Un cas pràctic per a les primàries republicanes que proposa l’ANC: Mataró

Els socis i sòcies de l’ANC hem rebut un nou correu sobre les primàries rebublicanes que proposa l’entitat. El correu inclou un vídeo amb una selecció de les declaracions efectuades per Elisenda Paluzie al programa “La nit a 8TV”. Entre altres coses, Paluzie comenta el cas de la ciutat de Mataró, on diu que ja s’han començat a recollir signatures. Efectivament, en una piulada del 3 de juliol, el perfil de Twitter de Mataró per la República preguntava als seus seguidors: “Ja has signat per aconseguir que a Mataró hi hagi una candidatura unitària independentista?” Us proposo, doncs, que fem una anàlisi pràctica d’aquest municipi per veure si la proposta és adequada per a la finalitat que es proposa, perquè el mateix perfil esmentat ja apunta, en una resposta del dia 5 de juliol, un primer problema: “Ningú ens garanteix que qui voti a les primàries votarà la llista si no li agrada la composició final”.

En primer lloc, sempre cal mirar de quins actius (en aquest cas, partits) disposa el republicanisme per obtenir vots a la ciutat. Com al Parlament, els partits directament compromesos amb la República són tres: l’antiga CiU, ERC i la CUP.

A les darreres eleccions municipals (2015), CiU va obtenir 7.374 vots, força menys que a les anteriors, les del 2011, quan en va obtenir 11.122. La tendència en eleccions municipals, doncs, és a la baixa. Amb tot, a les darreres eleccions al Parlament, que com sabem van gaudir d’una participació rècord, i sota la marca “Junts per Catalunya”, l’antic espai convergent (no sabem fins a quin punt aprofitant la figura del president Puigdemont, que no seria un actiu vigent en unes municipals) va obtenir 13.228 vots. En aquest punt potser seria interessant recordar que CiU va tenir l’alcaldia de Mataró entre 2011 i 2015 després d’anys d’alcaldies socialistes, però que el 2015 la va tornar a perdre.

Pel que fa a ERC, la progressió en l’àmbit municipal és la inversa, perquè va passar dels 1.768 vots el 2011 als 6.648 el 2015, però és cert que no va arribar a superar els 7.374 de CiU. Tanmateix, ERC sí que va superar Junts per Catalunya el 21 de desembre passat, quan va obtenir 14.211 vots i va esdevenir segona força. Per tant, les últimes dades de què disposem (que no siguin enquestes, sinó dades reals de vots emesos) indiquen que ERC ja rep més suports que l’antic espai convergent, però hem de tenir en compte que les municipals no tenen la mateixa dinàmica que les parlamentàries.

Finalment, la CUP també mostra una tendència a l’alça si comparem els 2.498 vots de 2011 amb els 3.843 de 2015. En el cas de la CUP, que no va quedar integrada a la coalició Junts pel Sí a les eleccions al Parlament, també podem observar l’evolució entre el 27 de setembre de 2015 (4.490 vots) i el 21 de desembre de 2017 (2.675). Viem, doncs, que la tendència a l’alça va quedar estroncada en la dinàmica parlamentària. Val a dir, però, que també en el cas de Mataró, com arreu de Catalunya, la CUP podia haver patit l’efecte retorn del vot prestat el 2015.

M’explico. És possible que la coalició Junts pel Sí generés rebuig a un sector de l’independentisme, el qual hauria decidit votar CUP per no donar suport explícit a Junts pel Sí. A les següents eleccions al Parlament de Catalunya, les del 2017, els vots prestats haurien tornat als partits integrants de la coalició. Aquesta és una dada que cal tenir en compte quan ens plantegem les primàries republicanes, perquè no sempre tenim dades històriques sobre determinats aspectes del comportament electoral, però en aquest cas sí, i les hem de saber aprofitar. A les eleccions al Parlament del 2015, Junts pel Sí va obtenir a Mataró 23.371 vots (35,15%) i va ser la força més votada. A les del 2017, la força més votada va ser Ciutadans, però la segona força va ser ERC, ja ho hem dit (19,90%), i la tercera força va ser Junts per Catalunya (18,53%). La dada important és que la suma de tots dos partits és superior als vots obtinguts quan van formar coalició: 27.439.

