Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

22 de gener de 2008
12 comentaris

Ni ens respecten, ni ens respectaran ni ens volen respectar

Una de les frases que més es va
aplaudir en la conferència d’Ibarretxe de dijous passat va ser
que la primera vegada que t’enganyen és culpa de l’altre, però
a la segona ja és culpa teva. La cosa té diverses
interpretacions, però la que jo faig ara mateix té a
veure amb el lema de precampanya de Duran, que assegura que ell
aconseguirà que es respecti Catalunya. Avui alguns diaris, com
El
Punt
, avancen alguns detalls del llibre del grup d’ERC al
Congrés que sortirà a la venda el proper dia 30.
Algunes de les anècdotes que es comenten diuen molt de la
naturalesa del nacionalisme espanyol. No ens respecten. No tenen
intenció ni necessitat de fer-ho i no ho faran.

Per això les eleccions del 9 de
març són tan difícils per a CiU i per a ERC. La
gran dificultat és tenir un discurs que motivi, evitar el
desencís a les pròpies files. Quan un llegeix com les
gasten Zapateros, Rubalcabas i Chacons (i no és que vingui de
nou), pensa que Duran no se’n sortirà. Si tot el seu arsenal
de negociació són una desena de diputats, val més
que plegui o que canviï de plantejament. I el problema d’ERC és
que el seu electorat independentista cada vegada se sent menys
motivat per votar en les eleccions del país del qual vol
marxar.

A propòsit de les eleccions, el
diputat d’ERC Joan
Puig
adverteix que el perill no és tant que els votants
d’ERC votin altres formacions com que es quedin a casa. El blocaire
Jordi Carbonell
explica una trobada amb una persona de CiU i com la idea de la
sociovergència se li comença a fer creïble. Un nou
apunt
de Juli Cuéllar
reflexiona sobre el comportament electoral
de l’independentisme el 9 de març: “Després
del rècord
d’abstenció de les municipals de 2007
, podem considerar
que per molt alta que sigui l’abstenció resulta que és
políticament irrellevant i, a més a més, no
permet fer cap lectura política del seu significat. Fer
campanya per l’abstenció és un plantejament
antipolític que només tindria sentit com a impugnació
a la insuficiència democràtica d’un plebiscit o un
referèndum
.”
Li aplaudeixo el raonament i manifesto un cop més que, abans
que l’abstenció, millor el vot en blanc.

La
proposta del “No t’abstinguis. Planta’t” posava sobre la taula un
vot nul, però si el vot en blanc ha de tenir més
consens, s’ha de poder redirigir en benefici d’una expressió
unitària. I això, tenint sempre present que no es
tracta de prendre vots a cap partit, sinó d’arrencar-los de
l’abstenció. Cuéllar enllaça a una enquesta
que permet saber quina de les tres opcions rebria més
suport (abstenció, vot en blanc i vot nul) i amb una mostra de
34 que us convido a fer augmentar, de moment el vot nul té ben
poc suport. La qüestió és si sacrificar l’opció
del vot nul en favor del vot en blanc afavoriria la integració
dels abstencionistes en aquesta opció. L’enquesta és un
bon instrument. En tot cas, Cuéllar és de la CUP i la
seva posició no és compartida amb Jordi
Salvia
, també cupaire, de qui deia fa poc en un apunt
que defensava l’abstenció.

  1. Òndia Xavier, és que ja fas una mica de llàstima i ets d’un sectarisme que fa fredar: "el problema d’ERC és
    que el seu electorat independentista cada vegada se sent menys
    motivat per votar en les eleccions del país del qual vol
    marxar"
    . BUF, BUF, BUF!

    El problema d’ERC no és aquest. Jo tota la vida he votat ERC i em moriria per votar una força independentista ferma, amb un líder coherent al capdavant, estil Alfons López Tena o Joan Carretero.

    Votar la crossa del PSOE no ens fa cap gràcia. Ho entens ara, xiquet? Bona nit i tapa’t.

  2. Crec que tots plegats sou d’un il·lús que fa feredat. No anar a votar no serveix de res, un es pot sentir bé anímicament, ho reconec, però a l’hora de la veritat tant el vot en blanc, com el nul, com quedar-se a casa són una opció erma, legítima, però inútil.
    Xavier, sóc independentista i militant d’ERC, no he votat mai CiU i no ho penso fer per principi, perquè són uns venuts i ja han governat massa i prou, però ara mateix la deriva que porta el “meu” partit és penosa. Dir que els votants d’ERC no voten perquè Espanya els és aliena, crec que és no voler veure la realitat, molts no ho fan senzillament perquè estan decebuts de com van les coses, com jo mateix que malgrat no he perdut l’esperança dubto, per primera vegada, si votar ERC és el millor que puc fer pel país.
    I la qüestió és i llavors què? Doncs, la veritat sabent que no anar a votar és donar ales a l’enemic, potser no tindré altre remei, i creu-me Xavier que no ho faré per gust.

  3. Diferent però igual. Durant la Segona República espanyola la ràbia per les mentides dels polítics i els fraus del sistema ja van portar sovint a l’abstenció de molt gruix de la població afiliada o simpatitzant de la CNT, un sindicat amb tots els seus errors, tan iguals segurament als nostres perquè som el mateix poble, però totalment lliurat a la defensa dels treballadors i amb una tasca cívica que avui és inimaginable mirant tant els sindicats d’àmbit català del moment com la nostra desorganitzada penya de partidaris de la plena llibertat del nostre poble, i cecs i orbs ni de lluny somniem i menys encara bastim. Sempre que la CNT feia campanya per l’abstenció guanyava la dreta feixista i autoritària equiparable al PP d’avui, salvant algunes distàncies. Sempre que la CNT deixava de fer campanya per l’abstenció guanyaven les esquerres que al menys en aquell temps permetien que els represaliats i presos tornessin a casa, cosa molt diferent d’avui quan les esquerres són iguals a les dretes alhora de perseguir partits i organitzacions independentistes, i permetre  la repressió utilitzant fraudulentament el sistema judicial contra gent de la talla cívica del Sr.  Atutxa. La CNT era desequilibrant no solament perquè no traslladava a les Corts republicanes la veu dels seus i no entrava en el joc democràtic representatiu, sinó perquè a més a més lluitava al carrer quan tocava i també en els centres productius, que és on realment obtenia poder. L’independentisme català, desorganitzat, des-estructurat i de fet renaixent no pot utilitzar per sistema les estratègies i les tàctiques de la CNT, entre altres coses perquè les manifestacions d’una vegada a l’any que estan molt bé, són allò que els periodistes i polítics en diuen una "festa de la democràcia", i tots quedem molt contents i a l’endemà res de res, ni a la feina ni enlloc.
    Jo proposo per lema: "Votis o no votis organitzat al casal del teu poble". Els casals independentistes que pel meu gust s’haurien de dir "Casa de la Confederació catalana", haurien de ser tant unes cases de convalescència de l’ànima col·lectiva que s’està enfortint després de tres segles d’esclavitud, com uns centres de formació cívica, de formació històrica, de presa de consciència del que vol dir ser demòcrata, del que ens estem jugant com a nació, de quines són les armes de divisió dels nostres enemics, de la reprovable talla moral dels unionistes, de com s’utilitzen els mecanismes de defensa de les llibertats europees, etc. D’aquesta tasca n’ha de sortir una nova gent que ha de canviar de dalt a baix tot el muntatge sàviament armat pels franquistes i falangistes més llestos que s’han apoderat d’un estat hostil i depredador. Les discusions bizantines sobre l’abstenció o el vot en blanc, no incideixen sobre el potencial del descontent, no faran honrats els lladres seculars, no faran fora els usurpadors del poder democràric ni faran dir veritats als mentiders negociants dels enganys i de les mentides.

  4. El desencís és absolut, tot apunta a que PSOE i PP augmentaran el seu suport electoral també a Catalunya. La gent que votem sempre en clau catalana estem decebuts, tristos i fins i tot un punt angoixats.
    La sociovergència tard o d’hora arribarà i serà un pas més cap a la involució nacional que va començar, encara que dolgui, amb el primer tripartit.

  5. Xavier, abans que l’abstenció, millor el vot en blanc, i abans que el vot en blanc, millor Escons Insubmissos, no? (Si es presenten, és clar.) Crec que la millor manera de visualitzar la protesta d’aquells que creuen en la democràcia però no en la forma com s’està implementant, o no en la pseudo-democràcia espanyola, és que guanyin escons i els deixin buits. Jo no deixaria de recordar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!