(Maragall dimissió) L’avió d’ETA, sense pista d’aterratge

Ara, quan anem pel carrer, tornarem a conviure amb el risc que hi hagi un atemptat. Durant més d’un any el govern espanyol ha tingut ocasió d’obrir alguna pista d’aterratge a un avió que s’estava quedant sense combustible. Només calia preparar alguna pista. Amb una n’hi havia prou. Però no. Ni dret d’autodeterminació ni legalització com a partit ni res de res. Al nacionalisme espanyol, mani PP o mani PSOE, tant li fa on caigui ara l’avió i què pugui passar. Estic fart, molt i molt fart de nacionalisme espanyol. Vull anar-me’n d’Espanya.

Espero que Esquerra faci les reflexions i els canvis que hagi de fer. Avui es parla d’un tercer grup, Esquerra Independentista, que demana també canvis i que pinta millor que l’opció de Carretero. Ignoro si és una opció controlada per l’actual direcció per evitar un relleu traumàtic, però m’és igual. El que demanen és el que s’espera d’Esquerra. ERC es troba en aquests moments fent un pas enrere per poder-ne fer dos o tres endavant. Però que ETA torni a la lluita armada és un pas enrere que no porta a res de bo i que té com a únic responsable un Estat espanyol que no està disposat a fer cap gest. La treva d’ETA ha estat la pitjor amenaça per a la "indisoluble unidad de la patria española" i l’Estat ha respost enrocant-se.

Com a català, crec que ara tenim la paraula nosaltres. Es fa difícil convèncer els abertzales que deixin la violència i apostin per la via democràtica quan l’Estat els barra el pas a cada moviment. Ara el procés cap a la plena sobirania guanya un argument més: tenim la responsabilitat d’impulsar un procés que ens porti a l’exercici del dret de decidir. Necessitem demostrar al poble basc que l’aposta per la via democràtica és la bona. Però perquè s’ho creguin, perquè no es pensin que som uns xaiets ingenus, hem d’aconseguir esquerdar l’Estat espanyol amb la nostra pressió democràtica i pacífica. La força de la democràcia és massa valuosa per malbaratar-la amb l’abstenció.

Afegeix un comentari