pepcanals

l'internauta d'Argentona

5 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

L’estiu ha arribat abans d’hora

Tot just acabar de començar el mes de juny però ja fa dies que tenim unes temperatures de Sant Joan i així ho confirmava aquest matí a Catalunya Ràdio un dels meteoròlegs de la casa, fins i tot la temperatura del aigua del mar ja es la que habitualment tenim per la revetlla.

En el àmbit local la setmana passava vaig assistir a una reunió d’un grup d’argentonins que estan interessats en que es produeixi un canvi en la relació entre el govern municipal i els vilatans. El títol es Argentona 2007, pensant en les eleccions municipals del proper any.

En el àmbit nacional, ja ha començat la campanya del Estatut i novament comencen ha sortir enquestes i jo segueixo sense conèixer cap enquestat, ja fa temps comentava aquesta situació en un dels meus escrits. (continua)


Tot just acabar de començar el mes de juny però ja fa dies que tenim unes temperatures de Sant Joan i així ho confirmava aquest matí a Catalunya Ràdio un dels meteoròlegs de la casa, fins i tot la temperatura del aigua del mar ja es la que habitualment tenim per la revetlla.

Ha estat una primavera força seca i el mateix meteoròleg comentava el perill de que els pins de la nostra comarca, concretament ha parlat d’Argentona, Órrius i Dosrius morin per manca d’aigua.

La meva agenda està cada cop més atapeïda i a més neixen noves activitats i móns per descobrir. Sense anar més lluny ahir vaig anar a dormir passades la una de la matinada jugant amb el Google Hearth. Es molt entretingut veure des de el cel, apropant-se i allunyant-se, cases, pobles, paisatges que estem acostumats a veure en horitzontal.

En el àmbit local la setmana passava vaig assistir a una reunió d’un grup d’argentonins que estan interessats en que es produeixi un canvi en la relació entre el govern municipal i els vilatans. El títol es Argentona 2007, pensant en les eleccions municipals del proper any.

La proposta em sembla interessant i penso que val la pena seguir-la per veure com evoluciona.

Es cert que a la nostre Vila es viu un enfrontament continu entre l’equip de govern i la oposició, però en contra del que diu el document que ens varen donar al iniciar-se la reunió, no crec que sigui responsabilitat absoluta del equip de govern.

Estar a l’oposició es molt complicat, ja que molts cops es contempla amb impotència com qui governa fa servir la prepotència per anar tirant endavant tots els projectes. Però també es cert que la oposició quasi sempre treballa a la contra, es a dir, tot el que fa qui governa està mal fet.

En el àmbit nacional, ja ha començat la campanya del Estatut i novament comencen ha sortir enquestes i jo segueixo sense conèixer cap enquestat, ja fa temps comentava aquesta situació en un dels meus escrits.

Els partidaris del SI ja no es conformen amb guanyar, sinó que volen que sigui de forma clara, que no quedi cap dubte. Tots sabem que el NO del PP i el d’ERC no tenen res a veure, però algú ha analitzat si el SI de CiU, PSC o ICV tenen quelcom a veure?

Els d’ICV diuen que es un Estatut d’esquerres, fins i tot diu que hi ha aportacions de CC.OO., i amb un exercici d’acrobàcia aèria en Saura diu que l’Estatut del 79 es el del Rajoy i Piqué, mentre el del 2006 es del de UGT i CC.OO.

També a favor del SI els de CiU diuen que l’Estatut es de tots(¿?), no de l’esquerra.

I entre les dos posicions anteriors els del PSC el que volen es fer història i ser recordats com els que varen impulsar un nou Estatut.

Val la pena veure la vinyeta de LV d’avui.

Una de las ventajas de este Estatut es el que se adapta a las necesidades de cada uno. Por ejemplo para Duran no es ni de derechas, ni de izquierdas, ni de centro. En cambio para Saura es de izquierda.

Zapatero diu: ¡No voy a recanear con el Estatut! Mentre un del públic comenta: esto hay que entenderlo como su promesa de apoyar el Estatut que saliera del Parlament, ¿o lo dice en otro plan?.

Mentre a la darrera Carod diu: Si tanto les gusta este Estatut, ¿cómo es que no lo quieren para Euskadi señores del PNV? Les estoy preguntando. ¿Me oyen?. Nada ni caso.

Ahir el vespre vaig tenir la oportunitat de sopar amb un matrimoni en el que ella es una militant de CiU i vaig poder argumentar amb tranquil·litat el meu NO. L’únic argument que la meva amiga, feia servir amb certa coherència era el dels empresaris catalans que han vist en perill part dels seus negocis des de que el setembre es va aprovar el nostre projecte d’Estatut, però finalment acabava per reconèixer que tant important es per nosaltres el mercat espanyol, com pels espanyols el mercat català.

Jo soc dels que penso que l’Estatut que votarem el proper dia 18 l’únic que fa es recollir el que les diverses lleis han anat incorporant a l’Estatut de Sau que, pel moment en que es va aprovar, era més un llistat d’intencions. El projecte de setembre feia un pas endavant real i el que penso que havien d’haver fet tots els partits que el varen aprovar era defensar-lo i en el supòsit de que no fos possible la seva aprovació per les Corts espanyoles, retirar la proposta i deixar passar un temps per tornar a l’atac.

Em varen fer molt de mal les declaracions del senyor Guerra, no oblidem que era el president de la comissió que discutia el nostre Estatut a Madrid, “nos hemos cepillado el Estatut del Parlament, para que nos vamos a engañar”, em va fer mal l’actuació de ZP, primer amb falses promeses, “apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya” i després passant olímpicament dels socialistes catalans i pactant amb CiU a les seves esquenes, em fa mal que Luis Pedroche director de l’Agència Tributària digui que l’agència consorciada catalana serà un xiringuito, em fa mal que Iberia gaudeixi de les avantatges d’una empresa pública per dominar la nova terminal de Madrid, però es consideri una empresa privada quan decideix operar menys des de Barcelona, etc.

Ja tinc 52 anys i no m’agradaria haver d’esperar 27 anys més, potser ja no hi seré, per donar un pas que el meu Parlament ja va donar l’any 2005.

Ja sé que el dia 18 el meu vot es barrejarà amb els del PP, però temps hi haurà per triar el blat de la palla.

Per acabar recomanar la lectura del BLOC d’en Saül Gordillo, http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/1955,  es impressionant la tasca que fa aquest periodista maresmenc que dona a tothom la seva ració.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!