Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

25 d'octubre de 2016
0 comentaris

Darrers dies de campanya electoral a la República de Moldàvia

Tal com he explicat en altres apunts d’aquest blog, la política de la República de Moldàvia s’ha mogut damunt de dos eixos en els 25 anys d’existència del país: d’una banda, el geopolític, que origina dos blocs, el que mira a la Federació de Rússia (PCRM de Voronin, PSRM de Dodon, PN de Renato Usatîi) i el que mira a la Unió Europea i a Occident (sobretot entre 2009 i 2015, PLDM, PL i PD); de l’altra, el factor unionista, que es va reactivar arran de la revolta de 2009 i es va constituir en la plataforma cívica Acció 2012, que des d’aquell any manté una activitat constant i creixent. Fa un any i mig, però, des que es va tenir coneixement del bilió de dòlars desaparegut de les entitats bancàries amb la complicitat de les estructures estatals i va aparèixer la plataforma Dignitat i Veritat, la lluita contra la corrupció i contra qui en consideren el principal responsable, Vladimir Plahotniuc, ha anat desplaçant els altres dos eixos en un context de preocupació per la deriva cap a un incipient totalitarisme. Les presidencials de diumenge podrien reflectir, per primera vegada, el que cada cop sembla més un relleu generacional, no només pel canvi de lideratges, sinó per la fornada de gent nova que ha entrat a formar part dels equips que hi ha darrere d’aquests lideratges.

Plenament conscients d’allò que s’hi juguen, tots dos blocs estan fent moviments importants en tots els terrenys i posant tota la carn a la graella, cosa que fa que la campanya doni contínuament notícies interessants. En aquest apunt n’he triat unes quantes perquè us en feu una idea.

1. El Partit Popular Europeu dóna suport explícit a Maia Sandu. Ho podeu llegir en aquest comunicat en anglès al web dels populars del 15 d’octubre i, si teniu curiositat pel romanès i voleu aprofitar una traducció diferida, també ho podeu escoltar en anglès i en romanès en aquest vídeo de Privesc.eu amb la conferència de premsa que una delegació del grup popular va fer ahir a Chişinău. El suport a Sandu, però, anava acompanyat d’una petició a Iurie Leanca perquè es retirés de la cursa i donés també suport a Sandu. La notícia és rellevant perquè el partit de Leanca es diu Partit Popular Europeu de Moldàvia i d’entrada tot fa pensar que hauria de tenir el suport del PPE, però la decisió comunicada, malgrat que el Partit Acció i Solidaritat de Maia Sandu encara no forma part dels populars europeus, demostra el nul suport que té Leanca a la UE. I, malgrat les peticions en aquest sentit, al moment de redactar aquest apunt encara no s’ha retirat de la cursa. De fet, va respondre el comunicat dient que no en tenia cap intenció, però aquesta desautorització ha afeblit encara més les poques possibilitats que tenia segons els sondejos. El suport del PPE no va tenir tan sols forma de comunicat i de conferència de premsa, sinó que també va recórrer al poder de la imatge: les fotos amb Merkel, Tusk i Juncker van arribar arreu i van fer que la Comissió Electoral Central reaccionés amb un comunicat en què deia que “atragem atenția și asupra faptului că legislația electorală națională interzice persoanelor care nu sunt cetățeni ai Republicii Moldova să desfășoare activități de agitație electorală” [també volem cridar l’atenció sobre el fet que la legislació electoral nacional prohibeix a les persones que no són ciutadanes de la República de Moldàvia que duguin a terme activitats de propaganda electoral]. Sens dubte, un text poc afortunat que ha provocat la resposta irònica de Sandu, que diu que espera que multin Merkel per haver-se fet aquella foto, però que podria ser el pretext per a una eventual sanció a Sandu o fins i tot per eliminar-la de la cursa. La Comissió Electoral Central ha estat acusada d’estar també al servei de Plahotniuc en més d’una ocasió.

2. Absents dels debats electorals.

Diversos canals de televisió estan fent debats electorals amb els candidats, aquests dies. En alguns casos, però, hi ha hagut sorpreses. La més sonada va ser ahir a TV7, on estava anunciat un debat entre Maia Sandu, Iurie Leanca i Marian Lupu, però a l’hora de la realitat ni Leanca ni Lupu no s’hi van presentar i el debat va tenir una única convidada, Maia Sandu, que inicialment va adreçar-se a l’audiència i va respondre les preguntes tant de Natalia Morari com d’Andrei Popov fins que el programa va aconseguir contactar telefònicament i fer entrar en directe un representant del PD de Marian Lupu i Vladimir Plahotniuc, concretament Sergiu Sîrbu. També a ProTV s’anunciava un debat amb els tres candidats amb més opcions que podia ser decisiu, però a l’hora de la veritat Lupu va enviar-hi precisament Sergiu Sîrbu i Dodon va ser substituït per Ion Ceban. L’únic candidat era Maia Sandu [vídeo].

3. Mitjans, imparcialitat i manipulació. Al problema dels mitjans de comunicació també m’hi he referit en apunts anteriors. A la República de Moldàvia hi ha dues institucions importants en aquest àmbit: el Centre per al Periodisme Independent (web amb versió en anglès operativa fins a l’agost de 2013 i posteriorment integrada al portal Media Azi, que també té canal de YouTube “Els mitjans, avui”) i l’Associació de la Premsa Independent (web amb versió en anglès). A principis d’octubre van presentar un informe sobre la manera com els principals mitjans de comunicació havien tractat les informacions polítiques en el període de precampanya. L’informe va analitzar 12 canals de televisió (Moldova 1, Prime TV, Canal 2, Canal 3, Publika TV, Jurnal TV, Realitatea TV, NTV Moldova, ProTV Chişinău, TV7, Accent TV i N4 TV), 12 portals de notícies (Agora.md, Deschide.md, Gagauzinfo.md, Jurnal.md, Moldova24.info, Newsmaker.md, Noi.md, Realitatea.md, Sputnik.md, Today.md, Unimedia.info i Ziarulnational.md) i 4 diaris impresos (Komsomolskaia pravda v Moldove, Panorama, Săptămîna i  Timpul). A grans trets, l’informe constata que Prime TV, Canal 2, Canal 3 i Publika TV afavoreixen Marian Lupu i perjudiquen tant Andrei Nastase com Dumitru Ciubaşenco; que Jurnal TV afavoreix Nastase i perjudica Lupu; i que el canal públid Moldova 1 i els privats Realitatea TV, Pro TV Chisinau, TV7 i N4 són els cinc que presenten un tractament més equilibrat. Crec, doncs, que boicotejar dos d’aquests cinc canals dóna prou indicis de l’estratègia electoral tant del PDM com del PSRM, que d’altra sí que fan debats entre ells a canals russòfons.

4. Maneres i maneres de fer campanya.

Al llarg de la campanya, Sandu ha denunciat que a les principals empreses estatals es crida els treballadors a reunions on se’ls diu que ja saben què han de votar i se’ls demana fins i tot que facin fotografies de la papereta amb la creu correcta per demostrar que ho han fet bé si no volen tenir problemes a la feina o que els fills no aprovin els exàmens. A l’apunt del 13 de gener d’enguany, quan Plahotniuc intentava forçar la seva designació com a primer ministre, us vaig enllaçar un videomuntatge d’Agora en què es veia un gran contrast entre les concentracions de la plataforma Dignitat i Veritat i les concentracions convocades per donar suport a Plahotniuc, de les quals ja aleshores es va dir que es feien a través d’intimidacions i amenaces. Per tant, malgrat la dificultat de poder-les demostrar, aquestes intimidacions tenen força credibilitat. La gent té por de denunciar-les públicament i desconfia de la cobertura que els pugui oferir una policia que, a mans d’aquest govern, no els genera gens de confiança. Per això crec que no és cap exageració parlar d’un totalitarisme incipient en aquell país. Alguns alcaldes, però, sí que han denunciat pressions, intimidacions i tractes de favor. I ho han fet aquest matí mateix en una conferència de premsa que Sandu ha retransmès en directe per Facebook live i que fins al moment d’escriure aquestes línies ja ha tingut 25.000 visualitzacions

5. La batalla de les xarxes socials.

Sens dubte, és un dels aspectes en què l’equip de Maia Sandu està excel·lint més. Ho demostra no només el gruix de visualitzacions del vídeo que us comentava al punt anterior, sinó també l’evolució de la pàgina de Facebook de la candidata (amb més de 60.000 seguidors), a propòsit de la qual, també aquest matí, Artur Gurău compartia al seu compte de Faceboook aquesta informació gràfica amb la qual volia demostrar que gastant ben pocs diners (en contrast amb la despesa tant de Dodon com de Lupu) es pot arribar a molta gent. A les darreres hores han preparat un Twibbon per donar suport a Sandu a través dels perfils de Twitter i Facebook i segurament aquests darrers dies de campanya encara hi haurà més iniciatives en aques sentit. En un país tan pobre i amb tanta població que viu a zones rurals on l’accés a Internet és més baix i la capacitat d’analitzar críticament la informació no és la mateixa que en entorns joves i urbans, les xarxes socials poden no ser suficients. Però el cas és que combinen aquesta excel·lència a les xarxes socials amb una presència constant al territori i als mitjans de comunicació. A més Andrei Nastase va explicar que no presentaria la renúncia fins al darrer dia de termini legal que tingués, cosa que està permetent que la candidatura comuna tingui dues veus als debats i dos equips (més, si hi afegim el suport expressat per altres formacions) trepitjant el territori.

Infogràfic publicat per Artur Gurău en què es veu l'evolució a Facebook dels dos candidats amb més opcions de passar a la segona volta.
Infogràfic publicat per Artur Gurău en què es veu l’evolució a Facebook dels dos candidats amb més opcions de passar a la segona volta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!