Què ha de fer un republicà de Barcelona a les properes municipals?

Segons el sondeig de Gesop publicat ahir, hi ha una mena de triple empat entre Colau, ERC i Ciutadans. A la vista d’aquest sondeig, Eduard Voltas va piular que si aquest havia de ser l’escenari, ell pressionaria per una llista ERC+JuntsxCat. Normalment coincideixo molt amb el criteri de l’Eduard Voltas, però aquest cop en discrepo perquè estic convençut que si ERC ha de presentar-se a les municipals de Barcelona a la mateixa llista que Junts per Catalunya (que la majoria encara identifica amb la vella CiU malgrat tots els canvis dels darrers anys) l’efecte serà negatiu per al republicanisme. Crec que el votant que encara pot dubtar entre Comuns i ERC es decantarà pels Comuns per no donar el vot al que consideren que és la dreta (la que van fer fora de l’alcaldia quan hi havia Trias). Fins i tot algun socialista incòmode amb el que fan i diuen Iceta i Sánchez podria anar a parar a ERC, però difícilment ho farà si votant ERC vota també JxC.

Algunes persones m’han fet arribar que no veuen aquest transvasament de vot de Comuns o PSC a ERC, però davant d’aquest dubte podem assenyalar dues coses. La primera, que en tot cas un transvasament de vot a l’interior del republicanisme (entre ERC, JxC i CUP) sí que té ben poca utilitat perquè no amplia el còmput total; i la segona, que els resultats del 21D avalen aquesta hipòtesi: ERC va ser la segona força a Barcelona. Per tant, si alguna de les formacions republicanes està en condicions de presentar batalla a Ciutadans, sens dubte és ERC. Per això, sense cap pretensió d’arrogància, ahir em preguntava si no podríem fer-ho al revés, si no podríem demanar a tot l’independentisme que votés ERC a Barcelona.

Tinguem en compte que ERC ja va fer un gran sacrifici el 2015 quan va acceptar la imposició d’Artur Mas de formar Junts pel Sí com a condició per convocar les eleccions del 27 de setembre, malgrat que estàvem convençuts que no era una estratègia intel·ligent per aconseguir una majoria republicana. De fet, el passat 21 de desembre es va poder comprovar que el plantejament d’ERC era encertat, ja que per separat les tres forces republicanes van aconseguir cent mil vots més que el 27S de 2015. Crec, insisteixo, que no seria gens arrogant demanar ara a l’independentisme que donés suport a ERC.

Comparteixo amb Voltas, això sí, la preocupació per la possibilitat que Valls o qui sigui finalment el candidat de Ciutadans pugui arribar a ser alcalde de Barcelona, però el que hem de pensar molt bé és qui està més ben posicionat per fer de mur de contenció. En aquest sentit, no crec que el vot “útil” a Colau que es planteja Voltas sigui una solució intel·ligent. Voltas dona entenent que és Colau qui pot fer millor de mur de contenció o vot útil contra Ciutadans, quan en realitat és, un cop més, ERC. Per què? Doncs perquè uneix les dues característiques que li permeten oposar-se a Ciutadans: és d’esquerres i és republicana. Colau és d’esquerres, però encara no s’ha decidit, lamentablement, per la República de Catalunya. A JuntsxCat (i eventualment també Jordi Graupera) són independentistes, però no tenen l’aval de les esquerres per plantar cara a l’extrema dreta de Ciutadans. ERC aglutina aquests dos elements.

Em costa molt de veure Ada Colau votant a favor d’investir un alcalde de Ciutadans. Ni tan sols la veig abstenint-se per fer-ho possible. Això vol dir que el front ERC-Comuns (que, afegint-hi la CUP, en aquesta enquesta fa la majoria absoluta per la banda baixa de la forquilla) és prou sòlid per impedir allò que volem impedir. Ara bé, la clau per als republicans és a qui acabem donant la força perquè lideri aquest front, i aquí és on un vot prestat de JuntsxCat a ERC (en reconeixement del sacrifici del 2015 i en benefici del conjunt del republicanisme) podria tenir un efecte molt positiu, perquè en l’eix ideològic la vella CiU podria impedir que Colau tornés a ser alcaldessa i en l’eix republicà podria impedir que Ciutadans governés la ciutat.

Encara tenim un any per davant, doncs, però convindria reforçar aquest paper d’ERC com a triple contribuent: garantia perquè Barcelona tingui un alcalde republicà, garantia perquè continuïn les polítiques d’esquerres i garantia per aturar la demagògia populista de Ciutadans. Tot el que sigui afeblir les possibilitats d’ERC amenaçant de votar Colau o pressionant el partit perquè dilueixi aquests elements en una candidatura només independentista pot acabar tenint precisament l’efecte d’afavorir Ciutadans.

I no tingueu cap dubte que ERC sabrà ser agraïda amb aquest vot prestat que proposo i demano.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *