Balanç de gener de 2011 o la quantificació de la inèrcia
En tot el mes, ni un sol apunt. I tanmateix, els comptadors de la casa diuen que 23.982 són el total d’impactes a la vista general o a les diverses entrades. En cinc anys de bloc no havia deixat d’escriure tot un mes i per tant no sabia quina era la inèrcia que aquest bloc podia generar. Una curiositat més. Llegint la resta de l’article, com sempre, les estadístiques completes. I demà passat, un altre apunt. De comiat.
Em soprén molt la teva decisió de plegar. Sempre has estat molt posat i molt entusiata. Semblaves destinat a descriure el dia en que aconsseguim la indepndència. ¿Per què plegues ? ¿Per motius personals ( i si fos així no gosaria fer cap comentari o pregunta més ) ? ¿ perquè has canviat d’opinió i t’has adonat que això de la independència va per llarg i t’has desanimat ? ¿o potser per alguna altre raó ? Sigui com sigui jo t’animo a continuar doncs has fet bona feina, fins i tot has escrit algunes coses brillants malgrat no hem estat sempre d’acord. I si finalment decideixes deixar-ho, et desitjaré sort i encert en la vida. Només faltaria.
P.D La independència, no ho dubtis, arrivarà. Encara que això no és una cursa de velocitat sinó de fons, una marathó. Segurament, en tres o quatre legilatures.
Per a molts Convergents i per a molts catalans la paraula de Pujol és “paraula de Déu”
Quan, Convergència i els molts independentistes que s’hi apleguen, emprendrà el camí de la Independència de Catalunya?
ERC i Reagrupament emprenen el camí vers el segon** camp base de l’Everest “Independència”.
*El primer camp base és el Parlament de Catalunya, SI el 28N va assolir instal·lars’hi.
** El segon camp base de la nostra Independència, ara mateix, són els municipis -eleccions municipals-.
La Cup, també hi va!
SI, també n’ha prés la determinació …
Tres columnes ja hi caminen! Què espera Convergència?
Salvador Molins (BIC, Catalunya Acció)
Em soprén molt la teva decisió de plegar. Sempre has estat molt posat i molt entusiata. Semblaves destinat a descriure el dia en que aconsseguim la indepndència.
¿Per què plegues ? ¿Per motius personals ( i si fos així no gosaria fer cap comentari o pregunta més ) ? ¿ perquè has canviat d’opinió i t’has adonat que això de la independència va per llarg i t’has desanimat ? ¿o potser per alguna altre raó ?
Sigui com sigui jo t’animo a continuar doncs has fet bona feina, fins i tot has escrit algunes coses brillants malgrat no hem estat sempre d’acord.
I si finalment decideixes deixar-ho, et desitjaré sort i encert en la vida. Només faltaria.
P.D La independència, no ho dubtis, arrivarà. Encara que això no és una cursa de velocitat sinó de fons, una marathó. Segurament, en tres o quatre legilatures.
Si plegues, et trobarem a faltar (milers com jo –que esperem la independència amb candeletes–, i sobretot, “la causa”)
Bona sort i gràcies pels apunts amb què ens has fet vibrar.