Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

20 de juny de 2015
15 comentaris

Intent de contestar i rebutjar sense menystenir la proposta del MHP Mas

Diu Vicent Partal a l’editorial d’avui arran del discurs d’Artur Mas a Molins de Rei que “l’anàlisi feta per Artur Mas pot ser contestada i rebutjada, però no pot ser menystinguda”. Hi estic d’acord. Cap anàlisi, de fet, no hauria de ser menystinguda perquè totes ens poden aportar alguna cosa interessant.

Tenim menys de cent dies fins al 27 de setembre i si ens dediquem a menystenir anàlisis potser no ens en sortirem, però també és cert que anem una mica massa justos de temps per fer segons quines sacsejades internes, per als sobiranistes convençuts, que obliguin a obrir nous debats i fer noves anàlisis. Jo crec que més aviat hauríem d’estar abocats a combinar la campanya d’Ara és l’hora amb un megamarc de comunicació que ens permeti seduir massivament els qui volen canvis socials importants i no estan en contra de la independència.

No tinc la sensació que el MHP Mas hagi ajudat gaire a crear aquest megamarc de comunicació avui amb les seves referències als qui deien “Sí se puede” a la plaça de Sant Jaume. Trobo que és un error convertir-los en blanc de les crítiques perquè aquest col·lectiu és precisament el que hem d’intentar seduir. Podem dir que són els enemics del país perquè han cridat consignes en castellà a la plaça de Sant Jaume i donar-los per perduts de cara al 27S o podem dir que són castellanoparlants com els de Súmate i així demostrem que ser castellanoparlant no vol dir per força ser contrari a la independència. La gent que ha votat l’Ada Colau són gent que creuen que a vegades allò que semblava impossible resulta que és possible. Guanyant les municipals a Barcelona ho han demostrat i això els acosta força a nosaltres, que també volem fer una cosa que tothom ens diu que és impossible. De fet, durant anys, moltes persones que ara treballen per la independència ens han estat dient que era impossible. Jo seria més partidari de tenir mà esquerra amb aquesta bossa de votants i mirar que sumin el 27S.

Una altra observació que fa Partal és aquesta: “Un punt feble que li veig a la proposta és que posa les organitzacions [ANC, Òmnium i AMI] en una situació delicada. Primer perquè és segur que generarà debats intensos dins seu però després perquè és complicat fer aquesta unitat si ERC i CUP queden a banda i per tant són electoralment competidors. No sé com es pot resoldre això.” Efectivament, no és una qüestió menor que aquestes organitzacions hagin de prendre ara aquesta decisió tan transcendent quan falten menys de cent dies pel 27S i hi ha l’agost pel mig. Espero que aquest debat tan necessari per a les entitats no acabi sent excusa per no convocar les eleccions el 27 de setembre, però per desgràcia tampoc no em sorprendria. Ho deixo aquí.

Una altra qüestió central és el paper d’Artur Mas el 27S. Crec que el fins ara president de la Generalitat és un referent per a una part molt important dels electors i en aquest sentit és un actiu (com ho són els altres lideratges que hi ha al capdavant de les altres opcions) del qual no s’hauria de prescindir. Cadascú hauria de posar el millor lideratge possible al capdavant de cadascuna de les opcions que el 27S sumaran escons i vots per exercir la independència.

L’operació de traslladar tota la pressió a l’ANC, Òmnium i l’AMI no canvia res del problema de fons que té la proposta que ja va llançar fa més de mig any: la convicció que cal aparcar l’eix dreta-esquerra. És allò de congelar segons quins debats. Ja vaig advertir del risc que tenia aquest plantejament el 4 de desembre de l’any passat i avui ja no és Trias, sinó Colau, qui ha obtingut més vots de la ciutadania per governar Barcelona. I no és CiU sinó ERC qui ha obtingut més suports a l’àrea metropolitana, que des del meu punt de vista (i sembla que també ho veuen així les entitats en qüestió) és on ens juguem guanyar o perdre el 27S.

En resum, entossudir-se a impedir que la gent pugui votar el 27S en clau social, enviar-los el missatge que si volen sumar per la independència han de renunciar a l’eix dreta-esquerra és, directament, expulsar-los, renunciar als seus vots. No entenc que un plantejament d’aquestes característiques pugui sortir de cap persona que vulgui la independència i menys encara del president de la Generalitat, que sap perfectament que per guanyar ens calen vots.  Les  eleccions seran plebiscitàries perquè el resultat farà que ho siguin i perquè hi ha un acord per interpretar-les en aquest sentit. Pretendre que només ho seran si hi ha una única llista que aparqui l’eix dreta-esquerra no només és fals sinó que pot impedir que allò que fins ara sumava prou (CiU+ERC+CUP) a l’hora de la veritat no sumi prou i que altres opcions menys compromeses amb el caràcter plebiscitari del 27S tinguin tants suports que facin difícil d’interpretar el resultat de les eleccions.

