de dòlars més a través de les instàncies judicials moldaves i d’un seguit d’empreses off shore, sense que les institucions de lluita contra el frau ho hagin denunciat]. L’article que Ciobanu pren com a font sí que és en anglès: aquí.

I mentrestant, Publika TV, un dels mitjans controlats per Plahotniuc, informa com si res que avui ha tingut lloc l’esdeveniment econòmic més important de l’any.

Abans que res, deixeu-me fer un parell de consideracions prèvies. La primera, que qui vulgui exercir la solidaritat no cal que vagi a l’altra punta del món; sabem perfectament que al costat de casa hi ha gent amb necessitats i en general hi ha una resposta força solidària. La segona, que, posats a sortir dels Països Catalans, hi ha països que estan molt pitjor que la República Moldava, però no escric aquest apunt com a expert en solidaritat ni en cooperació internacional, sinó com una persona que, aprofitant l’avantatge que dóna poder entendre bastant la llengua, té accés a les informacions de l’àmbit romanòfon i intenta posar-les en coneixement de qualsevol persona que hi pugui estar interessada o que les pugui trobar de profit.

Dit això, és possible trobar-nos algunes persones que, cansades de viure en la pobresa o de patir el comunisme, en un moment donat hagin decidit que mai més no volen sentir a parlar de pobresa ni de pobres ni de gent amb problemes, que ara els toca a ells viure bé, però n’hi ha d’altres, segurament moltes més, que tenen una altra visió de les coses i que decideixen dedicar-se a la solidaritat amb temps, amb diners o amb totes dues coses.

Com sabem, una de les formes de solidaritat és l’organitzada a través de les administracions públiques amb els recursos dels contribuents, i en el cas de la Unió Europea i dels diferents estats que en formen part, com Romania mateixa o Suïssa, els fons de cooperació destinats a la República Moldava han estat i són considerables, com també ho són els fons provinents dels Estats Units a través de diverses entitats o fundacions, com USAID o Soros, i els del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides, el principal contribuent del qual són també els Estats Units [vegeu-ne la llista]. Com passa en altres països, però, el problema de la corrupció en el govern fa que es busquin altres vies per assegurar uns resultats satisfactoris.

Amb aquest apunt no pretenc pas fer un informe exhaustiu de totes les ONG i departaments de cooperació. Ni tinc tota la informació que em caldria ni conec encara prou la realitat moldava per filtrar-la amb els criteris adequats. Si aquest apunt arriba a alguna persona que vulgui completar-lo amb una referència en forma de comentari, sempre serà ben rebut. I també em reservo la possibilitat de fer-ne alguna actualització. Qui vulgui ajudar, però, té plataformes com Guvern24.md, que per les persones que n’han parlat sembla una plataforma de confiança, o l’ONG Moldova Aid, entre altres. En l’àmbit de la defensa i promoció dels drets humans i de lluita contra la discriminació també són reconegudes i han estat premiades entitats com CReDO, Promolex, la Coalició Contra la Discriminació o el portal de les ONG Civic.md. Però si voleu alguna cosa encara més propera i més directa, també la teniu, perquè entre nosaltres també hi viuen moldaus que, més enllà de passar diners a casa quan fa falta, exerceixen la solidaritat amb la gent necessitada del seu país.

És el cas de l’Associació de Moldaus de Catalunya. L’abril passat, la revista digital The woman  es feia  ressò del cas d’un nen amb paràlisi cerebral que necessitava una cadira de rodes i aquesta setmana la mateixa revista s’hi referia de nou per explicar que havia rebut la cadira que necessitava i que l’ajuda havia vingut de casa nostra, concretament del president de l’esmentada associació, Igor Cereteu. El març passat, la radiotelevisió pública moldava també es feia ressò d’una iniciativa semblant dels moldaus que viuen a Catalunya. Val a dir que la diferència de moneda i de nivell econòmic dels dos països fa que amb pocs euros d’aquí es pugui ajudar molt la gent d’allà, i que sovint no ho fem per manca d’informació o perquè no coneixem els intermediaris adequats. Doncs bé, l’Associació de Moldaus de Catalunya us pot ajudar en aquest punt. La diàspora moldava té, entre altres grans potencials, el de la solidaritat.

El mes passat, el programa “Pur și Simplu” de Radio Europa Libera emetia el reportatge “Dar din dor” (una bonica al·literació que podríem traduir com a “regal causat per l’enyorança”), que explicava la feina de les comunitats moldaves que viuen en països on el nivell de vida és més elevat i que aprofiten aquesta diferència per ajudar els de casa. En alguns pobles que surten al reportatge, la població emigrada arriba a ser una tercera part.

A poc a poc es van organitzant centres i ONG que intenten suplir les limitacions pressupostàries dels municipis i del país en general i que es financen amb aquesta ajuda de la diàspora. És el cas del Phoenix Center fundat per Victoria Dunford, el qual podeu ajudar a través de GoFundMe o de l’esmentat Guvern24.md. Tal com es veu a la imatge que il·lustra l’apunt, Igor Cereteu col·labora amb aquesta entitat. Esperem que els propers mesos la situació política moldava faci el tomb que li cal i que els ciutadans puguin recuperar la confiança en les seves institucions, però de moment s’estan abocant a la solidaritat i, si voleu, els podem ajudar.

De l’homofòbia de la societat russa ens n’arriba informació sovint, com ara fa un parell de mesos en aquest “Mapamundi” de Yaiza Terron, o quan fa tres anys la paralització dels processos d’adopció feia escriure articles com aquest de Xavier Florensa. La República Moldava va formar part de la URSS durant gairebé cinquanta anys fins que se’n va declarar independent el 27 d’agost de 1991, però una cosa són els canvis d’estatus polític i una altra de diferent són els canvis socials, que a vegades triguen més a produir-se, especialment quan hi ha una església ortodoxa que hi és contrària. I pel que fa a l’homofòbia, estan trigant una mica més a independitzar-se’n, però s’hi treballa.

La principal ONG que treballa pels drets del col·lectiu LGTB i pionera a la República Moldava és Genderdoc-m [pàgina de Facebook], que aquesta setmana ha tingut força presència als mitjans de comunicació perquè ha presentat la campanya “Sense por” [fără frică], l’acte central de la qual serà, diumenge 22, una marxa en silenci pel centre de la capital en el marc de les desfilades LGBT que s’hi fan per 14è any consecutiu [esdeveniment Moldova Pride a Facebook]. Dimarts 17 es va llançar el vídeo promocional, en romanès i en rus, que podeu veure al canal de YouTube de la campanya al costat d’altres vídeos curts protagonitzats per nombrosos periodistes i activistes socials que expliquen de què tenen por.

Tot just ahir es va fer una conferència de premsa a l’agència IPN que podeu veure sencera al canal de YouTube i en la qual van parlar Angela Frolov, coordinadora de l’entitat; la periodista Natalia Morari; Mindaugas Kacerauskis, de la delegació de la UE al país; Alla Donțu, productora musical; Paul G. Gradon, en representació de l’Ambaixada dels Estats Units; Yan Feldman, president del Consell per a la Prevenció i l’Eliminació de la Discriminació; i, per videoconferència, el conegut activista Oleg Brega; tots ells, per animar tothom a afegir-se sense por a la marxa en silenci. I al vespre, Morari havia convidat Frolov al seu espai setmanal d’entrevistes en profunditat a TV7, Interpol, i en van poder parlar tranquil·lament.

Esperem que la marxa de diumenge sigui un èxit i que la feina de sensibilització tan ben comunicada i tan ben preparada ajudi la societat moldava a veure les coses d’una altra manera. I si els col·lectius LGTB d’aquí poden assabentar-se’n, seguir-ho una mica o fins enviar-los algun missatge de suport, millor encara.

Ahir vaig assistir per primera vegada a un acte organitzat per RoBarna, una associació de romanesos de Barcelona amb una pàgina web força activa on podreu trobar notícies, articles d’opinió, propostes per al temps lliure, consells pràctics per a la comunitat romanesa i també informacions relacionades amb la República Moldava, ja que col·laboren amb Eşti Moldova, els seus homòlegs de la República veïna, amb qui comparteixen llengua i més coses.

L’acte en qüestió era la presentació del llibre Sârme și portocali [pàgina de Facebook del llibre], editat per Herg Benet, que podeu comprar en versió electrònica a Elefant.ro. Es tracta d’un llibre que recull les memòries d’un període de temps relativament curt i d’una dona encara jove, però que ha volgut parlar-nos de la seva experiència com a emigrant romanesa, primer a Alemanya i després a Catalunya. Es tracta de Delia Oltea Rusu, una gironina d’origen romanès que ja porta la ciutat tatuada a la pell (literalment) i que parla un català excel·lent. L’acte em va permetre conèixer-la personalment tant a ella com a moltes altres persones de la comunitat. I va presentar el llibre Alexandra Corina Stavinschi, també romanesa i també excel·lent catalanoparlant.

La Delia ha entès perfectament quina és la importància, la transcendència i la utilitat que pot tenir per a un estranger aprendre el català. Sempre requereix un esforç i moltes hores de dedicació, i la temptació és pensar que amb el castellà ja n’hi ha prou, que els entendrem igualment i així els estalviem l’esforç, perquè sovint ja tenen una vida prou complicada i plena de problemes. Però per sort moltes persones com la Delia entenen que sí, que val la pena aprendre el català. I en aquest sentit, trobo que són tot un exemple per animar la resta. Em va agradar molt sentir-li dir, a més, que des que s’ha tornat a instal·lar a Girona li parlen més en català. Potser nosaltres també n’anem aprenent, de no amagar-los la llengua.

La primera a prendre la paraula va ser Ani Dumitru, de RoBarna, amb qui també ens acabàvem de conèixer en persona després d’un temps de seguir-nos a Facebook, i que va tenir l’amabilitat d’esmentar-me, d’anunciar la meva presència a la sala, al mateix nivell que les dues conferenciants, que la cònsol de Romania a Barcelona o que el pare Aurel Bunda, tot i que jo hi era únicament com a oient. Ho va fer en uns termes, però, que vull compartir amb vosaltres perquè també serveixin com a estímul (i no per cap mena de vanitat meva, és clar). Va dir que sóc l’únic català que coneix que parla bé el romanès. Evidentment, deixant de banda que no el parlo tan bé com m’agradaria, tan aviat com pugui presentaré a l’Ani Dumitru uns quants catalans que també el parlen i que el parlen molt millor que jo, però el fet és que, certament, en som pocs, que comparativament són molts més els catalans que parlen altres llengües romàniques com el francès, l’italià o el portuguès.

Amb això vull dir que, si ens agrada que persones com la Delia parlin català i valorem, si som capaços de veure-hi una oportunitat més que no pas la realització d’una cosa que es dóna per feta gairebé com si fos una obligació moral, sapigueu que ells també valoren que els catalans parlem la seva llengua i que ens interessem per ells.

Afortunadament, són moltes les persones que parlen prou bé totes dues llengües perquè el diàleg entre aquestes dues comunitats sigui possible sense haver de recórrer a una tercera llengua, sigui el castellà o qualsevol altra. No es tracta de menystenir-ne cap. Com més llengües coneguem tots, millor, és clar. Però tant romanesos com catalans tenim cultures prou importants, prou àmplies i prou semblants per poder tenir un tracte directe, sense intermediaris. No estem parlant de petites tribus perdudes no sé on, sinó de cultures europees amb més de deu milions de parlants. El desconeixement mutu que encara patim és desproporcionat i, en aquest sentit, tot l’esforç que puguin fer persones com la Delia es mereix un aplaudiment i molts rams de flors. Els qui els darrers anys s’han anat establint als Països Catalans han anat tenint fills, els han dut a l’escola i molts d’ells seran o ja són bilingües catalanoromanesos. Per tant, tinc l’esperança que en un futur proper seran més les persones que podran treballar per unir aquestes dues comunitats.

A través d’un modest grup de Facebook que de moment anomenem Grup Catalanoromanès, intentem mantenir el contacte, compartir informacions d’interès i estrènyer relacions entre persones com la Delia i els catalans que ens anem interessant per la llengua i la cultura romanesa. Tothom que es vegi amb cor de llegir i d’escriure de manera mínimament comprensible en qualsevol de les dues llengües hi és benvingut. No es tracta ni d’un col·lectiu de residents a Catalunya que admirem Romania o el romanès, ni d’un col·lectiu de residents a Romania que admiren Catalunya o el català, sinó d’un grup de persones que poden viure a qualsevol lloc del món i que poden fer servir aquestes dues llengües. El grup vol ser un estímul perquè més romanòfons siguin també catalanòfons i més catalanòfons siguin també  romanòfons.

Tornant a l’acte d’ahir, finalment, també val a dir que, a més de la presentació del llibre, amenitzada amb algunes cançons que van interpretar la mateixa Delia Oltea Rusu i el seu marit amb acompanyament de guitarra, a l’espai que va acollir l’acte hi havia una exposició de quadres de Sílvia Stamatescu, que té una extensíssima obra paisatgística inspirada en Cullera i en d’altres indrets del País Valencià, que és on resideix. També va ser un plaer poder-la conèixer i tenir un record de la trobada.

Dissabte vinent, 15 de maig, es farà el congrés constituent del partit que Maia Sandu ha estat impulsant i estenent pel territori aquests darrers mesos i que ja té més de 7.000 militants. Així ho va afirmar ahir en una entrevista d’una hora al programa “în profunzime” (‘en profunditat’) de la cadena PRO TV i així ho recullen avui mitjans com Timpul.

Aquesta mateixa setmana s’ha fet públic un altre baròmetre de l’Institut de Polítiques Públiques. Aquest institut dirigit per Arcadie Barbăroșie fa dos sondejos cada any, a l’abril i al novembre, i al del novembre passat ja es va detectar de manera molt clara el canvi que s’està produint: els partits que des del 2009 havien substituït els comunistes i que havien d’acostar el país a la Unió Europea pateixen una gran davallada que els podria deixar fora del parlament, mentre que noves formacions aspiren a substituir-los en aquest espai europeista.

El sondeig és força complet i els mitjans de comunicació han pogut destacar-ne allò que els ha semblat més interessant o allò que els convenia més. Així, Gabriel Călin destacava a Today.md que, tot i haver estat realitzat fins a la vigília mateixa de la manifestació convocada pel passat 24 d’abril a la capital, és a dir, en plena agitació social de la Plataforma Dignitat i Veritat, i tot i la bona sintonia entre els impulsors de l’IPP i els de la plataforma, la intenció directa de vot d’aquest partit sorgit de la plataforma i liderat per Andrei Nastase ha caigut tres punts (del 12 al 9%) i ha vist com el PAS de Maia Sandu li feia el sorpasso (11%). A Realitate destaquen que si diumenge vinent hi hagués eleccions presidencials (previstes inicialment per a l’octubre). Igor Dodon (PSRM) i Maia Sandu (PAS) serien els dos candidats amb més opcions de passar a la segona volta. A Sputnik es fixen més en el grau de decepció i de desconfiança expressat per la població, ja que un 86% creu que el país no va pel bon camí. I a Jurnal.md es queden amb la idea que els partits que governen el país des de 2009 estan en vies de desaparèixer.

En aquesta lluita per l’espai europeista i per “treure el país de la captivitat”, que és com solen expressar la problemàtica derivada del fet que Vladimir Plahotniuc estigui controlant el poder, els dos candidats i partits més ben situats són, doncs, el PAS de Maia Sandu i el DA d’Andrei Nastase, però hi ha també altres formacions nascudes fa poc i que intenten obrir-se camí, com és el cas de la unionista Dreapta, liderada per Ana Guțu, que el passat 16 d’abril va impulsar una reunió d’un dels seus dirigents, Dorin Dușciac, a Barcelona, per formar-hi un grup de suport. La qüestió unionista continua incidint en la política romanesa i moldava, però precisament el sondeig esmentat reflectia un lleu descens del suport a aquesta opció que podria explicar-se pel fet que potser els moldaus, ara mateix, prioritzen més recuperar el control de l’estat que no pas abandonar-lo a la desesperada en mans d’una eventual annexió. Els arguments unionistes continuen sent potents i presents, però a l’hora de construir majories i lideratges aquest objectiu competeix en certa manera amb el de fet net de corrupció.

Aquest mes de maig hi ha programades a Barcelona tot un seguit d’activitats relacionades amb la cultura romanesa que us convido a posar a les vostres agendes.

De fet, l’activitat va començar el passat 29 d’abril al Poefesta, Festival Internacional de Poesia d’Oliva [Pàgina de Facebook], on l’escriptora romanesa Marta Petreu va participar en una lectura dels seus poemes. I prèviament els lectors havien pogut gaudir d’una entrevista que Xavier Montoliu va publicar a Núvol  i que servia com a introducció per a la família literària del país que no coneixia Petreu, redactora en cap de la revista Apostrof. Ahir mateix, el Centre Dona i Literatura [twitter] la va acollir a la Universitat de Barcelona en una taula rodona en què va estar acompanyada de Xavier Montoliu i Adina Mocanu, acte del qual he pres la fotografia que il·lustra l’apunt. La conferència va tenir una orientació força acadèmica, s’hi va fer una panoràmica de les escriptores romaneses dels darrers decennis i, amb les intervencions del públic, es va debatre la situació de les escriptores i de la literatura en general.

Si la informació de l’acte d’ahir no us va arribar a temps, si no podíeu assistir-hi malgrat tenir curiositat o interès, o bé si us agrada més la lectura directa de la poesia que no pas les aproximacions acadèmiques, avui és la vostra, perquè Petreu encara és a Barcelona i aquest vespre, a 2/4 de 9, la seva obra es podrà tornar a sentir a l’Horiginal [twitter]. La tornarà a acompanyar Xavier Montoliu i, amb ell, Marc Romera i Amadeu Vidal. Aprofiteu-ho.

Sense gaire pausa, dijous comença una nova Mostra de Cinema Romanès Contemporani a la Filmoteca de la Generalitat. No és pas el primer que es fa a Barcelona i tots han tingut bona acollida. La qualitat del cinema romanès actual és força reconeguda i la tria que s’ha programat en aquesta ocasió també promet. Sense estendre-m’hi més, us remeto al web i us convido a assistir a les projeccions.

I finalment (de moment), l’Institut Cultural Romanès, que també és al darrere de totes aquestes iniciatives de difusió de la cultura romanesa, anuncia pel 23 de maig una vetllada literària sobre la figura de Panait Istrati, escriptor romanès que va escriure també en francès i que recentment ha estat traduït al català per Anna Casassas. La traductora, Xavier Montoliu, l’actor Elies Barberà Bolinches i l’editora de Minúscula Valeria Bergalli protagonitzaran aquesta taula rodona.

A l’edició d’ahir del programa de Jurnal TV “…şi punctum!”, un programa setmanal que va començar el mes passat i que debat l’actualitat del projecte unionista, el primer dels tres convidats que va parlar  després del reportatge introductori de l’historiador, boxejador, exministre i barcelonista Octavian Ţîcu va ser George Simion, líder de la plataforma unionista Acció 2012. I la primera frase que va dir va ser que “és important que passem d’un unionisme romàntic de poesies i cançons a un unionisme pragmàtic i intel·ligent”. Tota una declaració d’intencions i un avís més que una part de les elits polítiques de la República Moldava s’hi han posat de debò.

Tal com va explicar Simion, els unionistes han aprofitat intel·ligentment l’anunci que el febrer passat va fer el primer ministre romanès, Dacian Cioloş, en el sentit que Romania donaria suport financer a municipis de la República Moldava, especialment a aquells que estiguessin agermanats amb municipis romanesos. Cioloş, doncs, a partir de casos de bones pràctiques ja existents en aquest àmbit, vol estimular la cooperació municipal en un moment en què el govern moldau és àmpliament contestat i moltes persones no veuen gens clar que l’ajut de govern a govern tingui cap repercussió positiva en la població. I els unionistes recullen el guant i diumenge passat organitzen una conferència de representants municipals de tots dos països on agermanen 450 municipis perquè el finançament romanès que ja arriba a la República Moldava hi arribi més i millor.

I paral·lelament a aquesta organització interna del poder municipal [web en anglès], l’unionisme també s’està organitzant en un altre àmbit que, com en el cas de Romania, és molt potent i pot canviar resultats electorals: la diàspora.

Si fa quinze dies us parlava de la constitució del Consell del País -2 i de la manifestació unionista amb motiu dels 98 anys de la unió entre Bessaràbia (l’actual República Moldava) i Romania, avui l’actualitat unionista ens porta al Palau del Parlament de Bucarest, on està tenint lloc una conferència de representants municipals de tots dos països organitzada per la plataforma Acció 2012 (sobre la qual ja he escrit en altres ocasions en aquest blog), el Grup Interparlamentari Amics de la Unió i l’Institut Eudoxiu Hurmuzaki. A banda de més d’un miler d’alcaldes, també hi participen ministres, senadors, representants d’associacions i especialistes de diversos àmbits.

Un dels punts centrals de l’acte, que es pot seguir en directe un cop més per Privesc.eu, és un agermanament massiu (450) entre  municipis de tots dos països. Més enllà de l’esperit identitari que pot fonamentar aquesta proposta, hi ha també un objectiu econòmic que ha estat clarament exposat. D’una banda, i tal com explica Ziarul National, George Simion, president de la plataforma Acció 2012, ha presentat els agermanaments com una oportunitat per al desenvolupament i un recurs per al creixement econòmic. De l’altra, l’alcalde de Chisinau ha afirmat que aquests agermanaments haurien de dotar-se econòmicament de manera generosa. I darrere d’aquesta idea hi ha la clara voluntat, també expressada de manera explícita a la conferència, de demanar al govern romanès que no continuï subvencionant l’Administració de la República Moldava a través del govern ara controlat per Vladimir Plahotniuc, sinó que ajudi el país veí directament a través dels municipis.

El diari InfoPrut (el Prut és el riu que separa tots dos estats) recull també la intervenció de l’alcalde de Bucarest, Răzvan Sava: “Hem de construir la unitat cada dia. A partir d’ara, Romania i Moldàvia han de reforçar la seva aliança estratègica. Els alcaldes tenen un paper extremament important en el projecte de la unió. Nosaltres, com a alcaldes, hem de treballar cada dia per la unió, hem d’explicar a la ciutadania quins són els beneficis, els avantatges d’aquest projecte, i n’hem de consolidar diàriament la identitat nacional. L’agermanament fa la força.” (Trebuie să construim Unirea în fiecare zi. În perioada următoarea, România şi Moldova trebuie să-şi întărească parteneriatul strategic (….) Primarii au un rol extrem de important în proiectul unirii. Noi, ca primari, trebuie să lucrăm în fiecare zi pentru Unire, să le explicăm cetăţenilor care sunt beneficiile, avantajele acestui proiect şi să consolidăm zilnic identitatea naţională în rândul lor (…) Înfrăţirea face puterea! )

Per poc que algú pugui seguir l’actualitat política d’aquests dos països, doncs, és bastant clar que la qüestió unionista cada cop hi és més present i que, malgrat les dificultats evidents tant des del punt de vista econòmic com social, és força probable que en un termini de dos anys es pugui fer un referèndum sobre la unió. De la mateixa manera que per a nosaltres l’11 de setembre de 2014 va ser una xifra rodona que va estimular i afavorir molts posicionaments, la del 27 de març de 2018, centenari de la unió de Bessaràbia amb Romania, està tenint ja l’efecte de posar la qüestió al centre del debat polític.

Avui fa 98 anys que el Consell del País (Sfatului Ţării) va aprovar la unió de Bessaràbia (l’actual República Moldava) amb Romania. Aquests dies, lògicament, tant els mitjans moldaus com els romanesos en parlen en articles i en debats, que en alguns casos són, de fet, cicles de debats amb voluntat de continuïtat [versió en anglès].

Coincidint amb aquesta efemèride, aquest migdia hi ha una manifestació que s’espera que sigui massiva. Mitjans com Ziarul de Garda recullen que els organitzadors esperen que siguin prop de 50.000 persones. Abans, però, ha tingut lloc un congrés en el qual s’han triat 101 persones que han constituït la reedició d’aquell consell històric. La tria s’ha dut a terme per votació popular a través d’una pàgina web i amb la col·laboració de mitjans com Timpul i Literatura și Arta. La missió d’aquest consell serà crear els documents i generar les estratègies necessàries per aconseguir la unió entre els dos estats.

El moviment unionista ja va tenir un moment dolç quan el país es va independitzar arran de la desintegració de la URSS, però el conflicte armat al Transdnièster, molt semblant al que actualment hi ha a Ucraïna, va significar un fre. El 2012 va aparèixer la Platforma Unionistă Acțiunea 2012, que va aconseguir aplegar força persones en diverses manifestacions. L’any passat, però, una altra plataforma va sorgir arran de l’escàndol financer que ha patit el país. Des d’aleshores hi ha hagut certes tensions per articular, en paral·lel, un moviment de protesta per fer neteja del problema de corrupció que sacseja el país i un moviment unionista que veu en aquesta fita l’única manera realista d’assegurar l’orientació europeista del país en detriment dels qui prefereixen mirar cap a l’est.

La manifestació, que ha començat ara mateix la marxa, es pot seguir en directe a través de Privesv.tv, la mateixa plataforma que ha fet la retransmissió en directe del congrés i de la qual he fet la captura de pantalla que il·lustra l’apunt.

Demà diumenge tornarà a ser un dia intens a Chișinău, la capital moldava. Les concentracions i manifestacions han anat cada cop a més des que van començar ara fa un any. Al setembre van arribar les acampades i amb el fred, lluny d’apaivagar-se els ànims, els esdeveniments de la setmana passada els han encès encara més. Tot fa pensar que demà es batran rècords d’assistència perquè tothom sap què s’hi juga.

Tanmateix, la del carrer no és l’única batalla. Aquestes darreres hores s’estan publicant diversos apunts a premsa, blogs i xarxes socials que lamenten la credibilitat que es dóna a cert relat dels fets. El que sap més greu a molts moldaus és el paper que està tenint bona part de la premsa i de les institucions romaneses, que compren la tesi que les protestes estan dirigides per la mà de Moscou. A grans trets, els dos relats confrontats es resumeixen en dues idees: estabilitat o eleccions anticipades. No cal que ens expliquin a nosaltres que l’estabilitat sempre és un valor i que els canvis provoquen reticències en els qui ens consideren, per dir-ho amb les paraules del conseller Romeva, “una carpeta incòmoda”, però quan aquesta estabilitat no és sinó la disfressa que fa servir l’oligarca Plahotniuc per continuar guanyant espais de control, la cosa canvia. Quan algú com ell compra majories parlamentàries i mitjans de comunicació, quan convoca els plens d’investidura tres hores abans i sense que tots els diputats estiguin avisats, quan el jurament davant del president es fa a mitjanit i d’amagat, entre tantes i tantes  altres coses, aquesta estabilitat queda més que qüestionada i la temptació de pensar que és un govern tan legítim com qualsevol altre passa a ser una temeritat i, sobretot, una injustícia.

En aquest estat de coses, el nou primer ministre viatjarà dimarts a Bucarest per buscar les complicitats que li calen i la premsa romanesa haurà de decidir, en els casos en què pugui fer-ho, com es posiciona. Per això, conscients que la manifestació de demà serà sonada i que cal evitar que s’imposi cert relat tant a Romania com a la UE, estan apareixent apunts com aquest d’Angela Arama, que la periodista adreça als seus col·legues romanesos, o aquest d’Octavian Racu, que se sent traït per la veïna Romania, o articles com aquest de Sabina Fati a Europa Libera, entre molts d’altres.

En definitiva, tots els esforços de les persones que estan protagonitzant protestes com la de demà (que tindrà una pota a les 12 del migdia a la plaça de Catalunya de Barcelona, per cert) es dirigeixen a salvar la democràcia moldava, a aturar amb les urnes un procés de captura o segrest de tot un estat amb tot els seus ressorts de poder, que pot acabar plenament en mans de l’oligarca Plahotniuc, del qual, per desgràcia, ben poca cosa escriuen també els mitjans catalans. Curiosament, tenim un article de l’11 de juny de 2013 publicat per Valentí Popescu a Catalunya Oberta que ens situa als orígens de la lluita de poder entre els dos Vlads (Filat i Plahotniuc) que ara està culminant en favor del segon, que espera que Romania i la UE donin carta de naturalesa al seu primer ministre Pavel Filip. A banda d’això, però, un gran silenci que sap molt de greu, però que encara seria pitjor si el trenquéssim per comprar el relat de certes agències que justament és el que el poble moldau intenta evitar que s’imposi.

No voldria tancar l’apunt sense fer una referència a un article de la periodista Natalia Morari que està tenint molt bona acollida i que comença donant irònicament les gràcies a Vladimir Plahotniuc per haver aconseguit allò que mai ningú no havia aconseguit abans: unir sectors de la societat moldava que fins fa quatre dies havien estat a mata-degolla. I és que la lluita contra Plahotniuc i l’exigència d’eleccions anticipades ha unit els prorussos Usatîi i Dodon amb els europeistes i liberals decebuts amb la coalició que ha governat el país des del 2009 i que s’han articulat a l’entorn de la Plataforma Dignitat i Veritat. Aquesta és la lluita. La transversalitat és un valor que nosaltres coneixem bé i sense el qual no hauríem fet ni Vies Catalanes, ni V a la Diagonal i la Gran Via, ni mosaics a l’avinguda Meridiana ni res de res. I la transversalitat moldava uneix tothom en la lluita per evitar la legitimació del nou govern i per exigir eleccions anticipades i amb garanties democràtiques plenes.

Si avui no actuem, demà ens trobarem una situació molt més difícil encara: el poble moldau no vol que els seus interlocutors amb el món siguin les persones que han deixat el país al límit de la fallida. Estan fent un esforç de mobilització tan gran com el que hem fet nosaltres amb ANC, Òmnium i partits per arribar a una majoria social que doni als nostres diputats el mandat parlamentari per fer la República Catalana. Sabem com n’és de difícil i sabem fins a quin punt han desitjat alguns la nostra desmobilització. Si feu l’esforç d’informar-vos-en i d’informar-ne, us ho agrairan. I jo també.