Blog d'en Xavier Mir

Les declaracions de Vendrell han tornat a posar la independència en l’agenda mediàtica i política. Les reaccions a les seves paraules són ben variades, però em sorprèn en alguns casos que es donin moltes voltes sense arribar a respondre. Per començar el matí he escoltat els tertulians d’Antoni Bassas. Uns deien que si era una maniobra de cara a les municipals; els altres, que si l’efecte Carretero; algú deia que l’autodeterminació és una cosa massa seriosa per tractar-la amb aquesta frivolitat. Frivolitat??!! I què preferirien, un acord secret entre Carod i Mas fet amb nocturnitat i traïdoria que provoqui una moció de censura de la nit al dia com un cop d’estat? Que no és així com es fan les propostes? Ara toca que CiU faci una declaració pública de resposta. I si creuen que la proposta ha de ser més seriosa si es formula en seu parlamentària, doncs au, cap al Parlament. Però no oblidem una cosa: Esquerra ja va preguntar això mateix a CiU per decidir les aliances de govern. En aquell moment CiU va respondre que no tenia més intenció que desenvolupar l’estatut, potser perquè encara veien possibilitats d’arribar a algun acord amb el PSC. Ara són a l’oposició i si res no canvia hi seran fins a finals del 2010. Això és el que ha canviat. Això, i que l’estatut que s’havia de desenvolupar, la criatura que acabava de néixer, resulta que té una malaltia que no es pot guarir i cal anar pensant a engendrar-ne una altra.

Que sigui, doncs, al Parlament. Que sigui des d’allà que es digui que hi ha una alternativa als entrebancs que l’Estat posa a l’autogovern. Que es digui des d’allà que hi ha una majoria alternativa en potència si es vol fer aquest camí. Que es digui des del Parlament i que l’oferta a Mas es faci extensiva a ICV com a partit autodeterminista. Si Iceta pensa que tot això són collonades, que vagi a demanar consol als seus amics del PP, i tothom veurà d’una vegada que, per molt que es barallin, PP i PSC-PSOE tenen en comú l’espanyolisme a ultrança. O és que algú dins del PSC serà prou valent per desmentir les paraules d’Iceta? Algú del PSC que tingui un mínim respecte per la voluntat democràtica de les persones està disposat a donar la veu al poble? Les paraules d’Iceta al seu bloc ("Que ningú no compti amb nosaltres per abocar Catalunya a un carreró
sense sortida o a un perillós aventurerisme. No és el que volen la
immensa majoria dels ciutadans i les ciutadanes del nostre país.") són més pròpies d’un messies que interpreta la voluntat col·lectiva que no pas d’un demòcrata. Quin és el carreró sense sortida? Jo diria, Sr. Iceta, que el carreró sense sortida és entossudir-se a continuar dins d’un Estat espanyol que no ens hi vol, en una tensió perpètua que a tothom esgota. Vol més aventura que sortir del foc del PP i caure en les brases del PSOE? I vostè qui és per decidir què volen o què no volen la immensa majoria dels ciutadans i les ciutadanes del nostre país. No li demano gaire. Sigui, senzillament, demòcrata. Deixi que parlin els ciutadans i les ciutadanes als quals vostè es refereix. I si la majoria no vol la independència, vostè no haurà de patir pel resultat i haurà quedat com un senyor.

Anem al Parlament, doncs, i mentre vetllem l’estatut moribund, mentre el cuidem malgrat tot perquè no en tenim cap altre, posem les bases d’una Taula per l’Autodeterminació amb tots els partits que hi vulguin ser. Si el PSC, com és previsible, no hi vol ser, el partit amb més representació parlamentària de la taula serà CiU i per tant és lògic que el full de ruta de l’autodeterminació prevegi una moció de censura per fer Mas president, però també un calendari concret que passa pel plebiscit d’autodeterminació, pel compromís de defensar el sí a la independència, pel front comú en les responsabilitats polítiques o penals que se’n puguin derivar. I ha de passar, també, per la convocatòria d’eleccions al final d’aquest procés.