(Maragall dimissió) Xavier Vendrell: l’abast d’un escac històric

Les declaracions de Xavier Vendrell a les quals em referia al final del darrer article són realment històriques i marcaran un abans i un després. Tenen unes quantes conseqüències. El primer que cal dir és que CiU ha perdut l’oportunitat de ser qui fes l’escac. Mas podia haver dit a Carod que es comprometia al referèndum a canvi de fer una moció de censura a Montilla i ser ell president de la Generalitat. Aleshores els hauria estat més fàcil presentar-se com els salvadors de la deriva nacional. Ara, però, Esquerra ha pres la iniciativa i això sol ja és un desavantatge per a CiU. Però en qualsevol cas esperem que del consell executiu que es reuneix demà en surti una resposta afirmativa. Tant de bo que CiU sigui, finalment, el segon front sobiranista que sempre ha estat en potència.

Algú es pregunta per què aquesta proposta surt ara i no el 5 de novembre. La resposta és senzilla. Després de les eleccions ja es va demanar a CiU si estaven disposats a anar més enllà de l’estatut i la resposta va ser negativa. Per tant, no es que no s’hagi preguntat abans, sinó que es dóna una nova oportunitat per a l’entesa, una sortida al problema. L’altre element és que aleshores no es veia tan clara la fi que faria l’estatut. Només des del govern Esquerra podia fer aquesta jugada. Si Vendrell hagués dit això des de l’oposició, no hauria tingut la transcendència que té.

Però és que de rebot ERC fa un escac monumental al PSC. Perquè Vendrell no proposa proclamar la independència sinó posar data a la consulta democràtica com a resposta a la impossibilitat d’avançar en autogovern en aquest marc actual. Algun malpensat ja ha preguntat per què ERC no fa aquesta mateixa proposta al PSC i a ICV. La farà. També va per ells. El PSC pot evitar perdre el govern si accepta la celebració del referèndum d’autodeterminació, que és una consulta democràtica perfectament assumible. ERC no imposa ni fa xantatge, sinó que demana únicament que es pugui donar la veu al poble en cas que el TC retalli l’estatut i com a resposta a aquest anorreament de la voluntat expressada el 18 de juny passat. Si el PSC perd el govern en una moció de censura serà perquè està disposat a anar fins al final en la negació d’un dret democràtic. I això seria molt greu.

Entre les primeres reaccions de blocaires hi ha la d’El Mont, que considera que, com que el referèndum és legalment impossible això "fa que la proposta d’ERC sigui una nova ficció política i res més. I
una incongruència més del seu discurs polític dels darrers anys. Sobta
que la proposta no la faci primerament als seus socis de Govern i la
faci a CIU.
" Esperem que hi hagi gent amb més visió. Si volem superar els esculls que ens posa l’Estat, és evident que haurem de passar per alguna forma de desobediència. Si a CiU no hi estan disposats, la qüestió serà si el seu discurs serà encara creïble i si el seu projecte polític d’esperar i reformar Espanya connectarà encara amb els electors a aquestes altures. Aquest mateix blocaire afirma les declaracions de Vendrell són un cop d’efecte mediàtic. Potser també hi ha qui pensa que volem un estat propi per tocar els nassos a l’Artur Mas. Entre els comentaris que ha rebut aquest blocaire, hi ha el Saltenc, que proposa a CiU que ni respongui. Això sí que és tenir ganes d’entendre’s.

Més reaccions: La "res publica", Toni Fullat, Els Països Catalans i el món des de Vic, Lluís Pérez, Vélez.cat o Jordi Colomer. Aquest darrer creu que ERC ven fum i també aposta, com el saltenc, per no fer-ne ni cas. "Si convocar aquest referèndum és una condició sine qua non per pactar amb CiU, per què no ho és per pactar amb el PSOE?", es demana Colomer. Jo proposo una altra pregunta: tan contrària és CiU a la celebració d’un referèndum que està disposada a sacrificar la presidència de la Generalitat?

Afegeix un comentari