El Periódico busca una crisi de govern?

Al principi d’aquesta segona legislatura amb ERC, PSC i ICV al govern semblava que El Periódico estava disposat a crear un ambient mediàtic una mica propici a l’acció de govern. La idea devia ser que tenien ERC controlada i que el socialisme podia estar tranquil i dedicar-se a governar. Però tot ha estat arribar la manifestació de la PDD i aparèixer les declaracions incendiàries del hooligan Joan Ferran. I la cosa no acaba aquí. Ja deia en un article anterior que volia pensar que Ferran hauria fet les mateixes declaracions en un altre mitjà, però avui llegim al diari un article del mateix periodista que li va fer l’entrevista, Lluís Mauri, amb un titular de mal averany: “Montilla recolza la demanda de pluralitat als mitjans públics”. O sigui que Ferran no és desautoritzat i fulminantment apartat de la política sinó que Montilla s’hi abonaria. Això, és clar, segons Mauri.

El primer paràgraf de l’article diu textualment: “El president de la Generalitat recolza les demandes de pluralitat a Catalunya Ràdio i TV-3. José Montilla, al seu torn primer secretari del PSC, va celebrar les declaracions del diputat socialista Joan Ferran a EL PERIÓDICO, publicades ahir, en què el parlamentari reclamava unes emissores públiques "neutrals, objectives, plurals, informatives i sense biaix partidista", segons fonts pròximes al president.” I cal retenir les darreres paraules perquè poden ser importants: “segons fonts pròximes al president”. No tenim, doncs, pel que sembla, unes declaracions de primera mà de Montilla. Però el titular i el primer paràgraf s’afanyen a deixar clar per on va el posicionament del president. L’article continua amb una referència als “principals dirigents del PSC” (sense matisar quins concretament), que diu que “van donar suport ahir a Ferran”. Quan ha de puntualitzar les fonts de la notícia ens adonem que no hi ha res de contrastable: “Un alt dirigent socialista –que com tots els consultats per aquest diari van preferir parlar preservant l’anonimat– va lamentar la "falta de llibertat" per criticar "determinats periodistes" dels mitjans de la Generalitat. "Aquí és més fàcil criticar el Rei o Federico Jiménez Losantos", va ironitzar.” No sabem qui ha dit això, doncs, i podria ser que Mauri s’ho hagués inventat (no dic que ho hagi fet, però sí que critico la impossibilitat de contrastar-ho). En tot cas, l’atac a l’estabilitat de l’acord de govern ja està fet i ha sortit de les planes d’El Periódico.


Al Singular Digital ja ho han recollit. Potser massa aviat. Potser calia contrastar la informació d’El Periódico. O potser és cert que Montilla pensa que hi ha una crosta nacionalista a la CCRTV i que cal fer fora en Bassas per nacionalista. Potser aquesta és l’opinió general al PSC. Aniria bé saber-ho. Potser han tornat els pseudokamikazes (apunts del 21 de juny de 2006 i del 7 de novembre de 2006) i ens trobem davant la resposta a la conferència d’Artur Mas del 20 de novembre, on es parlava del dret de decidir, però en uns termes molt concrets que ja vaig analitzar en un apunt del 22 de novembre. Recordem que deia que el dret de decidir de la societat catalana s’ha d’aplicar “progressivament sense més límits que la pròpia evolució democràtica de la societat i sobre aquells temes que despertin consensos més amplis en cada moment, encara que no siguin unànimes”. Cal tenir això molt present davant la proximitat de les eleccions del 9 de març, perquè potser alguns sectors del PSC estarien disposats a tibar la corda en el pols amb ERC a risc de provocar una crisi en el benentès que, si Zapatero guanyés les eleccions per majoria simple, el suport de CiU seria la prèvia a una pinça sociovergent contra ERC. Per què ara i no fa un any? Molt senzill: perquè l’independentisme no para de créixer i els socialistes ho saben perfectament. I només els cal que Artur Mas estigui disposat a repetir una operació de l’estil del pacte amb Zapatero per retallar l’Estatut.

 

Afegeix un comentari