Un polèmic reportatge sobre Catalunya a Antena 3 (Romania) (II)

Continuo comentant el reportatge sobre Catalunya emès diumenge passat pel canal de televisió romanès Antena 3. Aquest apunt, doncs, és la continuació d’aquell que vaig publicar dijous passat i que, per cert, segons les estadístiques de Vilaweb, ja és el més llegit de tots els de temàtica romanesa que he publicat perquè supera les 1.200 lectures.

Ho havíem deixat on el reportatge es desplaçava a Reus, a la botiga de productes romanesos Bucureşti (minut 11.45). Allà, diuen, es respira un aire incòmode des de fa uns quants mesos. “Si els romanesos s’espanten, abaixem la persiana i busquem una altra cosa”, diu la propietària de la botiga, Nicoleta Niculica. Ella és a Catalunya des del 1996 i ha aconseguit obrir-se camí en el món del comerç, però avui, diu la veu en off, “mira al seu voltant amb por i es pregunta què en quedarà, de la feina dels darrers 21 anys”. Nicoleta explica que “hi ha moltes empreses que han començat a treure la seu de Catalunya; si Catalunya s’independitza, quedarà fora de la Unió Europea i per tant fora del sistema de comerç de la UE”. I la veu en off ho remata dient que “amb la fugida de les empreses [tot i que la Nicoleta només parlava de les seus] espantades per la inestabilitat, molts romanesos es quedarien sense feina i això vol dir que la botiga es quedaria sense clients. Tota la comunitat es demana què els portarà la Catalunya de demà.” Una de les clientes ho exemplifica dient que potser hauran de marxar a un altre lloc si les coses no van bé a la feina, i un dels clients parla d’incertesa i diu que no sap què passarà.

Nicoleta Niculica, propietària de la botiga romanesa Bucureşti de Reus.

El marit de la Nicoleta, diu la veu en off, assegura que aquesta “explosió” (independentista) no l’ha sorprès perquè des que va arribar va notar la “tensió” entre espanyols i catalans, i que s’esperava un conflicte obert, però que no s’esperava que fos tan ràpid i que l’afectés de manera tan directa. Els fets l’han enxampat enmig d’unes obres de desenes de milers d’euros i ara té por de perdre tot el que hi ha invertit. A més, diu, ha descobert que el “separatisme” ha arribat a la família (minut 14.25), ja que el seu fill gran, de 17 anys, en Juan Carlos [Facebook], és independentista. “Se sent com un autèntic català [i és que segurament ho és, si deien que la mare va arribar el 1996] i dorm amb la bandera de la ‘província’ (sic) sota el llit”, diu la veu. Efectivament, durant l’entrevista que li fa Sabin Ciornea, en Juan Carlos diu que l’Estat espanyol no el representa. I la veu en off hi afegeix que “no només això, sinó que ha militat activament, al carrer, participant en les manifestacions dels dies ardents de principis d’octubre i cridant contra les autoritats que van actuar de manera violenta”. “Quan va haver-hi el referèndum, vaig anar al col·legi electoral. La gent va sortir a defensar els seus drets. Era previsible que vingués la policia i aleshores la gent va dir que ens ajuntéssim tots i que no els deixéssim entrar. Aquí es pot veure”, explica en Juan Carlos mentre n’ensenya el vídeo a en Sabin amb el portàtil. [Durant l’entrevista, per cert, en Juan Carlos fa servir dues o tres paraules que no són romaneses sinó que són interferències del català.] “El pare intenta entendre la perspectiva diferent que té el fill”, diu la veu en off. “Jo he viscut coses que ell no ha viscut, tinc una experiència de vida que ell no té, però alhora he de reconèixer que a vegades he d’aprendre coses d’ell perquè no les he viscut com les ha viscut ell”, diu el pare.

El periodista Sabin Ciornea, autor del reportatge, mentre escolta les explicacions d’en Juan Carlos.

Tot seguit, a partir del minut 16, ve un dels fragments més durs del vídeo: “Però el pare està preocupat pel fet que l’abisme obert entre les dues bandes, a favor i en contra de la independència, es continuï aprofundint, tot i que el govern de Madrid ha pres el control absolut de Catalunya i, aparentment, ha posat punt final al pla de separació. Daniel Niculica té prou experiència per entendre que la gent no podrà continuar fent veure que aquí no ha passat res, perquè aquí ha passat alguna cosa, i prou greu: una regió com la meitat de la Transsilvània romanesa, extremament rica i bonica, s’ha convertit, amb una rapidesa sorprenent, en un focus d’odi i de nacionalisme destructiu. Només ha calgut un grup de persones que alimentessin vells ressentiments. I entre aquestes persones, diuen, hi ha també una romanesa: Marcela Topor, esposa de l’expresident de Catalunya i artífex del moviment independentista.”

Al minut 16.56, el reportatge es trasllada al domicili de Carles Puigdemont i Marcela Topor, “la romanesa a qui Madrid acusa d’haver intentat trencar Espanya”, diu Sabin Ciornea, que afirma que filmar allà és pràcticament impossible perquè fa temps que la casa està vigilada per policies i per càmeres de seguretat. La veu en off explica que “avui la luxosa casa de la família Topor-Puigdemont és buida; l’expresident de la província va marxar d’Espanya després que el govern de Madrid anul·lés la declaració d’independència i l’acusés de sedició i de rebel·lió. Ara és a Bèlgica, on s’ha refugiat, diu ell, per por que a Espanya no tindria un judici just. I tampoc no hi és la seva esposa, però es desconeix el lloc on han marxat tant ella com les seves dues filles. Des que al gener de 2016 va esdevenir la primera dama de la província, de Marcela Topor se n’han dit moltes coses: que és bonica, que és una periodista d’èxit, que visita pitonisses” i que és més independentista que Puigdemont.

“Com en tantes altres situacions explosives, a la base del moviment independentista hi ha hagut també els diners”, explica la veu en off. “Essent una província extremament rica, Catalunya aportava a l’Estat gairebé una quarta part de tot allò que guanyava, cosa que enutjava els separatistes, i se’ls va animar a enutjar-se més. Els líders locals van queixar-se que no era just que set milions de persones com té Catalunya aguantessin el pes dels 47 milions que té Espanya. Tanmateix, el que no van tenir present ni Puigdemont ni la seva esposa ni tots els qui es van afegir al procés de separació és que fa un segle [sic] la província va quedar destruïda i agenollada davant del dictador Franco. Tot just el 1975, quan es va coronar Juan Carlos com a rei, Catalunya va començar a refer-se, de manera que tot el que està passant ara, diuen alguns, és una manipulació construïda a partir de fragments de veritat.”

I en aquest punt, al minut 19, entra en el reportatge el periodista Paul Gabor, que assegura que “Catalunya ha arribat a un nivell econòmic que moltes regions del món voldrien tenir perquè la llei ho ha fet possible, perquè l’Estat espanyol ho ha fet possible. Han vingut fons de la Unió Europea i per tant ens hem desenvolupat tots en conjunt. En el moment en què tu t’has convertit en una gran potència econòmica, voler-te separar em sembla un gest absolutament hipòcrita, absolutament egoista, un gest eixelebrat. Això, des del meu punt de vista, demostra la bogeria.”

El periosita romanès Paul Gabor, en un moment de l’emissió.

Paul Gabor és un periodista establert a Catalunya. Des del seu mur de Facebook, darrerament ha anat publicant apunts en romanès sobre l’actualitat política catalana. Aquestes actualitzacions solen acumular centenars de “m’agrada”. Les seves cròniques sobre el procés català també es poden seguir a través del seu blog en romanès, on té una categoria dedicada al tema des de l’1 d’octubre, quan va començar citant i traduint al romanès l’article de Mario Vargas Llosa a El País. En alguna ocasió he entrat a debatre amb ell en un dels seus fils, concretament en un en què demanava dades sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent. Després d’oferir-li enllaços com per exemple el d’un article de Joseph Stiglitz, vaig abandonar la conversa perquè veia que només n’obtenia menyspreus i burles. Deia que l’article de Stiglitz havia quedat desfasat, que ja es coneix tots els economistes favorables a la independència (es riu de tots) i que no hi ha ningú que li doni dades que li permetin donar suport a la independència. Arran de la nostra discussió també va fer un apunt al seu Facebook el dia 22 d’octubre en què en reproduïa, amb captures de pantalla, alguns fragments en romanès. En comentar-ho als seus lectors deia “Mă simt inutil cerând argumente, logică și rațiune, pur și simplu cred că pentru unii nu mai există altceva decât sentiment furibund și reacție vulcanică pe fondul unor idei ultranaționaliste. (Em sento inútil demanant arguments, lògica i racionalitat; senzillament, crec que per a alguns ja no hi ha res més que sentiments furibunds i reaccions volcàniques amb idees ultranacionalistes de fons.)”

En un altre apunt de Facebook del 31 d’octubre, Gabor denunciava el mateix article de la premsa romanesa del qual havia parlat dos dies abans en aquest blog. Deia que no costa res fer una trucada i informar-se una mica del que realment passa a Catalunya. En aquell mateix apunt deia que divendres 27, el dia de la declaració d’independència, l’equip del programa de Carmen Avram s’havia posat en contacte amb ell i que durant dos dies els havia acompanyat per Tarragona. Dijous passat ja donava l’enllaç al reportatge, saludava l’equip i els convidava a venir a Catalunya com a turistes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *