(Maragall dimissió) I si girem la truita? La resposta catalana a Telemadrid

A Telemadrid s’han begut l’enteniment amb el reportatge Ciudadanos de segunda. A les onze del matí d’avui, 28.615 persones ja havien vist el reportatge a través de YouTube, i això sense comptar les persones que l’han vist per televisió. I dic que s’han begut l’enteniment no perquè pensi que no saben què es pesquen. Ho saben perfectament, i a nosaltres no ens vénen de nou aquestes manipulacions periodístiques. Però s’han equivocat perquè ara ja no ens conformem a enviar cartes als diaris o a aplegar signatures en correus electrònics. La democratització dels mitjans de comunicació és una realitat des de fa uns mesos. I aquesta serà la diferència en aquesta ocasió. Quan l’any 1992 l’ABC va treure aquella portada de Como con Franco pero al revés, la nostra capacitat de resposta era una. I ara n’és una altra. Girem la truita.

A El Singular Digital podem llegir que més de 2.400 persones ja han vist el reportatge sobre el cas d’Èric Bertran en una setmana que porta penjat. Això és una mostra de la rapidesa amb què funcionen ara les comunicacions. A l’Això Toca no han trigat gens a donar una resposta en clau irònica. Avui, qualsevol persona amb una càmera digital, un bloc on publicar i un compte a YouTube o similars pot penjar un reportatge fet per ell mateix i donar-hi difusió. Si té el bloc sindicat a webs com la Xarxa de Blocs Sobiranistes, les possibilitats de difusió augmenten. Si aconsegueix el suport d’algun dels diaris electrònics més llegits, la difusió fa un pas més. I com que la blogosfera té cada cop més importància, els mitjans tradicionals també hi fan una mirada i es fan ressò d’algunes iniciatives. Per tot això, estic convençut que el reportatge emès per Telemadrid és una oportunitat d’or per donar una resposta com cal.

Una resposta que no anirà dirigida a la ciutadania catalana, que ja sap de quin peu calça la gent d’El Mundo, sinó al món sencer (i per tant, en anglès). Una resposta que denunciï la pèssima qualitat periodística de les informacions, absolutament esbiaixades i partidistes (amb intervencions de periodistes de prestigi i l’opinió del Col·legi). Una resposta que desmunti pedagògicament els fonaments del reportatge explicant la realitat sociolingüística del país (amb intervencions de sociolingüistes de l’ASOLC). Elaborarem aquesta resposta i el millor del cas és que la farem arribar a tothom a través d’Internet, sense necessitat de cap canal de televisió públic, pagat amb els impostos de tothom que forma part de l’Estat, inclosos els catalans i les catalanes.

A Telemadrid s’han begut l’enteniment i no saben què els espera. Potser voldrien que els insultéssim per poder-nos desacreditar. Però no ho farem perquè som més llestos que ells. Els deixarem en evidència davant del món sencer. Cadascun de nosaltres pot donar una idea, una informació o una opinió que desmunti el reportatge de Telemadrid. Qualsevol de nosaltres es pot fixar en un fragment del reportatge i donar-hi rèplica. Qualsevol de nosaltres pot penjar un vídeo de resposta i com a paraules (tags, en diuen), Telemadrid, Ciudadanos de segunda, i potser algun identificador col·lectiu com Spain lies. El Mundo ha volgut que el seu reportatge el vegin moltes persones per poder-los fer arribar el seu punt de vista. Però nosaltres podem aconseguir que encara més persones, persones del món sencer, coneguin l’altre punt de vista. I no en un diàleg de sords, d’opinions confrontades, sinó d’anàlisi detallada del que diu el reportatge.

Aquesta és la resposta que ara podem donar i fa uns anys no teníem. Que cadascú faci servir l’enginy i les eines que tingui a l’abast. I que les entitats compromeses amb la llengua i els mitjans compromesos amb el país es posin d’acord per elaborar la resposta, una resposta pedagògica i crítica amb la manipulació que posi aquesta gent en evidència davant del món sencer.

Per començar, però, i per posar un únic exemple de les nombroses respostes que ha provocat i que continuarà provocant el reportatge, llegiu l’article de Vicent Partal al Mail Obert d’avui. Perquè a part de donar una resposta a aquest repte mediàtic cal recordar quin és el problema de fons, i en Vicent és molt clar en aquest sentit.

Afegeix un comentari