El Muñoz i l’Otamendi
Pere Muñoz, de Diari de Balears, i Martxelo Otamendi, director de Berria són tots dos periodistes apreciables. A més són gent elegant, de presència física i intel·lectualment. Diumenge precisament els vaig tenir cadascun a un costat en el míting de CiU a Badalona -Pere a l’esquerra i Martxelo a la dreta …ni que siga geogràfica.
Ahir tots dos van rebre en un míting semblant però de signe diferent. Quan entraven al míting del PSC al director de Berria el van retenir (detenir?) durant una hora mentre al redactor del Balears uns policies l’insultaven i pressionaven per tal que parlara en castellà -pressió que no va fer efecte.
Quan em va sonar el mòbil avisant-me del sidral que anava organitzant-se no me’n sabia avenir. Com a periodista m’és impossible esborrar de la memòria l’entrada de la Guàrdia Civil a la redacció d’El Temps a la recerca de l’Oriol Malló, quan manava Felipe i jo col·laborava amb la revista. Aquells dies Maragall es va negar a interessar-se per la sort d’un grapat de conciutadans que foren torturats, com ha quedat demostrat anys després. Els Jocs Olímpics passaven per davant.
Ara supose que el talante deu passar per davant perquè si no és així no sé explicar-me com és que el candidat del PSC no es disculpa personalment davant dos periodistes que estaven degudament acreditats per a cobrir un acte públic del qual ell era el protagonista (diguem-ho així) i es vant trobar de sobte enmig d’un film surrealista. En qualsevol país democràtic això seria el mínim. Amb la tradició que enarbora el PSOE més val deixar-ho córrer. Protestem. Una vegada més.
El discurs i l’article d’Alfons Llorenç als Premis Octubre és més viu que mai.Vam tindre sort de compartir taula amb ell i família, amb L’Argemí, etc. i departírem sobre el suc i el bruc de l’article. Enrique Palau era el seu avi. Fundador de Ràdio València. etc. Nosatros som de pedra picada, però aquells van a sou i amb instal·lacions a el Escorial. El nom del poble és adient.
Re: Zapatero o l’España incorrupta. I hi van…….
Els reflexos de la intolerància de l’estat van apareixent aquí i allà. En Montilla no es disculparà per que la consigna oficial per a les properes quaranta vuit hores serà: SILENCI, aquí no ha passat res.
I els mitjans de comunicació… no emprenyaran massa que l’home gris pot ser l’amo demà passat.
Salut,
Marc Arza
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Perdoneu que me’n vagi del tema, però respecte al teu mail obert d’avui Vicent… Pensava que votaves al País Valencià… Realment allà necessitem més el teu vot… Açò és una desertització cultural en tota regla.
Sento ràbia pel fet que la notícia d’aquest succés no estigui corrent i omplint la blocosfera ja que els mitjans de comunicació subvcencionats no en diuen res, i quan ho fan, com és el cas del e- de referència ho fa en un segon plà i només centrant-se en el tema Otamendi que pot semblar més llunyà, oblidant-se de la greu agressió a la nostra llengua.
Aquestes rèmores garzonistes són del tot injustificables i atempten contra el mínim sentit de la democràcia. Estic d’acord que caldria que la notícia sortís a la llum pública de forma més decidida i no amb l’evident ocultació d’ara. Això sols diu força de bona part dels mitjans de comunicació.
PD. Tan de bo el Berria estés traduït al català, me’l llegiria de gust. Per exemple, ahir dimarts sortia un article on comparaven tres ciutats catalanes governades per tres partits diferents: Banyoles (ERC), Sant Cugat (CiU) i Cornellà del Llobregat (PSC), m’agradaria saber què hi diu.
PD2. Ànims Pere i Martxelo!