Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

La collita d’arròs

Com vaig viatjar de nord a sud per el Viêt Nam, vaig veure diferents moments de la collita, sega i camps d’arròs. Al nord, a les muntanyes, ja havíen fet la collita, i tot era aigua i les tiges que havien quedat. Els ànecs nedant i menjant males herbes. Al sudest de Hà Nôi, a Tam Coc i de camí a Halong, els camps eren encara d’un color verd fresc, cridaner.
Al delta del Riu Roig ( a pocs kilòmetres de Hà Nôi), també al nord, ja feien la sega i la collita. Els camps eren del color de l’or més intens.
Al delta del Mekong no vaig poder veure els immensos camps d’arròs, el veritable graner del país.
””””Viêt Nam s’ha convertit en el tercer o quart país del món en producció d’arròs. El 60% de la població viu de l’agricultura, l’arròs i altres conreus és la seva subsistència i a més aporta riquesa al país, ja que exporten arreu del món.
Només fa uns vint anys, havíen d’importar l’arròs per sobreviure. Al nord les colectivitzacions van començar a funcionar. Al sud no tant, i el Govern va veure i va reconèixer que no es podia fer tal com pensàven.
Les terres s’han quedat per els seus propietaris. En un camp que per a mí era d’una gran extensió, estava dividit entre quatre o cinc propietaris.
Una part de la producció és per l’Estat i la resta per els seus propietaris agrupats en cooperatives.
Han reeixit en ser autosuficients i d’aquesta manera anar baixant l’índex de pobresa.

Llegeixo en un article que experts vietnamites en agricultura han anat a Sierra Leone per ensenyar a aquest poble devastat per les guerres, com ser autosuficients i conrear la terra. El Govern ha enviat a Sierra Leone a 20 agricultors perque facin un estudi de com ha quedat la terra i ensenyar com cultivar-la i poder guanyar a la pobresa. Ells més que ningú saben com sobreviure després d’anys i anys de guerres i destruccions massives de la seva terra.

En el meu camí per aquest país ens vam trobar en diferents moments de la sega i collita de l’arròs.
Mecanització, cap ni una, sino ja podeu veure amb quin enginy, ja vell i atrotinat, separen el grà d’arròs de la tija !
Ho fan tranquil.lament a les carreteres importants, ja que la terra està inundada per l’aigua i de ‘masos’ no en vaig veure cap …..

A les muntanyes, en zones humides, vaig preguntar per què deixàven tants ànecs nedant en els camps on ja havíen fet la sega. Aquesta és l’explicació :

‘Hi ha una raó molt important i senzilla per nosaltres; els ànecs, una vegada feta la collita, fertilitzen la terra i l’aigua on creix l’arròs. També es mengen les males herbes i la llavor d’altres plantes que creixen juntament amb l’arròs. Els treiem quan l’arròs comença a a estar a punt de ser segat i aleshores tenim carn d’ànec per menjar i vendre, i naturalment l’arròs’.

En les zones on hi han grans extensions de conreu com al Delta del Mekong, on poden fer de 2 a 3 collites l’any, utilitzen ja fertilizants químics i desde l’any 1996, van promoure un comité de vigilància, perque l’ús d’aquests fertilitzants es faci d’acord amb les normatives vigents i no hi hagin problemes ni per la salut de la població ni en les exportacions ni per malmetre la terra.

El proper dijous farà ja un any que vaig començar aquest viatge d’una durada de vint-i-cinc díes reals, però tot un any de vivències.

”””’


  1. L’arròs del Delta de L’Ebre és l’únic que conec, i  els seus moments diferents d’aigua, de verdor, de terra esquarterada i eixuta…he anat visitant el Delta a diferents estacions i puc imaginar-me , ni que sia una mica, el que ens dius. M’agrada aquest comentari  que fas, i me l’enduc per  pensar-hi: "vint-i-cinc dies de viatge i un any de vivències…" El temps és subjectiu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.