Gàlim

Amb el cas de Chantal Sebire s’ha obert a França un debat sobre l’eutanàsia, sobre el dret a una mort digna. Com sol passar, aquests debats apareixen als papers publicats quan el cas pren un nivell mediàtic. Chantal Sebire va fer públic el seu desig de morir, o més aviat el seu desig de deixar de viure en les seues condicions, i això ha destapat un problema que cada cert temps reapareix, però que mai no ha deixat d’existir. A França mateix, el president de l’associació pel dret a morir amb dignitat afirma que cada any es donen entre deu i quinze mil casos d’eutanàsia il·legal.

Al nostre país es va reviscolar la discussió sobre el dret a decidir la
pròpia mort quan el gener de l’any passat moria a sa casa s’Alacant
Madeleine Z.B. Patia esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia
dolorosa que paralitza el cos, i va decidir que allò no era vida per a
ella, que havia dut una vida intensa i a voltes tumultuosa. Havia venut
per les cases poemes de Brassens i diuen que és la Madeleine de la
cançó de Brel.
Les consideracions morals del cristianisme encara pesen (crec que massa) sobre la legislació.