Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

13 de desembre de 2007
8 comentaris

Els escenaris mediàtics de la batalla de crostes

En deu dies es pot muntar una batalla. Ben planificat, i amb bona part dels ressorts del poder i els recursos mediàtics a la seva disposició, el PSC ha plantat cara tot just després d’una manifestació que l’ha deixat en evidència. Les declaracions de Joan Ferran podien haver quedat aïllades, però deu dies després és un fet que ens trobem davant d’una ofensiva de primera. Amb quin objectiu? Encara no n’estic segur. Amb quin resultat? La desestabilització del Govern de Catalunya. El PSC-PSOE provoca, i provoca i no para de provocar. L’estratègia sembla ser fer i dir coses que saben perfectament que ERC no pot assumir. I les crítiques que està rebent ERC per part de l’independentisme en termes d’apoltronament, de connivència amb el nacionalisme espanyol del PSC, etc., tenen una altra lectura. És cert que ERC no reacciona amb la ruptura immediata de l’acord de govern que alguns voldrien, però cada cop és més escandalosa la manera com el PSC ho torna a provar. En el moment que surti un membre del Govern aixecant la veu se li llançaran al damunt amb l’excusa que ERC necessita “marcar paquet” independentista. En aquest sentit, la serenitat i la paciència que està demostrant ERC davant dels embats del PSC és digna d’elogi. Però el problema és que el PSC ja ha fet l’aposta i anirà fins al final. No pararà fins que faci entrar ERC en l’espiral de tensions.

Dia 4: Joan Ferran és entrevistat per El Periódico (apunt) i diu allò de la crosta tres dies després que TV3 hagi cobert d’una manera més que deficient una manifestació històrica. Dia 5: El Periódico persisteix en la línia oberta per Ferran en les seves informacions. Dia 6: altres blocaires i socialistes en general com Albert Aixalà o Carme Figueras s’apunten al debat i atien el foc. La batalla ha començat i cal arreplegar actius. La setmana comença amb el tancament del repetidor de la Carrasqueta. Silenci de Clos. Inacció de Montilla. Això ja és un front obert i van arribant els posicionaments. Tothom a tibar la corda. Solbes torna a negar-se a publicar les balances fiscals. Iceta es queixa perquè Benach no ha protegit la llibertat d’expressió de Ferran i torna a dir que el dret de decidir és una “apel·lació buida”. Com que ERC no respon a les provocacions, com que la primera fase de l’estratègia falla, es passa a la segona: la infiltració de la rumorologia a través de confidencials. Cal preparar l’opinió pública per al post-trencament: cal anar dirigint el pensament de la ciutadania cap a la idea que és ERC qui tiba massa la corda (mentre l’independentisme crític li retreu que no reacciona!!) i que ho fa perquè necessita “marcar paquet” davant d’uns mals resultats electorals que les enquestes ja els avancen.

La batalla, doncs, és oberta i només és qüestió de dies que l’espiral de tensió esclati. De dies o d’hores, ja no ho sé. De moment, tot i que Benach ha aguantat un altre cop l’envestida, El Debat destaca una primera resposta d’alguns dirigents d’ERC: la creació d’un web en què es rebutgen els intents de pressionar els mitjans. El PSC és a l’ull de l’huracà com mai. El llibre que vaig publicar a l’agost, Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC, és més actualitat que mai. I dimarts vinent dia 18 a les vuit del vespre es presenta a la biblioteca d’Arenys de Mar. Us convido a venir i a parlar-ne. I també us convido a llegir un altre bon article d’Enric Marín a El Punt.

Per cert: la Björk també forma part de la crosta? S’atreviran a tocar-li el crostó?

  1. El que ha de fer la direcció d’ERC és reaccionar. És evident que el PSC ha decidit marcar paquet perquè dóna per fet que Carod i Puigcercós l’últim que faran serà abandonar el tripartit. Així que unionisme a manta i discurs vidalquadrista sense manies. I si ERC s’enfada, que s’enfadi. És el seu problema. Com que tampoc trencarà…, pensen. Què fer amb aquest panorama? Doncs reaccionar, i adonar-se que l’escenari ha canviat. El PSC està buscant el millor moment per a ell per a convocar eleccions. I no descarteu la possibilitat que les faci coincidir amb les generals, quan sap que tots els seus van a votar. No es millor en aquesta situació, prendre nosaltres la iniciativa?

  2. Ja vaig escriure un article Es l’hora de la veritat per ERC, a on ja deia que passaria això que tu dius que està passant, però també vaig dir en l’article El Síndrome de Perpinyà que el PSC-PSOE tiraran la corda per veure fins quin punt estan en Carod i Puigcercós en aguantar-la. Jo vaig dir el 4 de febrer del 2007 el següent:

    "En el cas d’ERC, la tàctica que ha seguit el PSOE-PSC ha estat la de provocar i accentuar el síndrome de Perpinyà. De la mateixa manera que el segrestador en el síndrome d’Estocolm per aconseguir que el segrestat cooperi utilitza la por ,la fam i l’aïllament com arma junt amb l’argument de que els altres (família, policia..etc)  son els darrers culpables de que la situació continuï igual; En el síndrome de Perpinyà , el PSOE-PSC sap que com més incompliments dels pactes faci i intransigent sigui, junt amb l’argument que la culpa darrera de tot això hi ha la dreta (CiU i/o PP), més fàcilment provocaran la cooperació d’ERC. Aquest cooperació provoca  a vegades estupor dins del catalanisme que es tradueix en una manca de reacció a temps i una divisió que els nacionalistes espanyols en treuen profit.

    Com més gros es d’incompliment per part del PSOE-PSC envers el que varen pactat amb ERC, més provoca dins d’aquest dirigents un autoengany que fa empassant-se els arguments típics de que la culpa es de tot es d’en Mas en pactar l’Estatut a la baixa o si escau per parar l’ascens nacionalisme espanyol del PP."

    Ara farà falta veure com serà de gros l’estomac d’aquest dirigents per empassar-se els gripaus que cada dia aniran sent més grossos.

    Tot per una estratègia equivocada que no han estat capaços de rectificar a temps!

    Felicitats per l’article

  3. Estic d’acord amb tu. L’estratègia del PSC-PSOE es situa actualment, i pense que cada vegada més, en tensionar la corda dins del govern. Si abans va ser Perpinyà, ara ja estan fent el brou per fer saltar el govern pels aires. El PSOE té clar que no vol arribar a les eleccions generals amb ERC al govern i farà mans i mànegues per desfer-se’n. La ruta està marcada. Temps al temps. Esperem que Esquerra no pague els plats trencats d’aquest "festival" espanyolero al que ens acostem.

  4. Jo penso que és Esquerra qui està a l’ull de l’huracà, no oblidem qui és la mare d’aquest  "esguerro" de govern que tenim.  El PSC nómés ha acceptat la invitació i un cop a dins farà i desfarà tant com podrà. El PSC és com la banca,  no perd mai, al seu costat els innocents, els qui volen tocar cuixa abans d’hora i els que es creuen molt llestos acabem ben retratats.

  5. Corren rumors que diuen que el president Montilla podria dissoldre el Parlament i convocar eleccions fent-les coincidir  amb les generals. Evidentment no hi a res de cert, però si que tinc bastant clar que deu ser un dels possibles escenaris que deuen pensar els estrategs  del PSOE si les enquestes no els funcionen. Pensa que el que fa més por als socialistes catalans és una baixa participació electoral a Catalunya que podria deixar en bona posició al PP sense gaire diferència d’escons respecte el PSOE, a part d’arreplegar els 2 escons de Girona i Lleida d’ERC que segurament aniran a parar al PP si hi ha una baixa participació.

    Un altre escenari  possible seria que poc abans de les eleccions el PSC torni a expulsar els conseller d’ERC, pensa que seria una jugada molt bona pel PSOE, guany de vots a Espanya i una participació electoral alta a Catalunya, encara que sigui amb nacionalistes. Que els nacionalistes, sobiranistes, catalanistes es quedin a casa o votin en blanc pot ser molt perjudicial pel PSOE ja que sempre afavorirà el PP. A més amb ERC fora del govern ja seria molt més senzill pactar a Madrid amb CiU.

    Ja dic, tot això dependrà de les enquestes, però sigui el que sigui em sembla que passades les eleccions generals tindrem canvis a Catalunya. (A no ser que guanyi el PP amb majoria absoluta).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!