(Maragall dimissió) Kelme, Oleguer i altres boles que s’engreixen

El debat sobre la sobirania continua avançant amb articles com el que Jordi Sànchez va escriure divendres a l’Avui. Certament, això va de debò, i pretendre el retorn a l’estatut del 30 de setembre sembla més aviat una brometa per riure una estona. Com si allò que es qüestiona fos un text. I no és el text, sinó el model, el model autonomista. Però aquesta sembla ser l’aposta de gent com Jordi Cabré. Si CiU continua en aquesta línia de recuperar l’estatut del 30 de setembre tindrem una datació exacta de l’endarreriment que porta aquest partit respecte de les peticions de la societat catalana: un any. El 18 de febrer molta gent, també gent que vota (o votava) CiU, va sortir al carrer per demanar que no es retallés aquell estatut, però CiU com a partit no hi era. Aviat en farà un any, i ara se’n recorden. Tot i que hi ha gent dins de CiU que treu i posa estatuts a conveniència, també n’hi ha d’altres que comencen a estar-ne tips, de l’infranquejable mur espanyol, i aposten per la via sobiranista, com Enric I. Canela.

El rebuig de la societat catalana envers el conseller Ernest Maragall
va en augment i divendres passat a Vilassar ja va rebre’n les primeres
mostres no virtuals. Vilaweb aconsegueix que en ben poques hores més de
catorze mil persones declarin públicament que Kelme ha perdut un
client. Tota una irresponsabilitat per part d’aquesta empresa i tota una resposta nacional. I es
posa en marxa el web Món divers,
que ens ha de permetre millorar la comunicació entre nacions sense
estat. En totes aquestes mostres d’activisme social Internet hi té una
funció estructuradora important. I el pas del món virtual al món real
no fa sinó retroalimentar les possibilitats del sobiranisme virtual.

La campanya per situar-nos al mapa per un estat propi ja té 98 punts.
Sobirania i Progrés té 9989 adherits. La Xarxa de Blocs Sobiranistes (a la qual Pere Meroño dedica aquest apunt)
també s’acosta a la xifra rodona de 300 blocaires. I és que la XBS es consolida cada dia més com a punt de trobada del sobiranisme. Ara mateix hi trobareu nombroses iniciatives, com la del blocaire Talaiòtic per la recuperació del senyal de les televisions del país. El país està en ple bullici sobiranista. Diria que s’està covant alguna cosa si no fos que automàticament m’hauria de corregir: són moltes les coses que s’estan covant alhora. I com dic últimament, es va acostant el 18 de febrer. I encara no sabem si el 19 tindrem un Àgora sobre sobiranisme.

Afegeix un comentari