Amb tot això, ja podem anar traient alguna conclusió. La primera, que ERC és l’actiu més ben posicionat per rebre els vots de la població partidària de la República Catalana. La segona, que les preferències de vot de la població mataronina se situen clarament a l’esquerra, cosa que explica els anys de domini del PSC i el fet que recuperessin l’alcaldia després del període convergent. A Mataró, el PSC va perdre suports entre les eleccions municipals de 2011 (10.019 vots) i les de maig de 2015 (8.420 vots), però el comportament en eleccions parlamentàries fa pensar que l’electorat no els ha retirat la confiança massivament, perquè el setembre de 2015 van recuperar-se amb 10.010 vots i el 27 de desembre de 2017 fins i tot els van superar una mica: 10.543.

Un altre element confirma aquesta segona conclusió: l’aparició de Volem Mataró a les municipals de 2015 amb 5.276 vots, un vot que s’hauria conservat força si el comparem amb els 4.842 obtinguts per Catalunya en Comú el 21 de desembre passat.

Sabent que el conjunt de l’independentisme ha obtingut més vots quan ha presentat candidatures separades i que Mataró és sociològicament d’esquerres de manera majoritària, unes primàries que pretenguessin aplegar l’electorat de l’antic espai convergent amb l’electorat d’ERC presentarien diversos problemes. En primer lloc, els votants que ja tenen clar el seu suport a la independència serien els mateixos tant si voten els respectius partits anant junts com si els voten anant separats. Per molt il·lusionador que pugui ser el procés de primàries, els qui ja tenen decidit que votaran en clau independentista no són vots nous, vots que sumin. En canvi, hi ha un sector de votants d’ERC que no està consolidat, que va contribuir decisivament als 14.211 vots el darrer cop que vam passar per les urnes. És un perfil de votant que no es posa de cul davant la proposta de la República Catalana, però que quan se la imagina a mans de la dreta catalana arrufa el nas. Aquest perfil de votant no participarà a les primàries republicanes que proposa l’ANC per a Mataró. No és un votant que formi part del nucli militant de l’independentisme, sinó que se situa unes quantes capes més al marge, que s’ho mira una mica més des de la distància, perquè veu coses que li agraden i coses que no.

Com sabeu, el Maresme és una de les tres comarques on se situen els grupuscles feixistes més actius. Això vol dir que moltes persones del perfil que abans us descrivia poden tenir familiars, amics, coneguts o saludats que adopten aquestes actituds violentes, davant de les quals s’aniran posicionant. Si les rebutgen vol dir que són dels nostres, encara que en la qüestió identitària no siguin dels qui declaren sentir-se “només catalans”, però els hem de facilitar l’aterratge al republicanisme tal com hem fet anteriorment amb l’antiga CDC i amb el sector més catalanista del PSC. Això no ho aconseguirem fent-los arborar estelades, sinó oferint-los referents republicans en qui puguin confiar, de la mateixa manera que ha fet Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts. I segur que el candidat i l’equip d’ERC han fet molta feina en aquesta línia.

Per acabar, deixeu-me esmentar també la dinàmica de blocs. Tal com ja han explicat altres persones que en saben molt més que no pas jo, convertir les eleccions municipals en una confrontació del bloc independentista contra el bloc del 155 podria tenir l’efecte de mobilitzar el vot de Ciutadans, que altrament potser no acudirà tan massivament a les urnes com ho va fer el 21 de desembre passat si el que hi ha en joc són “només” les polítiques municipals. Per tant, unes primàries que potencien aquesta dinàmica de blocs serien com llançar-nos rocs a la pròpia teulada.

Els 11 regidors que van sumar CiU, ERC i CUP el 2015 poden ser més el 2019 si sabem gestionar bé els actius que tenim. Els 14 de la majoria absoluta no són tan lluny si tenim en compte les tendències, però el que hem de vetllar són les dinàmiques que ens han d’ajudar a guanyar els vots de les persones que mai abans han votat cap d’aquests tres partits.

Ajuntament de Mataró. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Matar%C3%B3

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *