Al País Valencià s’ha acabat la crosta nacionalista

En Joan Ferran pot respirar tranquil. La crosta nacionalista de TVC, que tant l’amoïna, ja no podrà inculcar nacionalisme català al País Valencià. Finalment, amb el tancament del repetidor, ja no sentiran aquell borinot nacionalista que no els deixava viure. Finalment el País Valencià viu en la normalitat ferranenca. No sé què en deu pensar Ferran i la resta del PSC. Potser en diran alguna cosa, però el que diguin pertany a l’ordre de les paraules, i el fet és que el repetidor ja s’ha tancat. I això ha passat a l’Estat espanyol, on es veu que una comunitat autònoma (per dir-ho en els termes socialistes) pot privar els seus ciutadans, en ple segle XXI, de veure la televisió catalana. Inèdit. Insòlit. Insultant.

Comença el compte enrere fins a les eleccions estatals i tot suma. Avui Vilaweb sotmet a votació la proposta d’Heribert Barrera de votar en blanc. A diferència de les dues propostes anteriors, no hi ha consens. Fins i tot són més els contraris que no pas els favorables. La proposta de votar en blanc no té, doncs, gaire bona acollida. És clar que tampoc podíem esperar-ne un consens del 90%. Cal tenir en compte que el perfil de persones que participen en aquestes enquestes és força polititzat. I això vol dir, en molts casos, persones que militen a partits. Lògicament, tant el vot en blanc com el vot nul són posicions que no poden defensar i no ho faran a no ser que una gran pressió acabi fent que el partit s’hi manifesti a favor. Això ho pot dir Heribert Barrera perquè és qui és, però si ho diuen altres militants o dirigents, segur que el periodisme groc en fa notícia i els adversaris polítics ho aprofiten.

En el debat sobre el tipus de vot que més convé al país el proper 9 de març, doncs, no podem comptar amb els partits. Si cal organitzar una campanya pel vot en blanc o pel vot nul, caldrà fer-ho al marge dels partits i, en qualsevol cas, quan tingui prou suport, intentar que s’hi afegeixin. Talment com ha passat amb la Plataforma pel Dret de Decidir. Són aquesta mena de plataformes i entitats com Òmnium o altres, és a dir, la societat civil, els qui poden donar un cert sentit a les eleccions del 9 de març. Tal com anem, i si no hi ha res de nou, d’aquí a tres mesos hi haurà una abstenció rècord i, un cop passades les eleccions, res de nou. Perquè guanyi qui guanyi, la nació hi perdrà. Si juguem amb les seves regles, no hi ha res a fer. Només podem aspirar a una mica més de peix al cove. Fins ara potser en teníem prou. Ara ja toca plantar-se i jugar amb regles pròpies.

Afegeix un comentari