L’apel·lació al PP per part del PSOE com a estratègia de polarització és més vella que l’anar a peu i des d’aquest bloc l’he denunciada en nombroses ocasions. Hi tornaré a insistir. Missatge dirigit a tota la gent de bona fe que ha patit el feixisme, que sent repulsa per les formes i la política del PP o que té pànic a ser governada, un altre cop, pel PP: mireu quin suport electoral té el PP a Catalunya i considereu si no viuríem molt millor en un estat propi on el PP no pogués condicionar ni la dinàmica ni l’agenda política. Reflexioneu-hi abans de caure en la trampa que contínuament us paren des del PSOE i que consisteix a demanar el vostre suport a Zapatero perquè no governi el PP. Aquesta dinàmica està viciada i condueix a un carreró sense sortida, perquè Zapatero governa condicionat pel PP per por de perdre les eleccions. Gireu els ulls cap a Catalunya, cap a les persones, i allibereu-vos d’aquestes miserables excuses.
I és que Carme Chacón afirma en una
entrevista al diari
Avui que "
Catalunya ha de tenir molt en compte que no trobarem fàcilment un
altre Zapatero. En la nostra feina hem d’ajudar-lo en aquest projecte
federal, modernitzador i social". A aquestes alçades, parlar d’un projecte federal després de l’esforç que vam fer tots els catalans per acordar un estatut que impulsés la reforma de l’estat i que fes possible l’avenç cap al model federal; després que Zapatero prometés que donaria suport a l’estatut que sortís del Parlament; després que el pactés amb el principal partit de l’oposició i que fes saltar Pasqual Maragall i que hi posés Montilla (que ha fet perdre 5 escons més al PSC); després de tot això, quin crèdit li queda al projecte federalista? L’Estat espanyol no vol ser federal perquè quan ha tingut oportunitat de fer-ho no ho ha fet, i ara ja no té sentit continuar-ne parlant. Mentre dins del PSC hi hagi aquestes tendències, el partit continuarà perdent suports. Catalunya ja ha donat suport a Zapatero, i aquest ens ho ha tornat amb mentides i preses de pèl. Mai més, Sra. Chacón, mai més. Oblidi-ho, allò de "si guanya Zapatero, guanya Catalunya". I si vol un consell, deixi de fer-ho servir perquè se li girarà en contra. Mai més.
La demagògia de Carme Chacón és absoluta quan afirma, per exemple, que "per ERC és molt fàcil: quan no troben solució diuen que "com que
aquest no és el meu país i jo en vull un altre, doncs ens n’anirem". Això és tenir barra. ERC podria haver apostat per una estratègia de rebentar-ho tot i no ho ha fet. Quan un partit independentista posa sobre la taula una proposta d’estatut, ho fa perquè és fàcil? O perquè actua en positiu i intenta canviar les coses buscant el suport dels altres? La imatge que Chacón dóna d’ERC és repugnant i injusta. Zapatero és president perquè ERC ho va voler. I si ERC hagués volgut apostar per una estratègia de confrontació, de rebentar-ho tot, com deia, hauria afavorit la investidura de Rajoy seguint la màxima que "com pitjor, millor".
Fins i tot ara, ERC està patint el desgast de la seva aposta pel PSC, però sembla que el socialisme kamikaze està disposat a arrasar-ho tot abans que s’ho quedin els independentistes. Si l’altre dia era Iceta qui deia que el dret d’autodeterminació és una collonada i que no és aplicable a Catalunya, avui és Chacón qui dispara. Però aquests trets es fan amb tan mala punteria que més aviat semblen de ruleta russa i són els mateixos socialistes els qui poden prendre mal. Les maneres demagogues de Chacón em recorden, precisament, les del partit que ella tan bescanta, i això, n’estic segur, ha de saber molt de greu a la bona gent del PSC, que n’hi ha, i en molts municipis s’entenen força bé amb els independentistes. Si el PSOE no té en compte això és que han perdut el nord.
En definitiva, l’advertència que Catalunya ha de saber que no hi haurà un altre Zapatero ens porta, a molts, a una altra conclusió: si l’Estat no pot canviar més, sigui perquè no en sap o sigui perquè no vol, marxem. Posem sobre la taula la via sobiranista.
Totalment d’acord. Ja està bé de la cançoneta de cridar tothom a recolzar els socialistes perquè ve el PP. I després votem el PSC-PSOE i ningú no s’enrecorda dels catalans i catalanes, ni de l’aeroport, ni de la Renfe, i tenim l’Estat igualment en contra. A pastar fang. Els conflictes entre espanyols són cosa d’ells. I nosaltres hi hem de jugar amb intel·ligència. A fi de comptes, si Zapatero està com està és per la seva inutilitat. Ha portat el procés de pau basc amb els peus, i va ser el govern central qui va inspirar el fiscal a actuar contra els dos articles que van portar a la vaga de fam el De Juana. Per tant, ja s’ho farà. I res de convertir Catalunya en el símbol de resistència contra el PP, és a dir en un feu del PSOE. Nosaltres, a la nostra. Que no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres.
Ja està molt vista i coneguda l’estratègia del PSC consistent a dir que el PP està en contra de Catalunya i el PSOE son els nostres salvadors. La primera part és certa (que el PP està en contra de Catalunya) però la segona (que els socialistes ens han de salvar) és absolutament falsa. Però això JA NO COLA, perquè ara ja sap tothom: que Zapatero no acompleix les seves promeses, que no és veritat que si guanya Zapatero guanya Catalunya, i què més enllà de l’Ebre no hi ha NINGU que vulgui que Espanya sigui federal. Per tant, a partir d’ara el PSC tindrà moltes dificultats en articular un discurs creïble. No m’estranya que Iceta i Chacón diguin bajanades. Deuen estar desorientats.
Tant de bo aprenem que PP i PSOE són el mateix. Tindran mitjans diferents, però els objectius són els mateixos. Fins i tot els mitjans comencen a semblar-se, vista la demagògia marca Zaplana que gasta la Chacón.
En l’antifranquisme ens pensavem que tothom que estigués contra Franco era demòcrata i a favor de la llibertat dels pobles (de fet, estar a favor d’un sense l’altre és un malabarisme com aquell de la democracia orgánica). 30 anys més tard, ja hem tingut temps suficient per veure a quina estació del camí cap a la democràcia s’han baixat alguns (el PSOE en una entre l’estació "Loapa" i la de "Gal", cap a l’any 1983).
Com deia ahir en el bloc d’en Saül en una anotació que titulava gràficament "cervell embalsamat", cada cop trobo més incomprensible com es pot votar el PSOE a Catalunya…. és un problema clínic, d’autisme, de voler autolesionar-se, de no comprensió de la realitat? O bé tots tenen el mateix nivell intelectual que la Chacón? (l’he coneguda i us puc assegurar que si tots els espanyolistes fossin com aquesta, la independència seria cosa feta)
Quin misteri, tu…
Llegiu el mail obert d’avui d’en Partal a http://www.vilaweb.cat, on desenmascara el fals dilema PP-PSOE. L’impresentables que són els primers no hauria de fer més presentables els segons.