El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

2 d'octubre de 2006
0 comentaris

Ha tornat a passar, a Palma, amb els seus fills de la mà

Li tallen els somnis

Li tallen les ales

Li tallen la llengua

Li tallen les cames

La maten

Fa fred i por

Res és nostre només el que resta a la memòria del cos. Costa pensar que hom pugui tallar un coll que ha estimat, segellar uns llavis que ha besat, perquè ha oblidat la memòria de l’amor, perquè es creu propietari de la seva dona com un traficant d’esclaus, i tot plegat ho pugui fer a ple sol, amb els ulls dels fills ben oberts, orfes per sempre de llum i coherència. Cap on miraran ara? A quin pit cercaran consol? Fa fred i por

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!