Telefone a unes oficines per parlar amb B. Llull. Despengen l’auricular, diuen "Dígame", i jo demane amablement: "Bon dia, podria posar-me amb Ramon Llull?"
Ha sigut qüestió de mil·lèsimes de segon. Encara no estava per la ela majúscula de Llull quan he vist que el subconscient havia corregut més que l’enteniment.
Per sort, Ramon Llull no s’ha posat.