(Maragall dimissió) No t’abstinguis: planta’t. Els Països Catalans ens plantem

Durant la campanya
del referèndum de l’Estatut del passat 18 de juny de 2006 es
va posar en marxa una iniciativa de desobediència civil que
consistia a no emetre cap de les opcions de vot ofertes per l’Estat
espanyol: ni el ni
el
no: el vot nul.
Aquesta opció permetia a la societat civil organitzar-se en
una única expressió de rebuig. En aquella ocasió,
i després de valorar les opcions d’èxit que tenia el
no, personalment vaig
acabar optant pel vot negatiu, pel
no a
l’Estatut, amb l’esperança que pogués superar
el
sí, cosa que finalment no
va succeir. El vot nul organitzat, però, em sembla una eina
excel·lent per a algunes ocasions molt concretes. Potser no
per a les eleccions al Parlament de Catalunya, ja que abandonar
l’espai polític propi hauria estat llançar-se pedres a
la teulada. Tampoc per a les municipals tenia gaire sentit. De fet,
bona part de l’abstenció a les municipals del Principat obeïa
al desencís en l’àmbit nacional i estatal. En aquestes
darreres va fer-se evident que hi ha una quantitat de persones
notable que no se sent prou representada políticament.
Aquestes persones han de tenir una sortida, i potser és l’hora
de provar, per a les properes eleccions estatals, un vot nul organitzat, una butlleta amb la inscripció
JO EM PLANTO. ELS PAÏSOS
CATALANS ENS PLANTEM
.

  • Perquè ja estem cansats de pagar impostos a un estat que no
    els inverteix en les infraestructures que ens calen i a més
    no publica les balances fiscals.

  • Perquè deixar plantat l’Estat espanyol és el millor
    homenatge que es pot fer a Lluís Maria Xirinacs.

  • Perquè un estat que no permet fer referèndums
    democràtics no deixa cap altre camí que no sigui la
    desobediència civil.

  • Perquè hi ha moltes persones que s’abstenen amb criteri i que
    voldrien fer arribar un missatge crític però queden
    confosos amb els qui passen de tot i no els importa res. I cal
    diferenciar aquests dos missatges.

  • Perquè els governants dels Països Catalans no han de
    continuar contribuint al manteniment d’un estat que ha tancat la
    porta a qualsevol concepció confederal i només queda
    la via de l’estat propi.

Hi ha molts més motius. Es tracta precisament d’anar-ho
debatent i de donar-hi cos. Podem activar, un altre cop, la feina en
xarxa que en altres ocasions ja hem demostrat que sabem fer. Un
disseny, una pàgina web potser. Tot allò que faci falta
i se’ns acudeixi. Creieu que val la pena? Jo penso que sí, que
l’abstenció és un malbaratament, que el missatge crític
pot arribar molt millor i tenir molta més força
d’aquesta manera. Pensem que fa quatre anys, la darrera vegada que
l’Estat espanyol ens va demanar que triéssim diputats a
Madrid, la blogosfera no funcionava ni molt menys com funciona ara.
Aleshores la notícia eren els SMS. Ara des dels blocs podem
organitzar una campanya cívica per convertir l’abstenció
en un vot nul amb missatge, amb contingut, amb tota la intenció.
Prou ampli per incorporar-hi diversos sectors socials. Es preveu una
abstenció elevada. Si arriba al 60%, cap partit farà
més autocrítica que la previsible en la nit electoral i
l’endemà. En canvi, només que als Països Catalans
el vot nul amb el missatge Jo em planto. Els Paisos Catalans ens
plantem
arribés al 30%,
la meitat, seria un escàndol i un missatge clar. Debatem-ho,
mesurem-ho entre tots, escrivim les nostres reflexions als respectius
blocs a través d’apunts i comentaris. I si hi creiem, fem-ho.
Prenem la iniciativa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *