ERC: que sigui la darrera vegada

Crec que el debat sobre el comportament
electoral de cara al proper 9 de març ha assolit fites que mai
abans cap consulta havia obtingut. L’intercanvi d’idees és
hores d’ara tan intens com probablement la desorientació
d’alguns i la indiferència d’uns altres. Per desgràcia,
no sembla que sigui possible cap posició unitària que
afavoreixi el moviment independentista. Evidentment, si ERC mateixa
hagués donat suport a un vot nul o si hagués decidit no
presentar-se, el cop d’efecte hauria estat considerable. Ridao,
tanmateix, no tirarà per aquest camí. Potser encara és
aviat. En tot cas, m’agradaria que fos la darrera vegada que Esquerra
es presenta a unes eleccions al Congrés.

 

Francament, vist com estan les coses i
tenint en compte els reptes dels propers anys, si l’any 2012 o quan
tornin a tocar eleccions a Espanya ERC encara troba útil i
necessari aspirar a ocupar escons en un parlament on no pot fer res,
estaré molt decebut. Entenc, doncs, que no hagin fet ara el
pas, però crec que seria perfectament assumible que
anunciessin ara que no concorreran a més eleccions espanyoles.
Posat que al 2012 encara no tinguéssim estat propi, no
presentar-se seria un gest de sobirania.

Malgrat el que ha publicat Joan Puig al
seu bloc,
la realitat és que el vot en blanc, en boca o en mans
d’independentistes declarats (al marge de rebequeries maragallianes),
és un indici de desobediència que cal prendre’s
seriosament. Hi ha un sector important del país que vol un
tipus de gest que Esquerra no els ofereix per a aquestes eleccions.
És clar que hi ha arguments vàlids, racionals i de
caire polític per votar ERC, però ens trobem en un punt
en què moltes persones comencen a dubtar que seguir les regles
del joc de la pseudodemocràcia espanyola pugui aportar res al
procés. I si ara les coses estan així d’avançades,
tot fa pensar que d’aquí a quatre anys encara ho estaran més.
Per això crec que aquesta és la darrera ocasió
que ERC es presenta al Congrés, o m’agradaria que fos així.
Ara, les eleccions són d’aquí a un mes. El debat sobre
el vot en blanc ha desbancat les opcions de l’abstenció i del
vot nul. Encara poden passar moltes coses. Potser sí que el
vot en blanc pot fer mal. Si més no, comença a haver-li
la percepció que és possible estructurar el
comportament electoarl en aquest sentit, mentre que és difícil
fer-ho en favor de l’abstenció o del vot nul. Com que la
campanya en si no ens interessa gaire, com que gairebé ens
bull la sang cada cop que sentim una nova promesa electoral o una
nova provocació per atreure determinat votant o una nova crida
a fugir del llop del PP, és possible que durant el mes que
queda encara veiem alguna sorpresa.

Afegeix un comentari