  1. Només volia afegir-hi que, en realitat, en Mas no va menystenir a la brava el ‘sí se puede’ (això és la lectura fàcil del qui no escoltava amb atenció cada mot del president). En Mas va dir que els del ‘sí se puede’ volen canviar moltes coses però refusant de fer-ho via independència, quan la independència és l’única via per a canviar les coses. Estava dient que, qui vulgui canviar les coses (més justícia social, etc.) ha de votar independència, perquè votar ‘sí se puede’ no canvia les coses: seguirem sent una autonomia intervinguda sense capacitat per a treballar per a la gent.

    1. T’agraeixo el comentari, Xavier. Segurament tindrà ocasió de modelar i matisar el discurs en aquest sentit. D’entrada, per exemple, quan demà l’entrevisti la Mònica Terribas. Si realment el MHP Mas comencés a fer un discurs capaç de seduir i d’integrar al procés el tipus de votant que ha volgut fer que Ada Colau sigui l’alcaldessa de Barcelona o Dolors Sabater la de Badalona, això tindria un efecte excel·lent el 27 de setembre. Potser ahir no va ser prou hàbil encara a comunicar aquesta idea i tant jo com molts altres hi hem vist un xoc frontal que contrasta amb l’intent de seducció que considerem imprescindible. El missatge “qui vulgui canviar les coses (més justícia social, etc.) ha de votar independència”potser hi era, però si alhora insisteixes que el 27 cal deixar de banda l’eix dreta-esquerra tu mateix anul·les el missatge. Els del “sí se puede” no es refien d’en Mas i si senten que els demana que deixen de banda les ideologies encara se’n refiaran menys.

    2. Penso amic meu que en aquest camí de llibertat no s’ha de pretendre convèncer a tothom és impossible, a més hi ha persones que des de postures ideològiques a voltes rígides, difícilment es deixaran seduir per Ara es l’hora, que hi farem.

  2. .
    Els arbres no us deixen veure el bosc: la victoria passa per una llista única que inclogui gent de CDC, ERC, CUP, ANC, Omnium, AMI i independents generosos. Punt i final.
    .
    Cal que tothom – polítics i periodistes – es deixi d’orgues i accepti que l’eix ideològic no compta el 27 de setembre. L’eix esquerra-dreat tindrà sentit a les primeres eleccions de la Catalunya independent; al setembre, l’únic eix que té sentit es l’eix nacional.
    .
    El debat sobre la forma de les propostes és estèril; les referències a la ‘realpolitik’ són falòrnies. Tot plegat només fa que amagar l’egoisme dels nostres líders.
    .
    Vergonya, cavallers, vergonya.
    .

  3. Estimo el Barça més que ningú però, si m´hi posés al davant, segur que m´ho carrego tot en una setmana (potser en menys i tot). Que què vull dir?, ben senzill: amb bones intencions no n´hi ha prou, i ara, en aquests moments tan importants, menys que mai.
    Si, pel que sigui (que ho dubto molt), m´hagués de posar al front del Barça jo, que l´estimo més que ningú, el primer que faria seria procurar tenir (si cal anant on són) al meu costat la gent que, encara que potser no l´estimen tant com jo, en saben i hi entenen molt més.

  4. Si va dir que els del Si, se puede refusen la via de la independència, ja ho va dir malament: molts dels sí, se puede votaren sí/sí el 9N.

  5. Renunciar? Expulsar? : “enviar-los el missatge que si volen sumar per la independència han de renunciar a l’eix dreta-esquerra és, directament, expulsar-los, renunciar als seus vots”. Artur Mas no va parlar de renunciar a res ni expulsar a ningú. Més aviat al contrari. Va explicar molt clarament que el sobiranisme també vol millorar el benestar, lluitar per la justícia social, i que per fer-ho necessita els mitjans que un Estat independent pot posar a les mans del país i la seva gent. Davant d’això, va situar aquells que volen plantejar el 27S com una qüestió EXCLUSIVAMENT de dreta-esquerra, és a dir, de lluita per la justícia social i la recuperació de drets, serveis, llibertats (l’esquerra) versus el manteniment d’una situació d’explotació, abús i menyspreu de les situacions d’injustícia, explotació i discriminació (la dreta). I va explicar que aquest segon enfocament no diu res sobre com lluitaria per reduir injustícies i desigualtats, no diu res sobre quines eines faria servir. Aquest és el context de les paraules del president. Ni renunciar ni expulsar. Podria ser, fins i tot, que estigués passant el contrari: potser és una part de l’esquerra no independentista que vol expulsar Mas i CDC de les institucions, del poder i del paper de lideratge (compartit) que estan jugant. I, si per fer això, han d’expulsar el país del procés, doncs endavant. No? Potser sí.

  6. Totalment d’acord amb el Xavier Rull, jo l’escoltava i va a ser així.
    Seguiu els comentaris d’en Llius LLach, sóm multitud els que pensem com ell, començant pel que diu del President.
    Ës hora de fer Nació i Pais en lletres maiúscules. El President també hi ha de ser, ens hi ha d’acompanyar.
    Visca Catalunya!

  7. Molt similar a l’anàlisi d’en Barnils avui a Vilaweb, i no podia estar-hi més d’acord. L’estil d’en Mas sembla ser proposar als altres, esbombant-ho als mitjans sense prèvies negociacions, per generar-hi tensions i desconcert, com va fer amb en Junqueras. No preten seduïr ni generar simpaties, sinó imposar.

    Si procedeix de manera similar, i l’ANC i Òmnium com és de preveure es neguen a sumar-se a una de les candidatures en detriment de les altres (en Mas ja ha exclòs ERC i les CUP), bolcarà les culpes de la desunió directament a la societat civil. Quan el que sembla fer és dinamitar-la ell proposant sense negociar, pretenent un “amb mi o contra la independència” de resultats previsibles.
    Lideratges tòxics, i és una llàstima perquè com tu dius, és un referent inqüestionable però no pot pretendre que la gent s’hi aboqui cegament i renunciï a tot.

    Entre altres coses quan la seva proposta contempla elaborar 2 pressupostos abans de no sé sap ben bé què 18 mesos després, seria molt diferent si fos un plebiscit independentista de debò que, de guanyar-se, suposés proclamar la independència l’endemà mateix, l’única forma normal i viable d’assolir-la. La resta és una presa de pèl i en això ERC i CDC van de bracet.

  8. Llista única és la solució, ara i sempre, per a la construcció d’un nou país… De calaix!

    A la proposta d’en Lluís Llach, que em sembla del tot encertada, voldria afegir que els membres de la societat civil que poguessin incorre a aquesta llista, haurien de representar tots els àmbits de la societat, i no solament els triomfadors del sistema desgraciadament per tots coneguts, sinó que em refereixo a l’àmbit de l’educació lliure, la medicina natural, la cultura no de massas, l’esport com a eina de cohesió, l’economia social, la política participativa… sense representants d’un món més just no hi haurà cap món millor. I la involució a Catalunya esdevindria en una Espanya 2.0…

    Ara, el que ens toca, és apretar a les organitzacions social.

  9. Xavier, molt d’acord amb el que dius. Igualment amb l’article de l’Andreu Barnils (Les tres idees de bomber d’Artur Mas), que no és incompatible amb la proposta de Lluís Llach. Amb el que sí és incompatible és amb el divisme de l’Artur Mas i en Junqueres, més odiosos perquè és presenten sota el fals aspecte de la humilitat (“jo no soc important…”). Carai!, si ho arriben a ser… El seu entotsolament és una gravíssima irresponsabilitat en aquests moments.

    I ja n’hi ha prou de voler colar al darrer moment la llista única. No sabem si hauria atret més vots o menys, que de les dues maneres es pot veure, però aquest tema ja es va acordar amb la signatura del full de ruta entre CDC, ERC i les associacions civils. No és pot ara fer saltar pels aires a aquestes alçades, quan el que cal es que cadascú concentri totes les forces disponibles a arreplegar vots, no en tornar-se a barallar. I més encara, sabent com sap perfectament en Mas que ni ERC ni la CUP aniran en aquesta llista que, amb la preposició que es vulgui, serà la SEVA llista. Aleshores què vol?, dinamitar per dins l’ANC, Òmnium i l’AMI? És tristíssim veure que l’Aznar tenia raó i que, un cop més, els catalans ens bastem solets per combatre’ns i derrotar-nos els uns als altres.

  10. Estem tant obsessionats que el procés constituent ens farà lliures, que ens oblidem que la història es fa pas a pas. Mireu, des de les esquerres de l’Ada Colau i Podemos propugnen una procés constituent dins l’actual sistema polític espanyol, criticat ja per les CUP i no els sento dir res d’independència ni d’autodeterminació dels pobles, procés que serà possible quant fem fora les elits lliberals i neocapitalistes governants. En canvi el moviment Ara es l’hora, molt més integrador, d’entrada no fem fora a ningú, vol un procés constituent propi i específic català un cop assolida la majoria absoluta independentista al Parlament el 27 S. Es veu la diferència, aquell es un procés inconsistent i buit mentre que el nostre és a tocar de les mans, algú pensa que amb majoria absoluta al Parlament el 27 S, el procés constituent de Catalunya cap a un Estat propi és dilatarà “in aeternum”, que és el que vol Podemos, el PSOE i l’esquerra alternativa espanyola ?.

  11. La meva pregunta va dirigida al sr.Artur Mas, que es la mateixa que li vaix dir a la sra. Ada Colau..Voste anira vuste a la manifestaciò del 11 de Septembre? perque el any pasat no lo al vaix vore. Sr. President meyns demagogia i de una puta vegada pronunci la paraula Indepencia, el 27 de Septembre tots som el poble i anirem junts.

Respon a Lluis Ducet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!