(Maragall dimissió) Marhuenda i Iceta també borden; cada cop anem millor

Si fa uns dies era La Vanguardia qui intentava desmobilitzar i desmotivar els sectors socials cridats a donar suport a la via sobiranista, ara són Paco Marhuenda i Miquel Iceta. El primer diu que la via sobiranista és una utopia, que estem massa acomodats i tenim massa benestar… I tant! Val més que ens resignem, oi Paco? Les persones que pensen com el Sr. Marhuenda no deuen saber quina estratègia és millor per frenar el debat sobiranista (que de moment que en parlen ells és que anem pel bon camí), si no parlar-ne o si provocar amb manifestacions com aquestes. Estic segur que algun lector desubicat o desmotivat, en llegir aquesta opinió de Marhuenda, haurà trobat la motivació i el nord que havia perdut.

Des del PSC, en canvi, segueixen apostant per l’estratègia de la negació: literalment, i segons E-notícies: "la ficció independentista, que proposa la fugida com a solució i que ningú vol". Hola Miquel: sóc en Ningú, i només a la XBS n’hi ha 311 que devem ser Ningú. Encantats de saludar-te. I, saps què?, em penso que els 311 de la XBS no estem sols, per si et venien temptacions de ridiculitzar-nos. El que passa és que no tots els qui volen un estat propi tenen bloc. Pel cap baix pots afegir-hi els votants d’ERC, els qui han passat a ser exvotants d’ERC precisament perquè pensen que el partit de Carod s’equivoca d’estratègia per arribar a aquest objectiu, els votants de les CUP, els sobiranistes de CiU, els del Partit Republicà Català (que per cert estan enviant unes postaletes molt mones al president i no em consta que aquest hagi donat les gràcies), etc., etc. Res, quatre gats. Com quatre gats són els qui a Badalona no volen saber res del PSC i van per lliure.

El Sr. Iceta, a més d’assegurar que ningú no vol la independència, ens diu que és una ficció i una fugida. La realitat (que és un únic antònim per a ficció i per a fugida i que deu tenir nom i cognoms socialistes) és que aquesta setmana la gent ha tallat les vies de la Renfe. Això, en un país civilitzat i pacient (esgotadorament pacient) com el nostre, és un principi de revolució. La realitat és que el mes que ve hi ha un sector important de l’empresariat i de la societat civil que ha decidit mobilitzar-se contra una gestió de l’aeroport clarament contrària als interessos de la nació. La realitat és que una tal Royal, Ségolène Royal (en Miquel la deu conèixer perquè em sona que és socialista), diu que el Quebec té el dret de decidir si vol formar un estat.

En fi, l’expresident Maragall ja va dir que és ridícul voler la independència, i veig que Miquel Iceta segueix la via marcada pel president defenestrat. Deu ser algun tipus de teràpia. Potser tenen por d’haver de gestionar un país que està cansat de nacionalisme espanyol i que cada cop té mes ganes de provar la via sobiranista. Com li ho diran, a en Zapatero? Quina situació més compromesa. Montilla presidint la Generalitat perquè sembli que ho tenen tot controlat i el poble preparant-se per la via sobiranista. Mai! Mai de la vida! Neguem-ho fins a la mort. "Repetiu-ho amb mi: Catalunya no vol ser independent, Catalunya no vol ser independent, Catalunya…"

El que passa és que el debat de la via sobiranista ja no té marxa enrere, i tant si es vol com si no es vol, bé sigui per defensar-lo o bé per atacar-lo, cada dia té més presència als mitjans. Fins i tot la formació d’un corrent intern d’ERC com l’impulsat per Joan Carretero permet que la Terribas l’entrevisti i que també a TV3 es parli de la independència de Catalunya. En Ramon Rovira, però, encara s’hi resisteix. Per quan, l’Àgora? Què més ha de passar perquè la via es consideri actualitat política susceptible de ser tractada en aquell espai televisiu? Si fins i tot mossèn Ballarín n’està fins al capdamunt i no sap com dir-ho!

Afegeix un comentari