Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

7 de març de 2007
9 comentaris

(Maragall dimissió) Iceta, Chacón… i també Joan Ferran: el socialisme que no volem

Després que Iceta digués que l’autodeterminació és una collonada i que no és aplicable a Catalunya, i després que Carme Chacón tragués el papu del PP per veure si pot arreplegar algun vot covard i desorientat per a l’amo de Madrid, avui m’he adonat que m’havia passat per alt una altra mostra del socialisme que no volem: Joan Ferran i el seu discurs. Al seu bloc va escriure, el passat dia 27 de febrer: " Potser caldrà dir a més d?un que això de la independència és una trampa
saducea, que el sistema és mundial i global, que en ple segle XXI les
receptes del XVIII i XIX no funcionen, que la fragmentació dels Estats
és perillosa, que… i que caram! Que no volem ser ni Kosovo ni
Montenegro. Ara bé, dit això a Catalunya uns quants volem bastir un
autogovern sòlid que sigui proper als ciutadans i fer-ho dins d?una
Espanya federal i plural que contribueixi a la construcció d?una Europa
capaç de vèncer les desigualtats. Volem fer costat a tot allò de
progressista ?i realista- que sigui capaç de generar la societat
moderna. Acostar l?Administració al ciutadà facilita la participació
política i no és sinònim de fragmentació ad infinitum
."

Potser caldrà dir-li al senyor Joan Ferran unes quantes coses:

1. Que la gent que volem un estat propi no som una secta jueva que es dedica a parar trampes, sinó persones amb diferents sensibilitats i motivacions que pensem que ens anirien millor les coses si en lloc de ser comunitat autònoma fóssim estat. Si més no, crec que som mereixedors del mínim respecte.

2. Que no cal que ens recordi que el sistema és mundial i global perquè ja ho sabem, i potser millor que ell, perquè la millor manera de ser més global és ser més local. El món està fet de les aportacions de les comunitats que en formen part, i si l’aportació es fa directament arriba amb molta més qualitat que no pas si es fa a través d’estats amb dinàmiques polítiques viciades i decimonòniques, com és el cas de l’estat espanyol, malalt de nacionalisme, que no vol reconèixer que no és nació sinó estat i prou.

3. Que no cal que ens desaconselli receptes de segles passats perquè no les hem fet servir mai. Si pensa que els estats són coses del XVIII i del XIX, segurament no li farà res que desmuntem l’aparell de l’Estat espanyol per acostar la política a les persones, que això sí que és una recepta, i urgent, per al segle XXI.

4. Que no busqui perills allà on no n’hi ha. La fragmentació dels estats no és cap perill si és una decisió democràtica, pacífica i respectuosa. O potser hem de pensar que, en el fons, el perill és que la democràcia ho permeti? Té por que un referèndum democràtic, en què es puguin manifestar els uns i els altres amb igualtat de drets, doni la majoria als qui volem un estat propi al marge de l’espanyol? Té por de la democràcia? S’adona que aquest és un tret que repugnaria a qualsevol socialista? Està segur que té el suport dels militants que sustenten el seu partit quan nega la possibilitat d’expressió democràtica de la via sobiranista?

5. Que deixi de fer demagògia barata recorrent a comparacions més pròpies de l’extrema dreta que no pas del socialisme quan diu que "no volem ser ni Kosovo ni Montenegro". I és clar que no! Volem ser, som i serem els Països Catalans. Que potser sent simpatia per Sèrbia? Que potser admira Milosevic? Oi que no? Doncs deixem-nos de comparacions que no vénen al cas, Sr. Ferran. Catalunya no serà mai Kosovo si no és que Espanya té temptacions de ser Sèrbia. La diferència: el respecte per l’expressió democràtica de les idees. Quan vostè diu que la independència és una trampa saducea s’acosta més a Sèrbia que ningú.

6. Que jo també m’apunto a "bastir un autogovern sòlid que sigui proper als ciutadans" i que d’això es deu tractar quan ERC i PSC busquen els punts en comú per formar govern. Però la construcció d’aquest autogovern topa amb un estat que no vol ser federal sinó centralista. I davant d’aquesta realitat les persones han de tenir un projecte alternatiu per poder continuar progressant. Aquest projecte és la via sobiranista, la construcció del màxim autogovern possible; que allò que no decideixi Europa ho decidim nosaltres sense mediacions de cap altre estat. I vostè té tot el dret de no compartir aquest projecte, però no té el dret de negar-li l’expressió democràtica i és una baixesa moral que, anomenant-se socialista, s’aprofiti de les mancances democràtiques de l’Estat espanyol que fan que als parlaments dels Països Catalans no puguem fer referèndums d’autodeterminació.

