Blog d'en Xavier Mir

Les eleccions del 21 de desembre de 2017 són, fins ara, les que han registrat un suport més ampli en vots absoluts als partits independentistes. També a Nou Barris. Les dades del referèndum de l’1 d’octubre només serveixen si les prenem en consideració globalment perquè el vot va ser universal: els veïns i veïnes de Nou Barris van poder votar fora del seu col·legi electoral de la mateixa manera que persones d’altres col·legis electorals van poder votar a Nou Barris. Si el referèndum va donar 2.044.038 vots pel sí, la suma de vots a ERC, JuntsxCat i CUP del 21D va donar-ne 2.079.340. A Nou Barris, 15.800 a ERC, 8.463 a JuntsxCat i 3.281 a la CUP donen una suma de 27.544. Això, amb un total de 91.488 votants que representa el 77,29%. Entre tots tres partits van sumar el 30,21% dels vots. És el suport més ampli en termes absoluts que ha tingut mai l’independentisme a Nou Barris.

A partir d’aquí, no podem perdre de vista que Ciutadans va aconseguir-ne més que tots tres junts: 28.474 (31,24%) i va ser la força més votada. En segon lloc, el PSC va obtenir-ne 17.522 (19,22%). Els 15.800 d’ERC esmentats (17,33%) van donar-li la tercera posició, per davant dels 9.912 dels Comuns (10,87%), dels 8.463 de JuntsxCat (9,28%), els 6.096 del PP (6,69%) i els 3.281 de la CUP (3,60%). Per tant, el bloc PSC+Comuns va obtenir 27.434 vots, només 110 menys que el bloc independentista, mentre que el bloc Ciutadans+PP en va obtenir 34.570. Fins que no tornem a votar en unes eleccions al Parlament de Catalunya, no sabrem quina evolució han fet els veïns de Nou Barris aquests darrers anys.

L’any 2019, en tot cas, van tornar a passar per les urnes. Aquest cop per unes eleccions espanyoles arran de la moció de censura a Rajoy. Pedro Sánchez va ser president, però després va topar amb els pressupostos i va convocar eleccions. Resultat: un PSC reviscolat per l’efecte Sánchez va obtenir 27.153 vots, 9.631 més que al desembre del 2017 en les eleccions al Parlament de Catalunya malgrat que la participació del 28A a Nou Barris va caure fins als 86.944 vots (73,66%) des dels 91.488 (77,29%). Això va ser possible, sobretot, gràcies a la davallada de Ciutadans, que va passar de guanyar les eleccions al Parlament amb 28.474 vots a ser la quarta força amb tan sols 11.533. En va perdre, doncs, 16.941.

Tot fa pensar que una part important del votant de Nou Barris que el 21D de 2017 havia optat per Ciutadans va tornar al PSC, una altra va quedar-se a casa i una altra va passar a Vox. Sens dubte, per a l’independentisme és un transvasament de vot esperançador. Les posicions de Ciutadans, PP o Vox davant les reivindicacions catalanes eren tan bel·ligerants, que tota intenció de desmarcar-se’n era benvinguda.

Els Comuns, amb 16.924 vots (+7.012), van passar per davant d’ERC i es van convertir en segona força. El bloc PSC+Comuns, doncs, va guanyar molt de pes (16.643 vots més) davant la possibilitat que un govern d’aquests dos partits fes un gir en la política espanyola, inclosa la manera d’abordar el conflicte polític amb Catalunya. Al bloc netament espanyolista, en canvi, l’entrada de Vox no va compensar la davallada de Ciutadans i el resultat del PP no va variar gaire, de manera que la suma de Ciutadans, PP i Vox es va quedar en els 21.168 vots (bastants menys que els 34.570 del 21D de 2017 al Parlament).

Quin resultat van obtenir els partits independentistes el 28A, però? Van sumar 18.787 vots, 8.757 vots menys que a les eleccions al Parlament. Per què? Pot haver-hi diverses raons. La participació global va ser certament inferior, però si el vot independentista consolidat s’hagués mantingut mobilitzat això no l’hauria d’haver afectat. ERC no va aconseguir retenir els 15.800 vots i va retrocedir fins als 13.754 (2.046 vots menys). Val a dir, però, que aquells 15.800 havien estat el millor resultat que mai havia obtingut ERC a Nou Barris. És possible que hi contribuís vot prestat d’altres partits (PSC o Comuns) que el 28A van tornar allà d’on venien. Pel que fa a JuntsxCat, en va obtenir 3.592, que són 4.871 menys que els 8.463 del 2017, la pèrdua més important. I finalment la CUP va decidir no concórrer a aquelles eleccions. Part dels seus votants (3.281 el 2017) va optar pel Front Republicà (1.441), però pel camí es van perdre 1.840 vots. Per completar la sèrie, fixem-nos que a les eleccions al Parlament de 2015 la suma de Junts pel Sí (18.768) i CUP (6.381) va pujar a 25.149 i que a les de 2012 havia pujat a 20.948  (11.616 CiU; 7.068 ERC i 2.264 CUP).

Després de les eleccions, tanmateix, vam veure un Pedro Sánchez també molt bel·ligerant que va fer seu el discurs de Ciutadans pensant que així acabaria de recuperar el vot que havia perdut en favor del partit de Rivera i Arrimadas. I també vam veure un PSOE i un UP incapaços de formar govern mentre Gabriel Rufián s’erigia en màxim avalador d’aquella entesa que havia d’evitar unes noves eleccions en què podria tornar la dreta. Això va seduir alguns dels votants de PSC i UP desencantats amb aquests partits, però també va fer que un altre perfil de votant  marxés cap a JuntsxCat. La pèrdua de vots per al PSC va ser important: no va tornar als 17.522 del 2017, però dels 27.153 del 28A va passar a 23.188 (-3.965) el 10N. En el cas d’ECP, van passar dels 16.924 del 28A a 14.721 el 10N (-2.203). Per tant, el bloc PSC-Comuns va perdre 6.168 dels 44.077 que havia obtingut el 28A i es va quedar en 37.909.

Per resumir-ho, el votant de Nou Barris es va abocar a votar PSC i ECP-UP quan va veure l’oportunitat d’impedir el retorn de la dreta, però quan en va quedar decebut, i abans de tornar a votar Ciutadans, PP o Vox, va veure amb bons ulls altres opcions d’esquerres encara que fossin independentistes. Si això és així, l’independentisme encara pot obtenir més suport a Nou Barris els propers mesos i anys en la mesura que Sánchez i Iglesias continuïn decebent les diverses expectatives que generin (diàleg amb Catalunya, polítiques d’esquerres, cobertura a la monarquia, etc.) o que una victòria de la dreta els faci llençar la tovallola definitivament.

La taula amb què acabo l’apunte mostra l’evolució en vots absoluts. Les dues xifres en negreta volen remarcar una primera concentració de vot en PSC i Comuns arran de les expectatives esmentades i una segona cap als partits independentistes arran de la frustració d’aquestes expectatives.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!