Un altre conseller nacional de CDC que surt de l’armari: Joan Fonollosa

Cada petit moviment de CiU cap a la
independència és acollit per part d’aquest humil
blocaire amb grans esperances i alegria. Els primers a trencar el gel
van ser Lluís
Rovira
i Víctor
Terradellas
. Ara ha estat el conseller nacional Joan Fonollosa,
qui avui publica un article
a l’Avui. I l’article coincideix amb l’aniversari d’aquella
trobada d’empresaris catalans a l’IESE, una trobada que sembla
destinada a ser més simbòlica que res més. No
tenen gaire pressa. Diuen que esperaran més de mig any a veure
si Zapatero piula. Això, passat un any. Tal com us dic, sembla
que no tinguin pressa. I la veritat és que no s’entén
perquè els empresaris catalans han de patir el problema de la
falta d’estat com els primers.

La notícia de Fonollosa ha
arribat en plena Setmana Santa i amb mig país aparentment
desconnectat del món virtual, però el ressò no
ha estat pas poc: Racó Català ha obert fòrum,
E-notícies
s’hi ha abocat però amb menys interès que per altres
temes, i un servidor ho ha enviat a La
Tafanera
, a veure si resulta d’interès. Si hi ha més
militants i consellers nacionals de CDC que aposten clarament per la
independència, ara és l’hora d’expressar-ho i
d’assegurar-se que en el proper congrés del partit hi hagi el
tomb històric que necessitem.

Entre els blocs de la XBS, El Mont
hi dedica un apunt,
en Jordi Garcia de Gafas
de pasta
també, i l’Albert
Bardolet
no es refereix a Fonollosa però sí al
congrés del juliol vinent. Precisament Bardolet es refereix a
l’apunt a un tema que CDC haurà de posar sobre la taula si vol
obrir el debat. És allò que de la independència
se n’ha de parlar poc i treballar-hi molt. Podia semblar un lema útil
per als anys en què el nacionalisme de CiU va tenir majoria
absoluta, però ara, al punt en què ens trobem, ara ja
cal parlar-ne obertament i defensar-la com l’única sortida
d’aquest país si vol continuar combinant la qualitat de vida
amb un identitat diferenciada dins del context mundial. Estic d’acord
amb Bardolet en essència tot i que pateixo una mica en llegir
frases com aquesta: “Crec que haurem fracassat com a generació
si en els propers 30 anys no hem portat Catalunya cap a unes quotes
de sobirania equiparables a un país lliure i sobirà.

30 anys? “quotes de sobirania”? Estem parlant del mateix, uns i
altres? Independència vol dir que tot allò que no es
decideixi a Europa ho decidim nosaltres. Tot. Sense intermediacions
ni tuteles. I jo no penso esperar-me a tenir 65 anys. Ni parlar-ne!!!!!!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *