Espanyolitzar l’independentisme? Resposta a l’article d’Ot Bou elogiat per Vicent Partal

No estic gens d’acord amb tu, Ot Bou (@otbouc a Twitter), quan escrius, al teu article a Vilaweb, que “Junqueras i el seu nucli dur (…) han entès que per guanyar les eleccions han d’eixamplar la seva base”.

L’objectiu PRINCIPAL d’ERC no és guanyar les eleccions, sinó sumar més vots al projecte de la República de Catalunya. He llegit i sentit, en boca de gent destacada del partit, del dret i del revés, que no els fa res perdre vots en benefici de JxC o de la CUP si aquest és el preu que cal pagar per intentar guanyar vots a PSC o Comuns. L’estratègia d’ERC, per tant, no busca el guany per al partit, sinó per al conjunt de l’independentisme. Les dades ens diuen que, dels tres partits, qui ha guanyat més vots els darrers anys a les zones on predomina el vot a PSC i Comuns és ERC. Per tant, tot fa pensar que és qui té més opcions de continuar-ho fent.

També escrius que ERC “ven diàleg i pacificació perquè és la manera ràpida de seduir gent que no votaria mai Convergència i que veu Esquerra com l’únic partit de govern que pot reprendre el consens fictici”. ERC ha defensat el diàleg i la negociació tant com ho puguin haver fet CDC-PDeCat-JxC o ICV-Comuns. El 2014 vam ser tots tres qui vam anar a demanar diàleg i un referèndum pactat a Madrid. Alhora, però, si s’ha hagut de fer una estrebada de corda com la de l’1 d’octubre, ERC s’hi ha implicat de ple. No sé si cal que et recordi la crisi de govern de l’estiu del 2017, quan ERC va haver d’assumir-ne la gestió, o el fet que Oriol Junqueras sigui a la presó amb la condemna més llarga precisament per haver assumit el lideratge de tot plegat. I, malgrat tot, estic convençut que si en un futur decidíssim tornar a fer una estrebada, ERC hi tornaria a posar el coll.

Em sembla terriblement injust que pintis ERC com un partit que rebaixa plantejaments de màxims, però tampoc em ve de nou. Per l’Estatut de 2006 ja vam veure com Artur Mas exigia plantejaments de màxims des de l’oposició, i el que va acabar fent va ser buscar el compromís de Zapatero per ajudar-lo a ser president de la Generalitat a canvi d’una rebaixa en l’ambició de l’Estatut. Comprendràs que ara tinguem molt present tot allò perquè ERC torna a tenir una posició decisiva que JxC no té; aleshores era el Govern de la Generalitat i ara és la investidura d’un president del Regne d’Espanya a qui caldrà fer seure a negociar. La frase que millor explica aquesta mena de situacions és aquella de “qui no les pot haver diu que són verdes”. M’explico: a JxC tenen molt poc transvasament de vot (o gens, segons on) provinent de PSC i Comuns. Per tant, atenent els interessos del seu projecte com a partit, han decidit que no els ha de preocupar gens empatitzar amb un possible votant de PSC o de Comuns que s’estigui plantejant votar ERC o la CUP. El passat 28 d’abril, a la Laura Borràs li sortia molt més a compte apostar pel bloqueig per un mer càlcul electoral. I de passada va retreure a ERC que no fes el mateix, tot i saber que ERC sí que podia captar vot de PSC i Comuns com a premi per haver posat en evidència Pedro Sánchez. Si aquesta estratègia d’ERC funcionava, el guany no era només per a ERC, sinó per al conjunt de l’independentisme. I resulta que va funcionar, tal com estic intentant explicar a Twitter amb l’etiqueta #MunicipisOnAvancem. ERC se situa en el marc mental de forçar el diàleg i la negociació perquè aquesta és la voluntat majoritària de la població de Catalunya.

En resum, on tu veus una suposada estratègia d’ERC per “espanyolitzar l’independentisme” que, evidentment, els retreus, jo hi veig un esforç de connectar amb una part de l’electorat que, si no és a través del marc mental que treballa ERC, no arribarà a veure mai els avantatges que pot tenir per a ell la República de Catalunya. No negues que els esforços d’ERC estiguin donant fruits, cosa que ja em sembla un gran guany respecte d’altres opinions i “anàlisis” que he llegit, però quan el guany en forma de vots ja no es pot qüestionar, aleshores decideixes que aquests vots són “provisionals”, és a dir, que no són vots que es tradueixin en un sí a la República de Catalunya quan finalment puguem fer el referèndum d’independència.

