Al principi d’aquesta segona legislatura amb ERC, PSC i ICV al govern semblava que El Periódico estava disposat a crear un ambient mediàtic una mica propici a l’acció de govern. La idea devia ser que tenien ERC controlada i que el socialisme podia estar tranquil i dedicar-se a governar. Però tot ha estat arribar la manifestació de la PDD i aparèixer les declaracions incendiàries del hooligan Joan Ferran. I la cosa no acaba aquí. Ja deia en un article anterior que volia pensar que Ferran hauria fet les mateixes declaracions en un altre mitjà, però avui llegim al diari un article del mateix periodista que li va fer l’entrevista, Lluís Mauri, amb un titular de mal averany: “Montilla recolza la demanda de pluralitat als mitjans públics”. O sigui que Ferran no és desautoritzat i fulminantment apartat de la política sinó que Montilla s’hi abonaria. Això, és clar, segons Mauri.
El primer paràgraf de l’article diu textualment: “El president de la Generalitat recolza les demandes de pluralitat a Catalunya Ràdio i TV-3. José Montilla, al seu torn primer secretari del PSC, va celebrar les declaracions del diputat socialista Joan Ferran a EL PERIÓDICO, publicades ahir, en què el parlamentari reclamava unes emissores públiques "neutrals, objectives, plurals, informatives i sense biaix partidista", segons fonts pròximes al president.” I cal retenir les darreres paraules perquè poden ser importants: “segons fonts pròximes al president”. No tenim, doncs, pel que sembla, unes declaracions de primera mà de Montilla. Però el titular i el primer paràgraf s’afanyen a deixar clar per on va el posicionament del president. L’article continua amb una referència als “principals dirigents del PSC” (sense matisar quins concretament), que diu que “van donar suport ahir a Ferran”. Quan ha de puntualitzar les fonts de la notícia ens adonem que no hi ha res de contrastable: “Un alt dirigent socialista –que com tots els consultats per aquest diari van preferir parlar preservant l’anonimat– va lamentar la "falta de llibertat" per criticar "determinats periodistes" dels mitjans de la Generalitat. "Aquí és més fàcil criticar el Rei o Federico Jiménez Losantos", va ironitzar.” No sabem qui ha dit això, doncs, i podria ser que Mauri s’ho hagués inventat (no dic que ho hagi fet, però sí que critico la impossibilitat de contrastar-ho). En tot cas, l’atac a l’estabilitat de l’acord de govern ja està fet i ha sortit de les planes d’El Periódico.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si en Zapatero acaba assumint que els vots del PSC a Catalunya són de pedra picada i que els tindrà passi el que passi, fins a quin punt no li reporta beneficis a nivell espanyol un trencament amb ERC?
Encara més, fins on arribarà ERC abans de trencar el govern, fins a la negació total del seu propi perfil polític? On són ara mateix que es discuteix allò més essencial en l’òptica nacional de la TV3 i Catradio?
En tot cas, fa només cinc dies de la manifestació i sembla que faci mesos. On és la repercusió del triomf de dissabte?
Fins aviat,
Marc Arza
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Jo que em queixava darrerament que TV3 i Catalunya Ràdio cada vegada eren més pro PSC (o PSOE), d’una manera més desvergonyida. Ara resulta que són massa nacionalistes? Què volen fer aquesta gent amb una de les poques coses que anaven més o menys bé en aquest país? No n’hi ha prou i massa de televisions en castellà? Ara els surt el que pensen -alguns d’ells- de debò. Cal estar a l’aguait i no deixar que espanyolitzin més la nostra televisió…
Guillem M.
La sociovergencia que desitgen de forma egoista alguns podria ser el cami cap a la independencia.
ERC a l’oposició podria recarregar piles i sortir molt reforçat de les pròximes eleccions, podria esdevenir la segona força més votada. Penseu-hi
Tot i les quantioses subvencions i regals econòmics donats pels socialistes, els hereus d’Antonio Asensio ho tenen clar. N’estan farta dels controls politics que els hi impedeixen fer un bon diari, sensacionalista i progre, però neutre.
I el Periodico, la capçalera, el diari, està a la venda.
I qui el comprarà?
Aci comencen els renecs sociates, des de Montilla, fins la Nadal germà que fa de Director, fins els escribents sociates que cobren pels vòmits que fan al Periodico.
That is the questions.
Tant de bo ho comprés un gran grup mediàtics saxò.
Ai, com riuriem….