En qualsevol cas, les coses pinten bé. Aquells que diuen que ser català és “treballar dur” (un castellanisme que caldria substituir per “treballar de valent” i que deixa ben clar de qui no hauríem d’acceptar lliçons de catalanisme) o que es presenten com a garantia de “progres” (que no de progrés) en molts casos, tenen molts números per quedar fora de joc. L’eufòria amb què Artur Mas i CiU entren en campanya fa que part de l’electorat socialista que encara dubtava acabi d’abandonar el partit per pujar al nou carro guanyador. Per tant, tenim assegurat el govern dels qui com a mínim no descarten, algun dia, un referèndum d’independència.
La qüestió és passar del “no descartar algun dia” al “fer efectiiu ben aviat” i és per això que fem el #votaindependencia, perquè la gent voti Esquerra, Reagrupament o Solidaritat i perquè siguin aquests tres partits independentistes els qui frenin la majoria absoluta que podria tenir Artur Mas i els qui forcin el canvi del full de ruta.
A partir del 29-N començarà la batallà pel control del timó. CiU proposa esperar el 2012 per plantejar el concert, però no aguantarà la pressió de l’independentisme. CiU parla d’aixecar el país i de fer una Catalunya millor, però abans del 2012 haurà hagut de fer front al pagament dels bons d’en Castells (que fins i tot Jordi Pujol ha comprat!) i a unes quantes envestides del govern espanyol, que continuarà tenint la sobirania. Quan l’eufòria comenci a passar, n’hi haurà que els estarem esperant per resoldre d’una vegada el veritable problema d’aquest país, per fer l’ùnica cosa que ens permetrà aixecar-lo, sortir de la crisi: la sobirania política que et dóna ser estat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ah! o sigui, que els estareu esperant per tornar a fer un altre tripartit?.
No, és que sempre que heu tingut la més minima capacitat de decantar la balança ja hem vist prou be cap a on l’heu decantat, així que, per prudència, som moltissims , una inmensa majoria, segons les enquestes, que no permetrem que tingueu aquesta capacitat de decidir, com a minim fins que feu propossit d’esmena i reconegueu que us heu equivocat, i tot i així, no prometem res.
Sóc votant de CiU. Sospito, però, que el vot de SI o RCAT serà més important del que apunten les enquestes. El meu pronòstic és que hi haurà alguna sorpresa el dia de les eleccions. És per això que els socialistes i els del PP parlen tant d’independència? Fins ara no han fet més que campanya reactiva.
Si de mi depengués, aconsseguiriem la independència avui mateix. Però, jo que parlo amb molta gent i molt diversa tinc la sensació que la tripartitis està molt extensa i ha cuallat.
Evidenment no es tracte, tampoc, de defensar la tasca del tripartit ja que aquesta no és la qüestió. La qüestió és fer entendre la gent que el problema és Espanya i no pas el tripartit ara, ni CiU abans. I encara hi ha molta gent -massa- que no entra en això. Tot i que hem avançat molt – és evident- haig de confessar que – i em sap greu dir-ho- que no veig la independència com quelcom inminent.
La sentència del TC i el 10 de Juliol va significar l’inici de la darrera etapa que ens ha de portar a la independència. El que no sabem és quan durarà aquesta darrera etapa: mesos ? anys ? I si és així, quants ?.
Nosaltres farem el que poguem perque tot plegat vagi el més ràpid possible però, hores d’ara, sembla evident que encara caldrà cremar alguna etapa més.
I ja pensant en les eleccions espanyoles del 2012 potser ens haurem de plantejar votar el PP. I és que un PP amb majoria absoluta a Madrid potser sí que serà l’estocada final que ens portarà a la independència.
Tant de bo.