Segons tu, “ERC no fa nous independentistes: creix a força de diluir el seu propi independentisme. És a dir, fa nous autonomistes.” I jo em pregunto: i que et fa pensar que els vots que JxC pugui arrencar a PSC o Comuns o a qui sigui sí que són independentistes? Per què no poden ser vots de protesta per les condemnes o de suport al MHP Puigdemont en qui JxC centra tant tota la seva estratègia? Segur que tots els votants de JxC votarien en un referèndum d’independència? I de la CUP, què me’n dius? No pot haver-hi gent dels Comuns que hagin fet un vot de càstig al seu partit per certs acords de govern arran de les municipals o per la part de culpa que pogués tenir Pablo Iglesias en el fracàs que ens va portar a noves eleccions? Segur que els qui van votar amb aquesta motivació votarien en un referèndum d’independència? No vull pas acusar-te de mala fe quan centres només en ERC les teves sospites, però aquest és l’efecte que em fan. Ho sento. Si no és el cas, tindrem ocasió d’anar-ne parlant.

Vaig acabant. Segons tu, les dades del CEO avalen la teva interpretació. Ens recordes que “només el 19,6% de votants d’ERC creu que el procés acabarà amb la independència” o que “la majoria (un 42,4%, xifra similar a la de Ciutadans) creu que acabarà amb un pacte amb l’estat”. Jo seria molt més prudent a l’hora d’interpretar les respostes a aquestes preguntes. Ni soc un expert ni em sembla que aquest apunt sigui el lloc més adient per estendre-m’hi, però et sorprendria com es poden arribar a interpretar certes respostes. Què és un “pacte amb l’Estat”, per exemple?

El que sí celebro és que em reconeguis que “els resultats de les darreres eleccions espanyoles proven que, on hi ha més població independentista, JxCat i la CUP creixen a costa d’ERC i, en canvi, els republicans creixen on n’hi ha menys”. Aquí sí que les nostres interpretacions de les dades s’acosten força. Et repeteixo que ni a mi ni a la majoria de gent d’ERC amb qui he anat parlant ens preocupa perdre vots en favor de JxCat o la CUP perquè són vots que continuen sumant per la República de Catalunya. És un preu que paguem amb molt de gust si a canvi tenim mans lliures per continuar fent resultats com els que he anat veient als #MunicipisOnAvancem.

Tenint en compte tot això, doncs, l’estratègia que ens empetiteix és abonar el marc mental que ha fet que, als municipis on l’independentisme ja és majoritari, la suma de vots a ERC, JxC i CUP hagi estat menor a la suma d’ERC, JxC i FR del passat 28 d’abril. En aquest país conviuen dues tendències electorals: d’una banda, gent que el 21 de desembre de 2017 va votar Ciutadans per aturar l’independentisme comença a votar opcions independentistes. L’aplicació del 155 i les eleccions del 21D van ser un punt de màxima tensió i, per tant, el transvasament de vot en aquest sentit em sembla prou sòlid. A molts municipis, la quantitat de vots que van anar a parar a ERC, JxC o CUP el passat 10N hauria pogut ser molt més important si no fos per l’altra tendència electoral, la dels independentistes que comencen a tenir un comportament abstencionista malgrat les crides a la mobilització electoral per part de tots els agents de l’independentisme.

Des de fa anys (potser sobretot des de finals del 2014) s’estan posant en circulació certes estratègies que, efectivament, poden ajudar a desgastar electoralment ERC en benefici de JxC o de la CUP allà on l’independentisme ja és majoritari. Enhorabona a JxC i a la CUP per aquests vots. Tanmateix, què hi guanya el conjunt de l’independentisme? Què hi guanyem dient que els vots que obté ERC en realitat no són independentistes i els altres sí? Què hi guanyem d’acusar ERC d’espanyolitzar l’independentisme? Que algú dels nostres se’n cansi i deixi d’anar a votar?

Si us plau, mirem menys cap a llocs com Girona, Vic, Olot o Figueres i més cap a llocs com Barberà del Vallès, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Viladecans o Barcelona mateix. Si tots remem en aquest sentit, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, siguin quan siguin, la suma dels vots als partits independentistes superarà el 50% i la majoria en escons serà més folgada encara, cosa que ens ajudarà a forçar el referèndum inevitable de què parla l’exconseller Carles Mundó.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *