(Maragall dimissió) Iceta, Chacón… i també Joan Ferran: el socialisme que no volem

Després que Iceta digués que l’autodeterminació és una collonada i que no és aplicable a Catalunya, i després que Carme Chacón tragués el papu del PP per veure si pot arreplegar algun vot covard i desorientat per a l’amo de Madrid, avui m’he adonat que m’havia passat per alt una altra mostra del socialisme que no volem: Joan Ferran i el seu discurs. Al seu bloc va escriure, el passat dia 27 de febrer: " Potser caldrà dir a més d?un que això de la independència és una trampa
saducea, que el sistema és mundial i global, que en ple segle XXI les
receptes del XVIII i XIX no funcionen, que la fragmentació dels Estats
és perillosa, que… i que caram! Que no volem ser ni Kosovo ni
Montenegro. Ara bé, dit això a Catalunya uns quants volem bastir un
autogovern sòlid que sigui proper als ciutadans i fer-ho dins d?una
Espanya federal i plural que contribueixi a la construcció d?una Europa
capaç de vèncer les desigualtats. Volem fer costat a tot allò de
progressista ?i realista- que sigui capaç de generar la societat
moderna. Acostar l?Administració al ciutadà facilita la participació
política i no és sinònim de fragmentació ad infinitum
."

Potser caldrà dir-li al senyor Joan Ferran unes quantes coses:

1. Que la gent que volem un estat propi no som una secta jueva que es dedica a parar trampes, sinó persones amb diferents sensibilitats i motivacions que pensem que ens anirien millor les coses si en lloc de ser comunitat autònoma fóssim estat. Si més no, crec que som mereixedors del mínim respecte.

2. Que no cal que ens recordi que el sistema és mundial i global perquè ja ho sabem, i potser millor que ell, perquè la millor manera de ser més global és ser més local. El món està fet de les aportacions de les comunitats que en formen part, i si l’aportació es fa directament arriba amb molta més qualitat que no pas si es fa a través d’estats amb dinàmiques polítiques viciades i decimonòniques, com és el cas de l’estat espanyol, malalt de nacionalisme, que no vol reconèixer que no és nació sinó estat i prou.

3. Que no cal que ens desaconselli receptes de segles passats perquè no les hem fet servir mai. Si pensa que els estats són coses del XVIII i del XIX, segurament no li farà res que desmuntem l’aparell de l’Estat espanyol per acostar la política a les persones, que això sí que és una recepta, i urgent, per al segle XXI.

4. Que no busqui perills allà on no n’hi ha. La fragmentació dels estats no és cap perill si és una decisió democràtica, pacífica i respectuosa. O potser hem de pensar que, en el fons, el perill és que la democràcia ho permeti? Té por que un referèndum democràtic, en què es puguin manifestar els uns i els altres amb igualtat de drets, doni la majoria als qui volem un estat propi al marge de l’espanyol? Té por de la democràcia? S’adona que aquest és un tret que repugnaria a qualsevol socialista? Està segur que té el suport dels militants que sustenten el seu partit quan nega la possibilitat d’expressió democràtica de la via sobiranista?

5. Que deixi de fer demagògia barata recorrent a comparacions més pròpies de l’extrema dreta que no pas del socialisme quan diu que "no volem ser ni Kosovo ni Montenegro". I és clar que no! Volem ser, som i serem els Països Catalans. Que potser sent simpatia per Sèrbia? Que potser admira Milosevic? Oi que no? Doncs deixem-nos de comparacions que no vénen al cas, Sr. Ferran. Catalunya no serà mai Kosovo si no és que Espanya té temptacions de ser Sèrbia. La diferència: el respecte per l’expressió democràtica de les idees. Quan vostè diu que la independència és una trampa saducea s’acosta més a Sèrbia que ningú.

6. Que jo també m’apunto a "bastir un autogovern sòlid que sigui proper als ciutadans" i que d’això es deu tractar quan ERC i PSC busquen els punts en comú per formar govern. Però la construcció d’aquest autogovern topa amb un estat que no vol ser federal sinó centralista. I davant d’aquesta realitat les persones han de tenir un projecte alternatiu per poder continuar progressant. Aquest projecte és la via sobiranista, la construcció del màxim autogovern possible; que allò que no decideixi Europa ho decidim nosaltres sense mediacions de cap altre estat. I vostè té tot el dret de no compartir aquest projecte, però no té el dret de negar-li l’expressió democràtica i és una baixesa moral que, anomenant-se socialista, s’aprofiti de les mancances democràtiques de l’Estat espanyol que fan que als parlaments dels Països Catalans no puguem fer referèndums d’autodeterminació.

7. Que també m’apunto a acostar l’Administració al ciutadà, però controlar-ho tot des de Madrid no és precisament acostar l’Administració. I aquest és el problema que pateix la gent que agafa el tren, la gent que va a l’aeroport, la gent (tots) a qui es recapten uns impostos que després no reverteixen en les infraestructures i inversions corresponents i necessàries.

I prengui nota d’una anècdota elevable a categoria, Sr. Ferran: a Arenys de Mar s’ha estat gestant una candidatura independent per a les properes municipals anomenada VIA (Veïns Independents d’Arenys). Sap on han hagut d’anar per sol·licitar l’alta com a partit polític? A Madrid, Sr. Ferran, a Madrid! Aquesta és l’Administració de proximitat que entén Espanya. Aquesta és la manera com vostè pretén que es facilita la participació política.

Sincerament, conec moltes persones encantadores, demòcrates fins al moll de l’os, que es creuen el socialisme i que el posen en pràctica en el seu entorn immediat, però el socialisme que vostè practica no el puc compartir i estic segur que tampoc el poden compartir molts militants que sostenen l’estructura del partit des del qual, vostè, còmodament assegut, pontifica sobre la via sobiranista.

Afegeix un comentari