7. Que també m’apunto a acostar l’Administració al ciutadà, però controlar-ho tot des de Madrid no és precisament acostar l’Administració. I aquest és el problema que pateix la gent que agafa el tren, la gent que va a l’aeroport, la gent (tots) a qui es recapten uns impostos que després no reverteixen en les infraestructures i inversions corresponents i necessàries.

I prengui nota d’una anècdota elevable a categoria, Sr. Ferran: a Arenys de Mar s’ha estat gestant una candidatura independent per a les properes municipals anomenada VIA (Veïns Independents d’Arenys). Sap on han hagut d’anar per sol·licitar l’alta com a partit polític? A Madrid, Sr. Ferran, a Madrid! Aquesta és l’Administració de proximitat que entén Espanya. Aquesta és la manera com vostè pretén que es facilita la participació política.

Sincerament, conec moltes persones encantadores, demòcrates fins al moll de l’os, que es creuen el socialisme i que el posen en pràctica en el seu entorn immediat, però el socialisme que vostè practica no el puc compartir i estic segur que tampoc el poden compartir molts militants que sostenen l’estructura del partit des del qual, vostè, còmodament assegut, pontifica sobre la via sobiranista.

  1. Aquests senyors i senyora que se sàpiga,(se suposa que els votants de ERC també), fa molt temps que es troben dins el PSC i a part d’aquests elements, els interessos de qui mana en aquest partit estan molt lluny,( t’asseguro que força més que els nacionalistes de CIU) de qualsevol plantejament sobiranista a curt i a llarg termini. A mi se’m fa molt difícil pensar que em tot això, votants d’opcions sobiranistes com tu mateix Xavier, no hi contéssiu. 

  2. Benvolgut Xavier

    Chacón i Joan Ferran, són escòria i xusma, ja sé que insultar és de maleducats, però ja me’n canso de la manipulació sociata de sempre posar el papus del PP.

    Penso que ets bona persona, i perds el temps donant arguments que els coneixen perfectament, són mercenaris que cobren actes de diputats de anar contra el poble, del qual bona part d’ell n’està encantat, això ho hem de dir, la desgracia és que la gent els vota, que hi farem..

    Saps quina és la seva misèria moral i personal?

    És que en un suposat referèndum d’autodeterminació, haurien de posar-se al costat dels franquistes, i això els treu de polleguera, perquè en el fons són el mateix, ESCÒRIA.

    Sóc militant d’ERC, i començo a tenir els collons inflats.

  3. El que en Ferran exemplifica ni és socialisme ni és res.  És un home gris de partit, que només ha destacat en obediència cega als jefes, en saber callar quan plovien hòsties de Madrid i en tota mena de jocs de mans a la federació de BCN amb en Santiburcio.  No se li coneixen grans habilitats, a part de les conspiratòries i les de supervivència.  D’altra banda, és tot el que un necessita per fer carrera al desert de militància que és avui can PSOE.  El seu blog és un compendi de bajanades i d’anotacions que fan vergonya aliena (la de de la Vega fa preguntar-se quin nivell d’autoestima deu tenir aquest home).

    Sembla que tant fer de minyona li ha deixat seqüeles psicològiques perquè es desfoga embestint contra tot allò estrany a la secta sociata amb una fúria pròpia de l’Acebes.  Deu necessitar teràpia de tant fer la pilota.

    En tot cas, és bon senyal que escrigui totes aquestes burrades del sobiranisme per dos motius:

    Primer, perquè si això és tot el que pot argumentar al sobiranisme, la campanya pel no al referendum d’autodeterminació la tenim mig guanyada. 

    Segon, perquè això vol dir que preocupem.  I preocupar a aquesta mena de comissari soviètic, que és un exponent màxim d’un establishment caducat és una gran notícia !!!

  4. Quan parlen de sistema els qui van contra la expressió democràtica tinc una esgarrifança que em va de meravella. És un detector fiable i eficient.
    Cada dia m’adono que resulta més fàcil fer-los la pregunta: sistema, de què? quin? de què està parlant?
    Al què li assenyales jo afegiria aquestes preguntes, i la preocupació que un polític (i no em val que sigui mal de muchos) al nostre parlament usi d’aquestes paraulades i paraules màgiques per a mirar de convèncer que la democràcia no ens convé, que millor calladets i a les ordres "del sistema", o altres de les bestieses.

    Xavier; gràcies per les informacions que ens fas arribar al bloc. Jo hi ha una pila dels que visites que no suportaria en alguns dels dies. Ni de nits.
    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!