Recordar Guillem Agulló avui és
recordar que encara som en un estat capaç de portar Èric
Bertran a l’Audiència espanyola i en canvi mostrar-se tolerant
amb agressions feixistes que no s’haurien d’haver produït mai.
Només per això ja mereix la deslegitimació.
Recordar Guillem Agulló des d’un
bloc és actuar com a ressonador al costat de molts altres
blocs; desenes, centenars potser. En aquests darrers quinze anys les
coses han canviat molt i més que han de canviar encara des del
punt de vista de l’espai comunicatiu català. Fa cinc anys, si
els diaris i revistes de més tirada no en deien res, la
sensació amarga de l’oblit i la impotència eren força
inevitables. Avui tenim moltes més opcions per marcar l’agenda
mediàtica si fem servir els blocs per a les accions
coordinades.
Vilaweb, un cop més, com
a diari nacional de referència que és, n’informa.
Altres mitjans encara pensen que no n’han de dir res, que fa lleig,
que és políticament incorrecte o cosa de radicals o no
sé què més. Prefereixen perbocar anodines
declaracions del ninot polític de torn o informar que els
espanyols tornen a tenir president del govern, el mateix govern de
sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt greu el respecte que es va mantenint a determinades impunitats. Tants d’anys, i es recorda en Guillem Agulló a preu de molts esforços. Crec que el problema no és del record, que els esforços no calen pel record, sinó per a contrarestar mentides i tanta mala feina que es fa contra la denúncia del crim i contra les necessàries recordances (i crec que podríem començar a destacar responsabilitats) (i estic convençuda que aquesta feina no ens duu al que anomenem “teories de la conspiració” encara que aquesta idea hi balli).
Al País Valencià fa tres dècades que els grups espanyolistes blavers actuen amb total impunitat. No es va detenir a cap responsable de la col·locació de bombes contra les cases dels intel·lectuals Joan Fuster i Sanchis Guarner a finals dels 70 i començaments dels 80 com tampoc s’ha enxampat als autors dels recents atacs amb bombes de baixa potència contra les seus d’Esquerra i el Bloc.
En el cas d’en Guillem, el seu assassí (Pedro Cuevas, conegut nazi espanyol) va passar només 4 anys a la presó. Si fos abertzale, s’hi hauria passat unes quantes dècades. Però era espanyolista i la seva víctima un “pèrfid catalanista”.
Un parell d’enllaços sobre la violència política al País Valencià. El primer és un vídeo que he pujat al Youtube fa uns mesos i el segon un text d’antiblavers.info:
http://www.youtube.com/watch?v=4Mmji5Sh_BE
http://www.antiblavers.info/pmwiki/pmwiki.php/Main/Viol%C3%A8nciaBlavera